F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Seguer, entitat de població de Pontils, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XI - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ruïnes, pràcticament sols manté en peu, i encara parcialment, les façanes, tot i que encara es pot accedir a l'interior del temple, assumint el risc de que ens caigui qualsevol cosa pel cap.
Al costat mateix hi ha les restes del Castell de Seguer. A la vora hi podem trobar les notables restes del Castell de Santa Perpètua i les de l'Església de Santa Susanna.
Altres noms:
Accés – Visitada el 11/11/2016:
Havent planificat aquest itinerari des de casa, hem disposat dirigir-nos fins a un lloc situat a 41 26 31.5 01 24 19.8, un punt de la carretera que al mapa de Google s’identifica com a T-201, on hi ha una sortida que accedeix al petit nucli de Seguer.
En aquest lloc hi ha una ampla esplanada on poder deixar aparcat còmodament el cotxe. Al davant contemplem les restes del castell i les de l’església.
Ens dirigim a peu cap a les edificacions. Podem arribar a tocar-hi pujant per la part esquerra de la imatge que es veu a la fotografia.
Localització: N 41 26 34.3 E 01 24 19.1 - Altitud aprox. 560 m. La posició de la icona en el nostre mapa, és aproximada.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
Edifici d'una sola nau, amb la capçalera plana, no diferenciada.
Va cobert per una volta de canó lleugerament apuntat que arrenca directament dels murs laterals.
La porta d'accés s'obre en la façana sud de l'església i és d'arc de mig punt, dovellada i bastida amb uns carreus tallats regularment en pedra saulonenca de color vermell.
La resta de materials emprats en la fàbrica són molt pobres. Es tracta de pedra petita, irregularment tallada, i lligada amb morter. Aquest acabat devia fer necessari un arrebossat tant exterior com interior.
La volta va ser bastida sobre una cimbre d'encanyissat i són encara visibles els senyals que aquestes van deixar en el morter.
La capella estava integrada totalment en el que era el recinte casteller.
Notícies històriques
El Puig de Seguer va donar-se l'any 1077. Aleshores a l'indret ja hi havia bastida una torre, segons queda indicat en el document de la cessió. No es diu res, però, de l'església.
Les notícies no abunden en els dos segles posteriors i no és fins el segle XIV que es torna a trobar referències documentals. Aleshores el castell pertanyia a la família Montagut que va ser feudatària dels Cervelló en diversos castells de la línia del Gaià.
La capella dedicada a Sant Bartomeu es deuria bastir a les darreries del segle XI i inicis del XII, ateses les relacions morfològiques que poden establir-se amb un edifici pròxim reformat per aquests anys: Santa Susanna de Santa Perpètua de Gaià.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Novembre 2016):
“ Descripció
La capella de Sant Bartomeu s'aixeca enmig de les parets enrunades del castell de Seguer.
Per la seva situació dins el recinte es possible pensar que inicialment fou un edifici totalment exempt i que més tard va quedar encerclat per les dependències del castell.
La seva planta és rectangular i es troba coberta per una voltà de canó que es construí amb una cintra de canyes. Els senyals de la cintra encara es poden observar en la volta.
L'accés a la capella és mitjançant una porta amb arc de mig punt adovellat fet de saldó vermell, similar a la porta de Santa Susanna de Santa Perpètua del Gaià. A la dreta de la porta trobem una petita espitllera.
El material emprat per la seva construcció fou la pedra rectangular escodejada i el còdol de riu, elements pobres que feren necessari un arrebossat posterior interior i exterior.
Ressenya històrica
El puig de Seguer fou donat en alou l'any 1077 a Oliver Bernat qui, justament un any abans, havia rebut el puig d'Anguera per repoblar-lo.
Segons consta en el document, en el moment de la cessió s'esmenta la presència d'una torre a dalt del puig.
Els donadors, Guadall Guillem i Llop Sanç Mager, foren els iniciadors de la colonització de Seguer després de la cessió comtal.
Les referències documentals a Seguer són escasses. Entre la data primerenca de la donació abans esmentada i el segle XIV són gairebé inexistents.
A mitjans d'aquest segle el castell de Seguer pertanyia a la família Montagut, establerta a diferents castells de la línia del Gaià com a feudataris dels Cervelló.
Actualment no queda cap resta de la torre originària; en canvi, es pot determinar l'estructura del castell que la substituí malgrat la ruïna actual i el poc respecte dels actuals propietaris, promotors de la urbanització en construcció als voltants del castell.”
Enmig de parets enrunades s'aixeca la capella de Sant Bartomeu. Per la seva situació dins el recinte es possible pensar que inicialment fou un edifici totalment exempt i que més tard va quedar encerclat per les dependències del castell.
La capella es construiria a finals del segle XI o en els primera anys del segle XII, encara que alguns autors situen la construcció en època baixmedieval, segles XIII-XIV.
Possiblement fou bastida com a capella castellera i no arribà a adquirir mai entitat de parròquia. Depenia aleshores, com ara, de la de Santa Perpètua de Gaià.
A mitjan segle XIV, els anys 1342 i 1343, trobem documentats en dos actes diferents, l'ordenació del testament d'Elixendis, que fou muller de Pere Gaucerana, la qual serví com a donada la capella de Sant Bartomeu de Seguer."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
A L T R E S
