F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Moià, Població i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès - (Barcelona).
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada al segle XIX. Presenta un aparent bon estat. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 08/03/2012:
Donat que aquesta capella està situada al costat del castell de Clarà, remetem a les persones interessades a aquesta pàgina, on es dona compte de com arribar-hi.
Localització: N 41 49 11.96 E 02 04 49.20 – Altitud: 804 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):
“ Descripció
Capella ubicada al cim del turó de st. Andreu, a 200m. al migdia del castell.
D'una sola nau i coberta a dues aigües. Façana encarada a ponent.
Presenta l'accés a través d'una porta d'arc de mig punt.
Construïda directament sobre la pedra (sense fonaments).
Al mur de migdia destaquen dos voluminosos contraforts de pedra.
Un cos afegit del s.XIX (1870) guarda la tomba de la família Coromines.
A la façana i una inscripció fa referència a la destrucció soferta l'any 1808.
Des de la capella es pot contemplar una magnífica vista amb Moià als peus i Castellterçol a l'horitzó.
Notícies històriques
La primera citació d'aquesta església és feta en un pergamí de l'any 1275 en el qual es cita com a sufragània de Moià.
En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.
Fou restaurada a principis del segle XIX després del saqueig i profanació realitzats pels francesos.
La renovació va córrer a càrrec del notari Joaquim Otzel i Coromines, hereu del veí mas Coromines.
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Agost 2013):
“Descripció
Capella amb coberta a dues aigües.
Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant.
L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent.
Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: "HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 ".
La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural.
Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda.
Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda.
A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: " DESTRUIDA AÑO 1808 ".
La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta.
La façana de ponent encara conserva part de l'estucat.
La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare.
En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis.
A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, Sant Andreu.
La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments.
L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines.
Observacions: El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí Mas Coromines.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà
Història
El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual es cita com a sufragània de Moià.
En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.
Va ser reedificada després de la Guerra del Francés.
Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
/
