F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Adossada a l'edificació anomenada Les Eres de Guardiolans, de la que és capella privada. En terrenys de Vilada, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: L'edificació actual és del segle XVII – Barroc - (Pat.mapa).
Tot i això, les primeres notícies documentals sobre el lloc de Guardiolans es remunten al segles X i XI - (Pat.mapa), a documentació que pertany a l'antic Monestir de Sant Pere de la Portella.
En l'actualitat, el mas, és una magnífica residència de turisme rural: Les Eres de Guardiolans. Des d'aquesta pàgina saludem molt cordialment a un home d'aquesta casa, en Xavier, i li agraïm les seves atencions.
Protecció: No hi consta - (Pat.mapa).
Estat: Perfecte estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant, al voral del camí d’accés.
Altres noms:
Accés - Visitada el 12/09/2014:
Des de Borredà, circulant per la carretera C-26, en sentit Vilada, en un lloc (42 07 47.8 01 57 03.2) situat entre els PK 162 / 161 d'aquesta carretera, veurem una desviació a mà dreta, indicada per anar a l’església de Santa Magdalena de Guardiolans, cap a on ens dirigirem, sense arribar-hi.
Ens trobarem llavors transitant per un camí, que sens dubte ha viscut temps millors, doncs sembla que havia estat asfaltat anteriorment.
A 42 07 55.0 01 57 18.0 trobem a la dreta Les Eres de Guardiolans.
La distància des de la carretera general, fins aquí, és d'un sis-cents metres aproximadament.
Localització: N 42 07 58.5 E 01 57 19.4 – Altitud: 750 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014), que tracta conjuntament del mas i de la capella:
“ Descripció
Conjunt d'edificacions d'una antiga i important pairalia, format per una gran casa de pagès coberta a dues aigües i altres nombroses edificacions annexes, entre les quals l'interior d'una capella familiar, del segle XVII, advocada a Santa Magdalena, situada a ponent.
Destaca per la seva esplèndida sala, de grans dimensions i ben agençada.
Està situada a un antic veïnat entre planes de conreu, envoltades de bosc. Un altra edificació que crida l'atenció és una masia, de planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant.
És un mas grandiós amb una eixida del segle XVIII a llevant i amb un cos bàsic del segle XVI o principis del XVII. Totes les seves llindes són de pedra i hi tenen gravades les dates de les diferents ampliacions. I així, totes les parts més nobles i de sustentació, estan fets amb carreus de pedra i, els envans més antics, amb parets de morter de pedra.
Notícies històriques
Les primeres notícies documentals sobre Guardiolans es remunten al segles X i XI a documentació que pertany a l'antic monestir de Sant Pere de la Portella. El lloc era possessió del monestir i era propietat de la baronia de la Portella.
Des de 1443, es coneix l'arbre genealògic de la família: Francina de les Eres es casà amb Bernat de Merola que adoptà el nom de la casa. A començaments del segle XVI el nom "de les Eres" fou canviat - per un pubill - pel de "Comelles"i el segle XIX, per l'actual, "Anglerill". També hi ha una data a la llinda de la porta, "1637".
Està al nord-est de Vilada, a on s'arriba des de la carretera C-149 de Berga a Vilada. Al Km. 34 trobarem la pista que cal seguir per trobar-la.”
Com es pot comprovar, la informació sobre aquesta capella, és ben minsa.
- Per complementar i/o contrastar les dades anteriors, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):
“ Descripció
Es tracta d'una gran masia, amb l'arquitectura típica de les cases pairals de muntanya.
És formada per un conjunt d'edificis, destinats a diverses activitats: vivendes dels amos i dels treballadors de la finca, espai destinat a residència d'agroturisme, estables, magatzems, pallers, etc.
L'edifici principal, segurament el més antic, té tres plantes d'alçada, d'uns 400 metres quadrats cada una.
A la planta baixa hom pot veure-hi elements interessants, especialment alguns espais coberts amb volta de canó. La major part d'obertures es troben a migdia i a llevant. A migdia s'hi pot veure una eixida, constituïda per tres grans arcades, encara que sembla força moderna.
L'edifici principal presenta una planta rectangular quadrada, encarada de nord a sud, però és fruit de diverses ampliacions, sobretot dels segles XVIII i XIX. Així ho mostren les llindes de la major part de finestres i balconades.
De forma contigua a la casa, a la seva part nord, hi ha una capella familiar d'època barroca (1637), advocada al Santíssim Nom de Jesús. És rematada per un campanar d'espadanya, amb dues obertures, de grans dimensions. Abans de la guerra civil de 1936-1939 conservava un retaule barroc i quadres d'Antoni Viladomat.
L'interior de la casa presenta espais molt interessants, com el menjador. El mobiliari i els objectes ornamentals són d'una gran qualitat, però alguns no es corresponen amb la cronologia i les característiques de la resta del conjunt.
A unes desenes de metres de l'edifici central hi ha altres construccions, com les pallisses i una gran era enrajolada.
A l'exterior, algunes parts han estat recentment modificades, com un mur a la part nord, que s'ha coronat amb merlets i que, òbviament, no es corresponen amb una construcció d'aquestes característiques.
Història
El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar.
L'actual casa de les Eres possiblement es correspon amb les cases citades a l'acta de consagració de Santa Magdalena de Gardilans o a les que apareixen en documentació del segle XI en aquesta parròquia.
No obstant, fins al segle XIV no tenim notícies de l'existència d'aquesta masia.
El 1357 trobem a Pere de les Eres, juntament amb Pere de Casa Sant Pere i Pere Ferrer, en una confirmació dels dominis del monestir de la Portella. Les Eres de Gardilans també es trobava sota del domini directe del monestir de la Portella.
A partir del segle XV els Eres de Gardilans varen anar adquirint masoveries i roturant noves terres, que van eixamplar paulatinament el seu patrimoni.
No poques vegades es varen veure implicats en bandositats i altres relacions conflictives de l'època.
A mitjan segle XVI els Eres entroncaran amb els Comelles de Castell de l'Areny. Durant els segles XVII i XVIII la finca s'havia convertit en una gran explotació agropecuària, cosa que va obligar a ampliar notablement la casa.
També al segle XIX es van fer noves construccions, però no es modificà l'estructura bàsica de l'edifici principal. Al segle XIX els Comelles varen emparentar amb els Anglerill d'Olvan, que encara hi resideixen.
De la masia és fill l'erudit Dr. Ramon Anglerill, autor de mitja dotzena de llibres dedicats a santuaris marians del berguedà i excompany de seminari de Jacint Verdaguer. A la casa també hi va fer llargues estades l’historiador i jurista Joaquim de Camps i Arboix i l'escriptora Aurora Bertrana.
Actualment els Anglerill intenten compaginar l'activitat tradicional de l'explotació amb un negoci d'agroturisme.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Seguint el mateix camí d’accés per on hem arribat fins aquí, a uns 600 metres més amunt, trobarem l’Església de Santa Magdalena de Guardiolans - romànica.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Berguedà : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
Pont d’en Climent
Molt a la vora d'aquest mas hi ha una espectacular construcció, digna de veure's. No destaca pas per la seva antiguitat, doncs és una obra del segle XX, de l'any 1930 més concretament.
El que li confereix un especial interès, són les seves dimensions: Cinquanta metres de llarg, la seva imponent alçada – més de 20 metres – i la situació on es troba, en un bonic paratge de feréstega vegetació, salvant una petita corrent d'aigua – El Mergançol – que en aquesta contrada llisca profundament encaixonat.
Pont d'en Climent - Vilada - Per tal de valorar les notables dimensions de la paret de pedra, els recomanem que la comparin amb la minúscula figura del cotxe de color blanc, situat a la part alta de la roca.
Situat a N 42 07 46.2 E 01 56 28.6 – Altitud: 652 m.
Visitat el 12/09/2014:
Des de Borredà, circulant per la carretera C-26, en sentit Vilada, en un lloc (42 07 49.9 01 56 32.6) situat entre els PK 161 / 160 d'aquesta carretera, veurem una desviació a mà esquerra, en baixada, indicada per anar a l’església de Sant Miquel de les Canals, per on continuarem.
Entrarem a un camí de terra, transitable, que en un curt recorregut ens situarà en una petita planura, envoltada d'arbres, on podrem aparcar còmodament el vehicle.
Després, a peu, ens hem de desplaçar uns cinquanta metres a l'esquerra, i ja haurem arribat al pont.
Altres: De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014)
“ Descripció
És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres.
És situat sobre el riu Merdançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella.
És assentat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat.
L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior.
Observacions:
Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global.
S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el conseqüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari.
Història
La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, a l'entorn de l'any 1930.
Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats.
El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent.
El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'enretirament d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar.
Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII).
El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants.
El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona.”
- En el sentit en que hem arribat a aquest lloc, a la capçalera oposada del pont, hi ha un petit cartell que assenyala l'inici d'un camí que es dirigeix , a peu, a l’església de Sant Miquel de les Canals i al Monestir de Sant Pere de la Portella.
- Una altra de les característiques que se'ns ofereix, és la presència d'una notable paret vertical, una làmina de pedra llisa, que presenta una esgarrifosa pendent.
Altres:
Unes vistes de la casa de Les Eres de Guardiolans - Turisme rural:
