F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Osor, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
- La part inicial d'aquest itinerari, és la mateixa que ens conduiria a Les Romagueres
Època: Segle XIV – ” L’edificació actual pertany, bàsicament, a una reforma del segle XIX" - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: Altres (?) - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Força malmesa, tot i que encara manté en peus les quatre parets i el sostre. És accessible lliurament, donat que no té porta.
Hom es pot fer una idea ben clara de la situació actual d'aquesta esglesieta, segons els següents fragments de text extrets de la citada pàgina web de Patrimoni.Gencat:
“ ... En quant a l'estat de conservació de la Capella aquest és absolutament ruïnós ... “
“ ... a sobre hi creix una alzina ...”
“... múltiples esquerdes que afloren per tota l'edificació ...”
“ ... espais interiors molt deteriorats per l'acció contínua i inexorable de la humitat la qual està devorant, sense pietat ...”
Altres noms:
Accés – Visitada: 17 i 18 de març de 2017.
Consideracions prèvies:
Vàrem anar-hi en primer lloc el dia 17 de març. No la vàrem localitzar. Després de circular una bona estona per pistes de muntanya bastant “xungues”, vàrem tenir que “plegar veles”.
Tossudets com son, hi vàrem tornar l'endemà, havent estudiat amb més atenció el recorregut. El fruit d'aquesta “concentració” va ser positiu. El “secret” rau, com no pot ser d'una altra manera, d'agafar de bon principi, el camí correcte, que tot seguit detallarem.
El punt d’inici de l'excursió d’avui (0) ha estat un lloc (41 56 44.0 02 33 07.0) a les afores d'Osor, situat entre els PK 9 / 10 de la carretera GI-542 (Anglès - Les Mines d’Osor – Osor - Sant Hilari Sacalm), on prenem una sortida indicada, per on continuem: Santuari de la Mare de Déu del Coll / Pantà de Susqueda. Ara no arribarem a cap dels dos llocs.
Travessem el Pont dels soldats i continuem per la carretera asfaltada que a Google Maps s'identifica com a carrer Mare de Déu del Coll.
(1) - A 41 57 12.4 02 33 04.6 trobem una desviació a mà dreta, indicada: Les Romagueres. – Obviem ara aquesta direcció i seguim amunt circulant per terreny asfaltat.
Evidentment, aquest és el fi de la concurrència d'itineraris amb aquella edificació.
(2) - A 41 57 39.3 02 32 12.7 hi ha una sortida de la carretera, per l'esquerra, amb una indicació: Mare de Déu del Part. És la única indicació que hem trobat durant tot el recorregut.
Des del Pont del soldat fins aquí hi ha una distància aproximada d'uns 4.100 metres.
Donat que preveiem que el nostre objectiu està molt a la vora, aparquem el cotxe en aquest lloc i continuem la resta de camí a peu. Entrem a camí de terra. (*)
(3) - A ben pocs metres (41 57 39.1 02 32 11.8) continuem per l'esquerra en baixada i tot seguit (4) tornem a continuar per una altra desviació per l'esquerra. ( ¡ Compte. ! En aquest punt, tot i que al mapa sembli tant evident que el camí només gira a l'esquerra, a la realitat no ho és i ens podem confondre.
Detall d'aquesta part inicial del camí:
En deu minuts, trobarem la capelleta a la dreta del camí.
(5) - Localització: N 41 57 29.7 E 02 32 26.4 – Altitud aproximada: 554 m. La capella no és ben bé visible al mapa de Google.
(*) – Tot i que la següent part del recorregut des d'aquí fins la capella és perfectament transitable amb un vehicle tot terreny, no és una cosa que nosaltres recomanem. A baix, llevat de trobar-hi altres vehicles, hi ha lloc per poder donar la volta i aparcar. El terreny, una mica esquerp, no és pot considerar necessàriament “dolent” per a un 4x4.
Però per la curta distància que hi ha, uns sis-cents cinquanta metres, que es pot recórrer perfectament a peu, invitem a fer-ho caminant.
Remarca: En aquesta part del camí hi veureu un bon nombre de ruscs d'abelles. Hi ha un cartell d'advertència.
Diuen que si no se les molesta, no fan res ...
La introducció de les coordenades d'aquesta pàgina en un mapa de Google, possibilita la confecció automàtica del següent M A P A del recorregut.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“Descripció
La Capella de la Mare de Déu del Part es troba ubicada sota el Coll de Nafrè a 4 quilòmetres d'Osor seguint el Camí Ral.
Es tracta d'una petita capella d'una nau rectangular.
La Capella està equipada amb un portal d'arc de mig punt, al qual manquen les dovelles, ull de bou i campanar d'espadanya d'un sol ull, de rajola i sense campana.
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.
Pel que fa als espais i acabats interiors, aquests estant totalment arrebossats i pintats de blanc. Tanmateix hi ha clapes on s'endevina altres cromatismes com ara el blau o el taronja, ambdós extremadament deteriorats i desgastats.
La volta de la nau rectangular és de canó.
Els espais interiors estan ornats amb un aparell de guix que reprodueix el lèxic arquitectònic clàssic basat en la columna, coronada amb un capitell del qual parteix la cornisa correguda perimetralment d'on arrenca finalment l'imposta de la volta de canó.
Paral·lelament, a l'interior trobem una sèrie de restes vivents com ara l'existència de dos graons en el presbiteri o els fragments conservats del paviment original.
En quant a l'estat de conservació de la Capella aquest és absolutament ruïnós com així ho acrediten diversos elements: des de la teulada, totalment descomposta amb la desaparició de la majoria de teules i a més a més a sobre hi creix una alzina; passant per les múltiples esquerdes que afloren per tota l'edificació a destacar especialment la que arranca del portal, ultrapassant l'ull de bou fins al coronament i prolongant-se per tota la nau rectangular; i fins arribar als espais interiors molt deteriorats per l'acció contínua i inexorable de la humitat la qual està devorant, sense pietat, tot l'arrebossat i pintat de parets i sostres.
En la part posterior de la Capella s'observa les restes vivents d'una antiga construcció de planta rectangular rematada amb una protuberància semicircular, la qual està adossada a la capella.
Contemplant la fotografia de Bruguera i Ramió en la pàgina 35 dels Quaderns de la Revista de Girona, ens podem fer una idea de com era aquesta construcció originàriament.
Segons la fotografia es tractava d'una petita construcció de planta rectangular coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. El seu aspecte era molt rústic, amb una sola porta d'entrada i tenia com a matèria prima les pedres fragmentades i els còdols manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.
Notícies històriques
Segons fons documental, el Prat era un santuari existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll.
Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.
A l'any 1687 està documentada com a capella pública i l'edificació actual pertany, bàsicament, a una reforma del segle XIX.
Des de la Guerra Civil no hi ha culte.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
La part inicial de l'itinerari, coincideix amb la de l'itinerari per anar a Les Romagueres
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
