F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Riudarenes, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Documentada des del segle XIII, l'edificació actual és del segle XX – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.
Altres noms:
Accés – Visitada: 25/02/2017.
(0) - El punt d’inici de la sortida d'avui ha estat des d'un lloc 41 49 11.2 02 42 56.6, situat al sud de la població de Riudarenes, a la confluència dels carrers que a Google Maps s'identifiquen com a carrer d’en Jaume Tapies i carrer Montcorb.
Hem continuat per aquest darrer vial, donant l'esquena a l’església, al fons, seguint uns indicadors: La Gleva i Ineco.
(1) – A 41 49 06.1 02 42 44.5 hi ha una desviació. Girem a l'esquerra. Entrem a camí de terra.
En línies generals la següent part de l'itinerari és transitable amb vehicle de turisme.
Durant bona estona del recorregut el nostre TomTom no ens presenta el planell, no en disposa.
Degut a aquesta darrera circumstància, aquesta “sortideta” no ha estat gens planera. Durant el recorregut hem necessitat trobar fins a tres “angelets” recavant instruccions per tal de trobar aquesta ermita, cosa que finalment, hem aconseguit.
En alguns moments hem vist discrets cartells indicat Montcorb.
(2) – A 41 49 00 2 42 41 travessem el llit de la riera. A dia d'avui porta molt poca aigua. En qualsevol cas cal anar amb molt de compte i extremar les precaucions, valorant degudament el caudal i la força de l'aigua que pugui portar.
(3) – A 41 48 56 02 42 35.9 Desviació. Continuem per la dreta.
(4) – A 41 48 58.6 02 42 33.2 Desviació. Continuem per l'esquerra. Deixem el Mas Campets a la dreta.
(5) – A 41 48 57.5 02 42 29.8 Desviació, continuem per l'esquerra.
(6) - A 41 48 39.9 02 42 12.6 . Travessem un discret pont amb baranes de ferro.
Durant aquesta part del camí ens acompanya una vistosa galeria de plataners
(7) – A 41 48 38.2 02 42 05.8 Desviació. Hi ha una tanca al bell mig del camí, (*) barrant el pas. No hi ha cap indicador. Continuem per l'esquerra.
Més tard, a casa, documentant l'excursió, veiem a Google Maps, que poc més endavant d'aquesta tanca (*), hi ha el mas de Montcorb.
La introducció de les dades anteriors en un mapa de Google Maps, comporta l’emissió automàtica del següent
M A P A de l’itinerari
Hi ha una petita divergència entre els punts 6 i 7, però a la realitat, s'identifica sense cap problema aquesta part del camí.
(8) - Localització: N 41 48 35.6 E 02 42 04.8 – Altitud: 90 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2017):
“ Descripció
Edifici d'una sola nau, absis semicircular, porxo a l'entrada i sagristia de planta quadrada al costat dret.
Té la coberta a dues aigües i un campanar d'espadanya d'un sol ull sobre la porta d'entrada.
El parament exterior és de maçoneria pintat de blanc excepte els angles de carreus vistos.
La façana té una porta rectangular emmarcada amb pedra i un òcul al capdamunt. Al costat esquerre hi ha una petita finestra també emmarcada amb pedra.
El porxo està sustentat per tres pilars i té coberta de bigues de fusta.
A l'interior la coberta de la nau és de volta molt rebaixada i l'absis de volta de quart d'esfera. Tot l'interior és pintat de blanc. Hi ha un altar de marbre d'estil neoclàssic amb una reixa de ferro forjat al davant.
Notícies històriques
Segons la bibliografia consultada la capella va ser fundada el 25 de novembre de 1251 per Pere d'Hostalric i la seva esposa Sibil·la, propietaris de la casa Montcorb, amb el permís del bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal com a filial de la parròquia de St. Martí de Riudarenes dotada de prevere i escolà.
No obstant, la llinda té la inscripció: "Capella edificada en 1123. Nostra Senyora de Montcorb patrona de casa Soler. Restaurada 1875. Reedificada en 1900".
L'edifici actual però és el de 1900 restaurat fa relativament pocs anys, entre 1988 i 1997.
La imatge de la Verge va ser amagada durant la Guerra del Francès i restituïda posteriorment. Durant la Guerra civil desaparegué definitivament.
L'any 1732 rebé la visita pastoral del bisbe Baltasar Bastero. Al llarg del segle XVIII els capellans beneficiats eren sovint de la família dels Manresa de Montcorb propietària del lloc.
El 1900 va ser restaurada i l'any 1981 patí un incendi que destruí el porxo. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
A L T R E S
Vegi's una petita mostra de les boniques arbredes d'aquest paratges.
MAPA de situació:
