F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terres de Fontcoberta, municipi de la comarca del Pla de l'Estany (Girona).
Època: Documentat a partir del segle X.
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bon estat. Actualment és una “propietat municipal i destinat a usos culturals” – (Ajuntament de Fontcoberta – El municipi – La Farrès).
Segons una informació que hi ha a la pàgina web de l'Ajuntament, és visitable.
Altres noms: Can Jan Benejam - Generalitat de Catalunya.*
Accés – Visitada el 25/08/2017:
Senzill de localitzar donades les dimensions del llogaret.
Localització: N 42 08 53.1 E 02 46 46.7 – Altitud: 240 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Edifici de planta quadrangular amb diverses crugies paral·leles.
En planta baixa presenta diferents arcs de mig punt que perforen els murs estructurals.
Al vestíbul d'accés hi ha una escala de pedra i una portalada interior del mateix material.
Hi ha un porxo a l'accés i l'edifici té tres portes d'accés.
Una a la façana est, la més antiga, que té una fàbrica de carreus ben tallats, la façana del carrer té dos finestrals renaixentistes.
Notícies històriques
Segons Coromines i Marqués aquesta casa, anomenada Can Jan Benejam, abans Mas Guau, hauria estat residència l'any 1462, d'en Joan Benejam, remença que va acudir a ajudar a la Reina Juana Enriquez, situada a Girona amb el seu fill Ferran, rebent l'any 1481 el privilegi de generositat.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Fontcoberta, la següent informació - (Gener 2020):
" El nom de la Farrès està vinculat a la masia de la Torre de la Farrès (antigament Torre Borella o Borrella) a partir de la qual degué prendre nom tot el veïnat.
Està documentat amb la forma villa Savarens (any 917) Savares (1017) Savarres (1017 i 1226) Çavaresio (1453) noms que poden provenir de la paraula indoeuropea Savart o Savard, que designa amb sentit genèric, un cultiu o conreu.
El topònim de la Farrès, però, també podria estar relacionat amb el germànic fara, que vol dir heretat o possessió d’una família noble.
El veïnat de la Farrès es va conformar en un lloc aturonat i de bones vistes a banda del camí Ramader i del camí de can Carmuta o de Can Benet, que porta a Fontcoberta des de la Farrès, passant per la Mare de Déu de la Font.
A la cruïlla d'aquests dos camins hi ha un interessant pou veïnal que ha proveït d'aigua durant centúries.
Encara conserva la pedra per a les benediccions.
El veïnat de la Farrès està integrat per deu masies molt ben conservades dels segles XIII-XVI que formen una unitat representativa de l'època medieval amb afegitons de segles posteriors.
Cal destacar alguns fills il·lustres dels Farrès: diversos canonges a la seu de Girona (s XII-XIII) Berenguer de la Farrès i Ramon de la Farrès, abat de Ripoll entre 1362 i 1380, acèrrim defensor dels drets del monestir.
La Torre de la Farrès és la masia més interessant de Fontcoberta.
Es troba en un punt estratègic, ben comunicada amb altres torres de defensa.
La construcció inicial va ser la torre de defensa quadrada, del segle XII, que es pot observar al costat sud-est de l’actual construcció.
És de tres plantes amb espitlleres a la part baixa i obertures a la part més alta fetes amb posterioritat.
A partir del segle XIV abandona les seves funcions defensives per convertir-se en una explotació pagesa.
Conserva encara avui dues finestres geminades d'estil gòtic.
Una altra masia de la Farrès és citada amb la forma Starrola.
Estarriola procedeix de l’iberobasc, est(o)erri, “el lloc de la closa, de la jaça”.
El mas ha anat passant de pares a fills o filles, conservant sempre el cognom Estarriola.
L’edifici no té valors destacables però representa l'evolució d’una masia medieval humil que s'allibera del poder feudal el 1485.
Altres masies notables del veïnat són Can Mitjavila (citada el 1279), Can Mas (amb una llinda de 1571), Can Jan (avui propietat municipal i destinat a usos culturals) i Can Campolier."
- A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines, ho fem amb l’etiqueta d’altres.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- El campanar de Fontcoberta - probable torre de guaita i potser de defensa.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
