És una edificació del segle XX
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores d'Arenys de Munt, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme (Barcelona).
Època: Segle XX - (Generalitat de Catalunya). Tot i que l'edificació actual és d'època moderna, va ser edificada sobre una masia documentada des del segle XIII.
Protecció: BCIL - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Bo. L'edificació no és visitable lliurament. En canvi si que es pot fer una passejada lliure pels bonics jardins, tot vorejant l'estany. Visitable (No està permés fer fotografies a l'interior)..
Altres noms: Castelljalpí - (Generalitat de Catalunya).
Accés - Visitat el 30/04/2015:
Entre els PK 111/112 de la carretera C-32 i/o entre els PK 1/2 de la carretera C-61, hi ha sortides d'aquest dos vials que faciliten l'entrada (41 35 34.6 02 32 32.6) a aquesta contrada.
Després de passar per sota de la gegantina porta “fortificada”
se'ns presenten dues opcions:
- Continuar en cotxe fins una rotonda propera (41 35 51.01 02 32 24.4) i aparcar als voltants.
- Aparcar tant prompte haguem traspassat la porta d'entrada i continuar una estona a peu per un passeig arbrat.
En qualsevol cas, encara haurem de caminar una mica per un camí indicat i planer fins arribar al davant mateix de la porta d'entrada al recinte clos, on a dins, hi ha el castell.
Per anar als jardins, cal prendre una desviació a mà esquerra, abans de pujar al castell, que accedeix de primeres a una esplanada de terra.
Localització: N 41 35 57.0 E 02 32 24.6 – Altitud: 107 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Maig 2015):
“ Descripció
Can Jalpí es gran edifici en forma de castell de planta rectangular, amb planta baixa i pis.
Tot l'immoble es troba envoltat per una petita muralla amb portes a l'entrada.
El coronament de l'edifici és de merlets, matacans i torretes als angles.
A la planta baixa les obertures són rodones amb finestres geminades i portal d'entrada amb dovelles formant un arc de mig punt.
Al pis hi ha finestres balconeres emmarcades amb motllures.
Davant de la casa hi ha una gran era. Per sota del castell hi ha un llac artificial.
Destaca l'entrada a la finca, una edificació que fa de porta seguida d'un passeig de plàtans que porta a la casa-castell. El seu estil correspon al mateix de l'edificació central. Té una part central coberta amb un arc rebaixat que fa de porta i a cada costat hi ha una torre, aquestes estan emmerletades i acaben en dues torretes. A dins s'hi pot anar per una porta lateral.
A la capella de la casa hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Valldemaria, romànica i potser provinent del monestir cistercenc que existí entre Tordera i Maçanet.
Notícies històriques
Aquest edifici fou bastit sobre una masia. A començaments del segle XIII entren a regir la casa els Berenguer de Dois, essent el vescomte de Cabrera qui, al segle XIV, els afavoreix amb la batllia independent de la jerarquia pròpia del territori del castell de Montpalau. La casa serà propietat dels Tries.
A partir del segle XVII passà a mans de la família Jalpí degut a l'enllaç matrimonial de la pubilla Tries i l'hereu Jalpí, que aportà extensos dominis de Pineda de Mar, Sant Celoni i Tordera.
En el segle XIX, una pubilla Jalpí es casà amb l'hereu Borràs de Barcelona. Cap el 1900 la casa fou reformada per August Borràs, indià que convertí l'antiga masia en un petit castell.
En aquesta època es va fer el llac, els jardins i totes les reformes de la finca.
L'any 1937 i a petició de la Generalitat, Can Jalpí, va ser cedida al govern basc per tal d'instal·lar-hi colònies infantils.
L'any 2004 el Grup Serhs va adquirir Can Jalpí, que ara és destinada a acollir reunions d'empreses, convencions, actes institucionals o activitats culturals.”
- Als sols efectes de catalogar-lo en aquestes pàgines, l’inclourem dins de la categoria de “castells”.
- Com en altres ocasions, documentem aquí una edificació a la que amb el degut respecte, li posem l'etiqueta de “fals castell”.
- Aquesta qualificació no ha de ser pas entesa en un sentit pejoratiu. Ens referim a que és una construcció moderna, sense “solera”, sense antiguitat, tot i que, com també en altres casos, i molt especialment en aquest, no deixa de tenir el seu encant.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
