F O T O S - Aniran apareixent a mida que avancem dins de la pàgina
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Garriguella, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona).
Època: Segle XX – Obra Popular - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: A dia de la visita no hi ha cap informació al respecte a la corresponent pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Estat: Es conserven, més malament que bé, que ja és molt.
Altres noms: Casamates de les Torres - Generalitat de Catalunya. *
Accés – Visitats: 22/06/2019.
Hi hem accedit a través de la carretera C-252.
N'hem localitzat quatre. Detallarem tot seguit la posició i alguna fotografia.
Localització: Diferents localitzacions disperses.
Els hem “batejat” com a búnquers, del nº 1, al nº 4 seguint l’ ordre en que els hem anat trobant.
- Búnquer nº 1 situat a 42 19 53 03 02 11
Al PK nº 50. Pràcticament al voral de la carretera, una mica enlairat i mig tapat per la vegetació.
- Búnquer nº 2 - A 42 19 51.2 03 02 09.1, molt a la vora del PK anterior, cal localitzar l’inici d’un evident camí de terra, sense cap indicació, que s'enfila des de la carretera, accessible per vehicles de turisme, per on hem de pujar i on hi trobem un pla, envoltat de vinyes i oliveres.
Després, per localitzar aquest i els altres búnquers, cal caminar discrecionalment una mica per la planura existent en aquest lloc. Hem aparcat en aquesta zona.
Situat a 42 19 51.4 03 02 12.3
El búnquer està força malmès. Al mapa hi veiem dues formes rodones. Al mateix mapa corresponent a aquesta edificació hi apareix una “estranya” figura de forma quadrada: és un dipòsit d'aigua.
- Búnquer nº 3 - El Mirador
En un punt de la carretera C-252 situat a 42 20 03 03 02 13 hi ha una sortida d’aquesta via, on al costat oposat ja hi veiem una construcció de forma rodona, en forma de pou: és el mirador.
Situat a 42 20 03.2 E 03 02 13.5
- Búnquer nº 4
A 42 20 28.0 03 02 49.1 Hi ha una sortida de la carretera C-252. Molt a la vora del camí ja hi veiem el búnquer, situat a 42 20 26.6 03 02 48.8, envoltat de terres de conreu treballades. De lluny sembla més aviat una barraca de vinya que no pas un búnquer. Creiem que n'hi deu d'haver més pels voltants.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019):
“ Descripció
Situats al sud-oest del nucli urbà de la població de Garriguella, a poca del puig de la Mala Veïna, al quilòmetre 50 de la carretera C-252.
Conjunt de quatre búnquers situats en un camp d'olivars, al costat de la carretera.
Es tracta de construccions mig soterrades, que presenten plantes més o menys rectangulars, i que estan bastides amb formigó.
Les cobertes són planes i conserven terra al damunt, fruit del camuflatge original de les fortificacions.
El búnquer central és de mides força més grans que la resta i correspon probablement a la direcció de tir.
Té dues grans obertures rectangulars, una porta i una finestra espitllerada, d'accés a l'interior, el qual conserva les restes de l'encofrat al parament.
Els tres búnquers restants són de mides més petites i segueixen el mateix patró.
Cadascun presenta una petita obertura rectangular per disparar i una porta d'accés rectangular, mig colgada de terra.
Notícies històriques
Construcció militar portada a terme per l'organisme franquista denominat "Servicio Militar de Construcción".
Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-45, que s'estén tot al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà.
Aquesta va ser nomenada "linea P" o "linea Peréz", encara que també és coneguda com "línea Gutierrez", potser pel fet que el coronel d' enginyer Manuel Duelo Gutiérrez, va participar en una reunió relativa a la fortificació d'aquesta línia.
Realment, l'origen del nom ve donat per la posició geogràfica de la línia en qüestió que abastava tota la part del Pirineus, d'aquí que s'anomenés P.
Totes aquestes construccions foren bastides desprès d'acabar-se la guerra del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya
Informacions complementàries.
- De les pàgines web del Diari de Girona, comarques, de data 5/10/2010, ens complau extreure alguns fragments d'informació.
Búnquers sota el mirador de Garriguella
Unes obres han posat al descobert aquestes fortaleses defensives, i l'Ajuntament – de Garriguella - treballa per fer-les visitables.
Les obres de condicionament del mirador de la Costa de la Torre de Garriguella han posat al descobert un conjunt de búnquers que, segons es pensa, formarien part de la barrera defensiva construïda als Pirineus entre els anys 1944 i 1957, la coneguda com a línia P.
L'Ajuntament té previst endegar un projecte per donar-los a conèixer a través de rutes, juntament amb altres elements com per exemple l'antic camp d'aviació.
El tinent d'alcalde de Garriguella, Juli Silva, ha explicat que "vam voler reformar el mirador per millorar-lo i es va desenterrar un búnquer antiaeri, i arran d'aquest moviment de terra, un parell més que estaven enterrats".
Sense entrar en servei
Segons el consistori, es tractaria del les construccions defensives de la línia P, que mai haurien entrat en servei.
Silva remarca que saben de l'existència de tres búnquers més a la població i, juntament amb el camp d'aviació, creuen que es pot començar a treballar per crear un itinerari vinculat a aquesta part de la història durant el franquisme.
Un dels principals elements és precisament aquest camp d'aviació, que el regidor remarca que "és el darrer lloc on es va fer la batalla aèria de la Guerra Civil".
Per aquest motiu, consideren que val la pena recuperar tot això.
Els búnquers s'han localitzat en un punt de fàcil accés des del sector del poble conegut com a Garriguella de baix.
Després de netejar-ho, els accessos i sortides han quedat plenament visibles i es pot accedir a l'interior.
Bona conservació
Les construccions defensives estan en bon estat de conservació.
Es troben obertures al subsòl de la muntanya amb túnels, i l'objectiu de l'Ajuntament és fer-los visitables a través d'iniciatives que permetin donar a conèixer la seva història entre els visitants.
D'aquesta manera, la localitat alt-empordanesa podria comptar amb un atractiu turístic més, això sí, en aquest cas històric.”
De la pàgina web Nació Digital ens complau extreure el següent fragment d'informació:
La majoria de búnquers de Catalunya van ser construïts pel règim franquista entre 1944 i 1957 tot i que existeixen alguns projectes anteriors al 1939 que ja apuntaven en aquesta direcció, com els que es troben a La Jonquera, que daten de 1940.
Malgrat tots els esforços (tant econòmics com humans) per construir les fortificacions, de les quals, de les 10.000 del projecte inicial finalment se’n construïren la meitat, l'Organització Defensiva no es va arribar a fer servir mai, ja que no va existir mai una invasió nazi, i els búnquers van anar caient progressivament en l’oblit durant més de cinquanta anys.
Convé recordar que l’any 1948 l'ONU ordenà la reobertura de la frontera amb França i que, per tant, encara tenia menys sentit la presència d’una línia defensiva en aquesta àrea.
Malgrat tot, l’exèrcit no va deixar de mantenir els búnquers fins ben entrats els seixanta.
L'Alt Empordà era una de les zones més perilloses en ser una de les poques vies d’accés a la frontera - ben comunicada per xarxes de carreteres, camins i ferrocarrils -.
No resulta estrany, doncs, que l’exèrcit franquista el considerés un sector d’alt risc a causa de la facilitat d’una possible ofensiva del nord cap al sud.
El celler Mas Llunes de Garriguella obre les portes a tots aquells que vulguin conèixer algunes d'aquestes construccions de defensa de l'Alt Empordà.
La visita consta d'un recorregut pel camp d'aviació de la Guerra Civil i pels búnquers del terme municipal de Garriguella.
Els búnquers, envoltats de vinya, mostren un recorregut per la història de Catalunya.
L'enoturista coneixerà de primera mà com es construïen, quins usos tenien i l'impacte directe que aquests van tenir sobre la vinya empordanesa.
El recorregut finalitza amb una visita al celler i amb un tast guiat dels vins de Mas Llunes.
Visita als búnquers de defensa franquistes de la mà del celler Mas Llunes
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
