Valoració: 7 vots.

espereu…

F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Vilafranca del Penedès, població i cap del municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès - (Barcelona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Visitable. Curiosament, sobre aquest últim punt, no hem sabut trobar cap dada a la pàgina web de turisme de Vilafranca. Facilitem un enllaç que hem trobat a la pàgina web de Catalonia Sacra, on hi ha informació al respecte.

Altres noms: Església de Santa Maria - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 09/01/2015:

La trobarem a la Plaça d’en Jaume I.

Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).

Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.

Localització: N 41 20 49.5 E 01 41 51.5 – Altitud: 223 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):

“ Descripció

Església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts.

L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrera.

La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta.

L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió.

La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals.

Crucifix de l'altar major (s. XVIII):

Crucifix d'ivori policrom que presenta el cos de Crist arquejat cap a l'esquerra, potser degut a la forma de la peça d'ivori, i de forma arrodonida, amb les cames juntes i els peus creuats. El cap, amb els cabells llarga, està decantat cap a l'esquerra i endarrere i resta molt per sota dels braços aixecats. Estil amanerat. La creu és moderna, de plata.

Orgue (1942):

Composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt i rebaixats i motllures entre ells. Frontó triangular i petits pinacles al coronament. Mènsules i estípits a la part inferior, en forma de balcó amb façana de polígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics on sovint s'hi afegeixen ornaments de fusta calada de temàtica vegetal.

Enterrament de la cripta (1916):

Grup escultòric de marbre blanc realitzat per Josep Llimona i Bruguera, format per Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d'Arimatea amb un llençol, amb Nicodemus al darrera. Als peu hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé.

Obra figurativa realista estilitzada, pròpia de l'estètica modernista. Va ser costejada pel bisbe Torras i Bages, tal com ho indica una inscripció.

Claus de volta de la cripta (s. XVI):

Dos claus de volta de contorn rodó. Una presenta el tema de la Resurrecció, amb el Crist triomfant, sobre la tomba, amb una creu a una mà i l'altra alçada, un drap que li cobreix parcialment el cos, subjectat amb una sivella i una orla cruciforme al cap. Dos soldats, vestits amb armadura, un a cada banda, estan en actitud de caure enrere. L'altra presenta el tema de la Pietat, on la Verge, amb túnica i les cames excessivament llargues, porta el Crist a la falda i té una cama sobre l'altra i el braç caigut cap a l'esquena.

Altar de Sant Fèlix a la cripta (s. XX):

Altar de marbre blanc format per la figura de Sant Fèlix vestit de sacerdot, amb les mans plegades sobre el pit, disposat sobre un pedestal amb relleus en forma de palma del martiri, una destral i una corona de roses i ornamentat amb garlandes de roses i fulles de llorer. Als peus hi ha les figures de dos àngels vestits amb túniques que es recolzen al pedestal en actitud de plorar i les ales desplegades al voltant.

Esmalt del Sant Sopar de l'altar major (s. XX):

Esmalt sobre metall policrom, amb l'escena religiosa que representa el Sant Sopar. Totes les figures ocupen completament l'espai i estan disposades simètricament entorn d'una central, el Crist. Totes les figures porten túnica i estan dretes menys les dues més properes a la central, que estan agenollades enfront la taula, sobre la qual hi ha disposat el pa i el vi. Figurativisme realista esquematitzat.

Pintures de la porta de Santa Maria (s. XIV):

Restes de pintures policromes disposades al centre de l'arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta de Santa Maria. Esta representada la Crucifixió, amb la figura de la Verge i el sol a la dreta i Sant Joan i la lluna a l'esquerra i personatges amb orla sota arcades. Figures estilitzades i sinuoses pròpies del gòtic. Van ser trobades l'any 1973 i estan en greu perill de degradació irreversible.

Reixes de les capelles laterals:

Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt, creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, a vegades superposats i alguns polilobulats. Les reixes acaben formant uns arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats per sobre de la qual s'aixeca un coronament de punxes que alternen els temes següents: atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i espiral de punxes.

Retaule de Sant Ramon de Penyafort (s. XX):

Retaule realitzat per Rafael Solanic i Balius, format per una escultura exempta central de Sant Ramon de Penyafort envoltada de panells de bronze repujat amb escenes de la vida del Sant i emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar.

L'estàtua és de fusta policromada i representa el Sant vestit de frare amb les mans sobre el pit portant un llibre. Del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara. Als repujats hi ha una principal valoració del volum i de l'espai mitjançant la introducció d'elements arquitectònics.

Estàtua de Santa Llúcia Escultura de fusta policromada.

Figura femenina jovenívola dreta, vestida amb túnica i mantell, amb el cap i el cos lleugerament arquejats cap a costats contraris i amb una cama que suporta el pes i l'altra un xic avançada i recolzada. Porta orla i trenes i a una mà la palma del martiri i a l'altra un plat amb els ulls.

Notícies històriques

La Basílica de Santa Maria forma part del conjunt històric i monumental més important de Vilafranca.

Documentada el 1188 en el regnat d'Alfons I. Fou reconstruïda en el segle XIII, havent experimentat remodelacions diverses a partir d'ençà. L'edifici actual és del segle XV (consagració del 1489) i la cripta del segle XVI (1561).

Entre els segles XVIII i XIX van tenir lloc obres importants, com la reforma de la volta, ensorrada el 1735, la del campanar (1775, 1860, 1919) i la construcció de la Capella Santíssim, el 1809.

A inicis del segle XX, la façana principal renaixentista va ser substituïda per la neogòtica. La reforma es dugué a terme entre 1903 i 1905 segons projecte d'August Font i sota la direcció de Santiago Güell.

El 1934 s'incendià i, de manera immediata, s'emprengué la reconstrucció sota la direcció de Jeroni Martorell. El 1935 la Generalitat la declarà Monument Historicoartístic.

Altres – La Vilafranca medieval

A la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se'ns ofereix una petita referència:

“ La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.

Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a onze edificacions d'època medieval.

A la pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, anteriorment esmentada, se'ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm: