F O T O S
Les següents fotografies no guarden cap ordre concret en relació amb la visita efectuada.
I T I N E R A R I 
Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).
Època: Construcció del segle XII – Refeta al segle XIII / Restaurada l’any 1929 - Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable – ( Adreça / Horaris / Tarifes ).
Altres noms:
Accés – Visitats el 09/04/2016:
Situats al carrer Ferran el Catòlic. Al davant hi ha la Torre Cornèlia.
Localització: N 41 59 17.5 E 02 49 32.7 – Altitud: Sense dades.
Mobilitat:
-
- A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
- Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):
“ Descripció
Els anomenats banys àrabs, situats dins el nucli urbà, són en realitat uns banys públics d'època romànica, que segueixen els models de les termes romanes, dels banys musulmans i de les miqvé jueves, tradició que fou recuperada a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats.
L'edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, herència directa dels edificis termals romans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XIII, etc.
Exteriorment no té façana, només és visible el mur, sense finestres, amb una porta senzilla, per sobre del qual sobresurt la llanterna de la sala principal.
La construcció s'estructura en un petit vestíbul, la sala freda de vestuari amb piscina central, la sala calenta i de massatges, coberta amb volta de canó, la sala de sudoració i finalment una altra sala semblant a la primera sala calenta.
La sala principal, la més notable, és de planta quadrada, amb una piscina octogonal al centre, coberta per vuit sectors de volta de canó de quart d'esfera, que als angles arranquen de quatre trompes.
És remarcable el templet octogonal amb vuit esveltes columnes i estructura mixta de canó i trompa cònica, així com la llanterna exterior i les alcoves del caldarium. Al mur oest hi ha quatre grans arcades que possiblement comunicaven al jardí.
Capitells
Hi ha capitells esculturats a les vuit columnes de la sala freda i de la llanterna. Els de les sales calentes han estat excessivament restaurats.
Els capitells de la piscina octogonal tenen forma rectangular i descansen damunt un astràgal cilíndric i voluminós. Els temes que hi trobem són, fonamentalment, decoracions vegetals a base de fulles superposades als angles que experimenten nombroses variacions, per exemple, la inclusió de fulles penjant. La tècnica de tots ells és molt semblant i consisteix en desbastar llur massa general i després ornar-los amb regates paral·leles. Estilísticament reprodueixen esquemes romànics en un moment que aquests ja no es feien.
Això es palesa encara més en els capitells de la llanterna, en els quals s'expressen formes i composicions derivades de les dels capitells interiors però amb menor destresa. Tot i que no es poden establir vincles de taller directes, cal esmentar l'estreta relació formal i iconogràfica de les àguiles que es troben als Banys àrabs amb les que apareixen a un capitell del Museu d'Art de Girona i en un altre del claustre de Sant Pere de Galligans.”
- Per a les persones interessades en el tema, els remetem a la pàgina web de Patrimoni.Gencat – Arqueologia, on podran complementar i/o contrastar una mica més aquesta informació.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
