D'altra banda bestorre pot referir-se a les torretes, a vegades similars a garites, construïdes al damunt d'una muralla per facilitar les condicions de guaita.

• Basílica: Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
• Catedral: Església principal o mare d'una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
• Ermita: Capella situada ordinàriament en despoblat.
• Església: Una església és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.
• Esglésies fortificades
• Monestir: Edifici on viuen els monjos o les monges.
• Santuari: Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d'una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d'algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.
• Capella : Part d'una església amb altar i advocació particular.

Ampliem la informació a la pàgina web de WIKIPÈDIA:

Història de les esglésies

En els primers temps del cristianisme, els creients celebraven missa a les sinagogues jueves o a llocs amagats perquè patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a esglésies estaven orientats cap al Sol, ja que Crist és la llum autèntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creu llatina.

A l'edat mitjana les esglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més endavant. Les primeres eren petites, usaven l'arc de mig punt i tenien un absis semicircular darrere l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració amb vitralls i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per marcar el pas del temps o cridar a la missa els fidels.

Durant el Renaixement i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seva estructura principal. Amb l'Edat Contemporània apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en multitud d'ocasions i es busca la integració de l'església amb el seu entorn.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Un aclariment sobre els termes ESTADA o FORÇA

Una ESTADA, també dita FORÇA, sala, estació o torre, no era ni un castell, ni una casa de pagès, sinó més aviat una residència. En alguns casos podia ser l’habitatge on vivia l’administrador del senyor en una zona determinada, o bé el centre d’una cavalleria. Aquestes construccions comencen a aparèixer en el mateix moment en que s’enforteixen els senyors feudals, els cavallers, un estament social situat entre l’alta noblesa i la pagesia.

Normalment eren cases senyorials d’un espai únic, sense parets interiors, amb pati i,  a vegades acompanyades per una torre. La planta noble, el lloc on habitava la família, i en un espai superior, trobaríem les golfes, espai per a magatzems i graners.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Petit DICCIONARI de termes d'època medieval 

Alou: Era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, és a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús).

Era el concepte antagònic de l'emfiteusi o propietat feudal, on el domini útil (o dret d'ús) d'un feu se cedia a un noble vassall, qui havia de pagar un «cens» o servir-lo personalment a canvi del dret d'ús.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Aprisió: L'aprisió és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la. Aquest fenomen es va donar a la península ibèrica entre el segle VIII i el segle X.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ardiaca: era el diaca principal d'una església. Apareixen a partir del segle II, en les primeres comunitats cristianes, com a ajudants escollits pel mateix bisbe.

Les funcions de l'ardiaca eren l'administració dels béns eclesiàstics i l'atenció als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularització d'aquest càrrec, anirien assumint noves responsabilitats.

Així, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant i vicari del bisbe, l'encarregat de l'educació dels clergues, del control de la disciplina eclesiàstica i de l'administració de béns i patrimoni de la diòcesi, amb poder judicial sobre els clergues. En moments de seu episcopal vacant, l'ardiaca era qui representava el bisbe. A més a més de totes aquestes funcions, als segles VIII i IX també era l'encarregat de les visites pastorals.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Capbreu: Document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Castell Termenat: era una circumscripció territorial centrada en un castell, en la qual el titular exercia la jurisdicció. Inicialment la titularitat de tots els castells era del rei o comte-rei.

A partir del segle XI, però, molts castells passaren a ser administrats per nobles i cavallers per delegació de funcions del rei, o bé per una relació feudal.

El senyor o castlà tenia jurisdicció en l'esfera civil sobre totes les persones residents a l'àmbit del seu terme. Els oferia protecció i refugi i, en contrapartida, els exigia el deure de contribuir al manteniment i defensa del castell.

Font: Wikipedia.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Delme: El delme, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

També s'anomenava així, a Catalunya i en altres regions la desena part que pagaven alguns pagesos de remença a llurs senyors territorials.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Diaca: Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus "servidor") és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Pròpiament els diaques no són sacerdots, no reben el sacerdoci ministerial, tot i pertànyer a l'orde sagrat, segons el catecisme de l'Església Catòlica. La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes. La seva missió és col·laborar amb el presbiteri diocesà. En aquest sentit serveixen l'altar, proclamen l'evangeli i ajuden els preveres en les funcions pròpies del diaca que els han estat encomanades. Poden exhortar el poble fidel (predicació), poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni així com repartir la sagrada eucaristia, presidir els funerals i dur a terme els sagramentals establerts en el ritual litúrgic de l'església catòlica.

Si es dóna el cas, per encàrrec del bisbe poden administrar parròquies i altres serveis. Entre aquests és comú que als diaques se'ls encarregui una delegació pastoral: malalts, presons, mar, catequesi, família, etc.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

 

Dret de cuixa: El dret de cuixa (ius primae noctis) era el dret del senyor a tenir relacions sexuals amb una dona del seu domini a la seva nit de noces (i per tant a gaudir de la seva virginitat). Tot i la seva presència a fonts antigues i medievals, no és clar si era un costum real, un ritual simbòlic (trepitjar el llit nupcial per indicar possessió) o una llei d'escassa aplicació. Alguns historiadors apunten que l'abús era freqüent però no un dret i que probablement s'ha extrapolat de l'obligació dels vassalls de consultar amb el seu senyor abans de casar-se.

Font: Wikipedia.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Homenatge: Manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.

Font: Enciclopèdia Catalana

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Infeudar: Cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria) amb jurisdicció per part del rei, el comte o el senyor, a un vassall o a una persona de rang nobiliari.

Mals usos : Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravamens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països europeus. Aquestes obligacions es poden relacionar amb el Ius Maletractandi, un dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202 que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns.

A mesura que avançava la Baixa edat mitjana, amb la paulatina recuperació d'usos propis del Dret romà, els mals usos es comencen a veure com abusius. No obstant això, a causa de la crisi de l'Edat Mitjana, molts nobles veuen reduir les seves rendes i el seu nivell de vida. La «reacció senyorial» fa reviure els Mals Usos per tal d'augmentar la seva recaptació, cosa que provoca revoltes importants.

Font: Wikipedia.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Opus spicatum: L'opus spicatum o espina de peix és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posades en un patró en forma d'espina de peix.

El seu ús era generalment decoratiu i més comunament s'utilitzava com a paviment, encara que també ho trobem com a tècnica de construcció de murs i parets. La seva aplicació en plans horitzontals, com ara paviments o simplement decoratius, no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega és inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota compressió.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Pagès de remença:  era un pagès de la Catalunya medieval que estava lligat, juntament a la seva família, a un mas o a les terres del seu senyor, que no podia abandonar si no era mitjançant el pagament d'una remença o pagament, i sempre que el senyor ho acceptés.

A més de la remença, aquests pagesos estaven obligats a pagar censos, parts de collites i moltes altres càrregues i serveis personals. També estaven sotmesos al poder jurisdiccional del senyor del castell, com a residents dins del seu terme, i havien d'ocupar-se també de les seves obligacions amb l'Església.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Pau i Treva de Déu: Fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Font: Wikipedia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Quadra: era el territori sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del Castell Termenat.

La quadra era creada directament pel comte o bé el senyor d'un castell termenat, però en algun cas la jurisdicció era separada de la del castell. En el centre de la quadra hi havia una torre o casa senyorívola.

Font: Enciclopèdia Catalana

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Sagrera:  és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori sagrat.

El concepte té el seu origen als segles IX i X quan l'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de la sagrera, això és, un radi de trenta passes al voltant d'una església o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits.

Font: Wikipedia.   Altra pàgina: Enciclopèdia Catalana.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Usatges: Usatges de Barcelona: Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del s XII en els repertoris de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.

Font: Enciclopèdia Catalana

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -