F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vilafranca del Penedès, població i cap del municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).
Època: Segle XIV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Frec a frec amb Cal Macià. Visitable – (Visites concertades - Durant tot l'any).
Altres noms: Casa de la Vila – (Ajuntament de Vilafranca del Penedès) – (Ajuntament de Vilafranca del Penedès)
Accés - Visitat el 09/01/2015:
Dins de Vilafranca, el trobarem a la Plaça de la Vila.
Hem deixat el cotxe en un ampli aparcament públic subterrani, de pagament, situat al començament del tram de carrer anomenat Rambla de Sant Francesc, cantonada amb la Rambla de Nostra Senyora. (Hi ha un parell d'entrades).
Després ens hem desplaçat a peu per Vilafranca.
Localització: N 41 20 47.4 E 01 41 52.8 – Altitud: 224 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
L'edifici es troba situat en el centre de la vila, en la zona més terciaritzada. Té un notable valor arquitectònic i representatiu.
És una construcció entre mitgeres d'origen gòtic, amb planta baixa i dos pisos. Fa cantonada amb el carrer de Santa Maria.
La façana principal és d'un modernisme academicista. La façana lateral presenta finestrals i gàrgoles, de caràcter gòtic.
Hi ha un pati interior actualment cobert, amb escalinata i galeries amb arcs de mig punt.
Gàrgoles:
Situades a la façana lateral, entre les finestres del pis superior, esculpides en forma d'àguiles amb les ales plegades i el bec obert, però on raja l'aigua de les pluges.
L'àguila té una simbologia múltiple i apareix en profusió des del començament de l'art fins als nostres dies, tenint un lloc important en la decoració i en la iconografia gòtica.
Pintures de la Sala de Sant Ramon o Sala dels Canaris:
Pintura policroma i esgrafiada on es representen una colla de temes relacionats amb la Vila i amb el Penedès.
- Primerament, el mercat de Vilafranca amb les pageses a les parades de terrissa, aviram i roba; les compradores i les botigues (pastisseries i bodegues).
- En segon lloc, el camp, amb la verema, els veremadors, els ceps i el carro tirat pel cavall, una noia amb flors i fruites i un segador fent la migdiada voltat d'espigues de cereals.
- En tercer lloc, la representació de la Vila, amb muralles, voltada d'elements simbòlics de les poblacions més properes: Martorell, Barà, Montserrat.
- Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. Realitzades per Pau boada i Mercader.
Notícies històriques
L'edifici de la Casa de la Vila és d'origen gòtic. Al segle XIV era, probablement, palau d'en Bernat Pellicer, del que parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II.
El 1559 l'Ajuntament va adquirir l'edifici a un tal Pubill Jaunot Caldés, pel preu de 280 lliures barcelonines.
El 1604 es van fer les primeres reformes, i a partir d'aquesta data ha estat objecte de diverses obres d'ampliació i condicionament. El 1912 es va fer la façana actual, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch. L'any 1965 es va fer la restauració de la façana lateral i es van descobrir interessants elements gòtics (finestral, i arcs a la planta baixa).”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, el següent text (Gener 2015):
“ Descripció
La Casa de la Vila és una peça destacada de l'arquitectura vilafranquina, que malgrat les successives transformacions que ha experimentat, conserva encara l'estructura característica del gòtic civil català, amb el pati central, escala i galeria, i una notable façana de pedra al carrer de Santa Maria en la qual destaca, entre d'altres obertures, una finestra geminada i les gàrgoles esculpides en forma d'àguiles amb llurs ales plegades, sobre el cos, i amb el bec obert, que ocupen un lloc important en la iconografia gòtica.
L'edifici que fou adquirit pel municipi el 1559 i que probablement, fou l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II, conserva a la planta baixa l'estructura de voltes i arcades, així com unes sitges, descobertes el 1969, i que daten dels segles XIV-XV.
Aquestes restes de l'antiga construcció gòtica, es troben avui emmascarades per les intervencions dels segles XVIII i XIX, i començaments del segle XX, especialment per la reforma del pati interior, realitzada el 1893 per l'arquitecte Santiago Güell i, per la reforma de la façana principal, el 1909, obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés, en la qual s'utilitza moderadament el llenguatge modernista especialment en la ornamentació.
D'entre les seves peces interiors destaca la sala de sessions per l'alçada singular, amb cadirat lateral i pintures i quadres d'interès; i la sala de Sant Ramon amb les modernes pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs.”
Altres – La Vilafranca medieval
- A la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, se'ns ofereix una petita referència:
“ La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.
Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un ordre militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere III el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Dins del casc urbà de Vilafranca del Penedès, es poden localitzar fins a deu edificacions d'època medieval.
- A la pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca de Penedès, anteriorment esmentada, se'ns ofereix un mapa que ens ha resultat de gran utilitat per poder trobar fàcilment les següents edificacions i que tot seguit reproduïm:
- Ajuntament de Vilafranca (Casa de la Vila)
- Basílica de Santa Maria
- Cal Gomà
- Capella de Sant Joan
- Campanar de Santa Maria
- Cal Macià
- Convent de Sant Francesc
- Església de la Trinitat
- Palau Baltà
- Palau Reial
Altres pàgines:
- Altres: A efectes de “classificació” en les nostres pàgines, l'incorporarem a l'apartat “Palaus”.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
