Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l’exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d’esglésies i ermites.

Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l’enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d’obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l’horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població. La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument.