F O T O S
I T I N E R A R I 
Part d’aquest itinerari és el mateix que el que permet anar a l’Església parroquial de Sant Vicenç de Maià de Montcal.
Situació: A Jonqueres, minúscula entitat de població de Maià de Montcal, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Al costat hi ha un mas, habitat. Hi vàrem trobar a una senyora d’avançada edat que ens va franquejar l’entrada a l’església.
Altres noms: Església de Santa Magdalena de Maià - Generalitat de Catalunya. *
Accés – Visitada: 22/06/2018.
0 – Punt d’inici: Un lloc de la carretera N-260, situat a 42 12 23.0 E 02 45 01.2 , a la vora de la fita del PK nº 59, on hem pres una sortida indicada: Maià de Montcal. Accedim ara a la carretera GIV-5235 per on continuarem.
1 - Entrem a Maià de Montcal, circulant fins a trobar el carrer Sant Vicenç ** per on continuem - 42 13 17 02 44 41 – Circulem tota l’estona per terreny asfaltat, seguint els nombrosos indicadors que anem trobant. Aquest punt és el fi de l’itinerari comú per accedir a l’Església parroquial de Sant Vicenç de Maià de Montcal.
2 - A 42 13 01.6 02 46 08.9 trobem una desviació. Continuem per l’esquerra, indicat: Ermita de Santa Magdalena. Entrem ara a un camí de terra, transitable, que recorrerem durant un quilòmetre aproximadament.
3 - Localització: N 42 13 09.9 E 02 46 08.0 – Altitud: 320 m.
Introduint les dades anteriors en un mapa de Google, ens dissenya el següent M A P A del recorregut, que sembla ser que és el camí que hem fet nosaltres...
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2018):
Descripció
Santa Maria de Jonqueres era l'església d'un antic monestir ubicat al cim d'una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont.
És una construcció romànica del segle XII, amb una sola nau, de volta apuntada, i absis semicircular que fou sobrealçat posteriorment per tal de fortificar-lo.
A la paret de tramuntana s'hi veu, avui tapiada, la porta que comunicava el temple amb les dependències del cenobi adjacent avui desaparegut.
Al costat de ponent hi ha la façana principal. Aquí es troba la porta d'ingrés al temple, un arc de mig punt, extradossat per un rengle de llosetes, i un timpà fet de pedruscall.
Al damunt hi ha una finestra formada per tres arcs en degradació i columnes i capitells esculpits que fan de suport a dues impostes florejades, damunt les quals descansa l'arc exterior que s'orna amb una forma dentada; l'arc d'entremig presenta unes semiesferes en relleu.
El campanar, molt mal menat, és a la façana principal i hom encara pot veure les restes de l'espadanya de doble obertura.
Restes de l'antic cenobi
Al costat de Santa Maria de Jonqueres i unida al mur nord de l'església hi ha la masia de Jonqueres, que guarda molts vestigis de l'antic priorat que durant molts anys va tenir el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, del bisbat d'Elna.
Actualment el mas és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. Nombroses obertures fetes recentment i altres obres i afegits han desfigurat la primitiva fàbrica.
Al mur esquerre de l'església es pot veure una porta dovellada realitzada amb bons carreus, que comunicava directament el temple amb les estances del priorat.
A la façana de llevant es conserva una altra porta dovellada, avui cegada, feta de bons carreus i de construcció coetània a l'altra porta. També hi ha un ampli arc rebaixat, cegat, a la façana de tramuntana.
El mas va ser construït a partir de les despulles del priorat, conservant alguns dels elements arquitectònics.
Hi ha dues imatges:
Imatge d'alabastre de Beuda, representant a la Verge Maria i el seu fill, corresponent a l'època gòtica.
Està ubicada a la fornícula central de l'altar major (aquest fet de guix i seguint les formes clàssiques); la imatge avui es troba grollerament policromada (colors blaus, vermells, verds) que desfiguren el treball de tall original. La Verge, tocada amb una corona, porta l'Infant damunt el maluc esquerre, fet que dóna a l'escultura una mobilitat quasi exagerada. La Mare porta a la mà dreta un fruit que interpretem com una magrana. L'Infant beneeix amb la dreta i aguanta un llibre amb l'esquerra.
Imatge de Santa Magdalena.
Menuda talla d'alabastre de Beuda que representa a Santa Magdalena. Cal recordar que l'església de Santa Maria és coneguda, des de fa molts anys per la gent de les rodalies com a Santa Magdalena. Aquesta talla, fins fa pocs anys era guardada dins del temple; avui, per por al pillatge és guardada a la casa veïna. La talla amida 16 cm d'alçada i representa a la Santa, amb llarga cabellera rinxolada, portant a la mà dreta la creu i amb l'esquerra una calavera. Està grollerament pintada de colors vermells i verds, impedint poder observar la talla de l'escultor original.
Notícies històriques
Aquesta església, sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Maià, fou l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonqueres.
El lloc surt esmentat per primera vegada en les confrontacions d'un alou que el comte bisbe Miró va cedir l'any 978 al monestir de Sant Pere de Besalú. L'any 1027 es tornarà a esmentar "Joancarias".
En el testament que deixà Bernat de Beluespe l'any 1229 abans de marxar a l'expedició de la conquesta de Mallorca, queda documentada per primera vegada l'església de "Sancte Marie de Jonchariis".
Per una escriptura del 1245, en virtut de la qual el bisbe de Girona Guillem de Cabanelles deixa a la dignitat episcopal tot el que per raó del castell de Dosquers posseïa en l'església de Santa Maria de Joanquiris, sabem que aquest priorat depenia del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, del bisbat d'Elna.
La visita pastoral realitzada l'any 1443 consigna que a més de l'altar major dedicat a la Mare de Déu, n'hi havia un altre construit en honor de Santa Magdalena envers la qual es decantaria la devoció del poble en extingir-se el priorat.
Entre el 1462 i el 1472, durant la guerra civil que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb Joan II de Catalunya-Aragó, l'església va ser fortificada. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
