F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al cim de la Serra de Sant Miquel del Mont, en terrenys de la Vall de Bianya, municipi de la comarca de la Garrotxa - (Girona).
Època: Segle XII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Molt bon estat. Restaurada. No és accessible lliurament. Hi té com a veïns una gegantina antena de comunicacions i una edificació relacionada. Les vistes des d’aquest lloc són esplèndides panoràmiques. És una excursió senzilla i força bonica.
Altres noms:
Accés – Visitada: 27/04/2018.
0 – Des de casa mateix i amb l’ajuda de Google Maps, vàrem estudiar la forma d’accedir a aquesta esglesieta. I vàrem determinar que un punt d’inici podria ben bé ser un lloc situat a 42 11 44.1 02 25 45.1 a la vora de la fita del PK nº 91 de la carretera N-260a, on hi ha una sortida d’aquesta via, sense cap indicació al respecte, per on continuarem.
En canvi, si que hi ha un evident cartell informatiu, on hi diu: Camí d’accés al Centre de Comunicacions. Prohibit el pas als vehicles de motor.
Obedients com som, aparquem el cotxe al voral de la carretera, ens posem les bambes i a caminar...
Un camí ample, que no presenta cap problema d’identificació.
Al nostre quadern de viatge sols hi tenim anotat dues observacions: En un lloc a l’esquerra, pujant, hi ha una desviació que s’enfila de forma notable. Hi ha un senyal de direcció prohibida. No sabem on va, però nosaltres no hi hem pujat per aquí.
En un altre lloc hi ha una desviació a mà dreta, en lleugera baixada: 42 11 46 02 26 06 - Avui hi ha una cadena barrant el pas. Continuem per l’esquerra.
Al cap d’uns quaranta cinc minuts, tot xino xano, arribem a destí. La primera part del camí trepitjant terreny asfaltat. A mig camí, trepitgem terra (graveta) i a la darrera part, tornem a trepitjar asfalt.
La tònica general del recorregut és en pujada, moderada.
1 - Localització: N 42 11 52.5 E 02 26 47.8 – Altitud: 792,6 m., segons Vikipèdia.
Hem introduït les coordenades anteriors en un mapa de Google i sense dubtar-ho, ens ha dissenyat l’itinerari realitzat.
M A P A d’aquest recorregut: 2,3 km.
Altres:
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Abril 2018):
“Descripció
S'ha de deixar el cotxe i s'ha d'iniciar una lleugera però inclinada ascensió fins arribar a l'ermita.
Situats a la Serra de Sant Miquel del Mont, d'origen eocènic, formada per estrats de margues i sorrenques. Aquesta serra separa la vall de Bianya del pla de Riudaura i de la fossa d'Olot. Està coberta per boscos d'alzines, rouredes i matolls. La muntanya de Sant Miquel del Mont és el punt més elevat de la serra que porta el mateix nom. Presenta unes vessants molt pronunciades, però en el seu cim hi ha un petit planell que va ser aprofitat en el segle XII per construir-hi una església dedicada a Sant Miquel.
Segons el Sr. Noguera, sota aquesta església hi ha una torre romana de guaita construïda amb carreus de calcària local, units amb morter, i enlluïda interior i exteriorment. Aquesta torre amida 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.
El Sr. Noguera, també assenyala que la torre està orientada exactament als quatre punts cardinals -prova del seu origen romà, segons ell - i que el mateix nom de Sant Miquel ens indica que abans hi havia un oratori dedicat al Déu Mercuri.
Segons Casas, no hi ha dades suficients per afirmar d'una manera concloent el contrari, però hi ha alguns factors que fan dubtar del seu origen romà, com és el cas de l'enlluït, ja que aquest podria ser medieval. Un altre argument seria el fet que es trobi lluny de les vies de comunicació.
Cal destacar, però, que si bé la torre es troba allunyada de la via del Capsacosta, des d'ella es domina àmpliament tot el pas de la via per la vall de Bianya i part de la vall del Fluvià fins a Castellfollit, a més de dominar tota la fossa d'Olot i les terres que l'envolten.
Deixant de banda aquesta torre, aquest punt de Sant Miquel del Mont el Sr. Ramon Sala i Canadell afirma l'existència d'una estació ibèrica.
S'ha prospectat la zona superficialment i no s'han trobat restes d'aquest període. Únicament són visibles l’aflorament d'algunes estructures, com una paret orientada en direcció Est-Oest darrera de l'absis de l'església, i una altra estructura que ocupa gairebé tota la paret sud de l'església i que està adossada a aquesta (es tracta d'una estructura molt més llarga que la suposada torre romana, segons la planta publicada pel Sr. Noguera).
Possiblement aquestes estructures s'han de relacionar amb la construcció de l'església romànica i no amb altres hàbitats anteriors.
A fi de poder solucionar la qüestió, s'haurien de realitzar algunes prospeccions en profunditat al lloc.
Estat de Conservació: Regular”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
