F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Gandesa, vila i municipi del mateix nom, capital de la comarca de la Terra Alta (Tarragona).

Època: Segle XX - (Generalitat de Catalunya).

Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya).

Estat: Bo. Visitable.

Altres noms: Cooperativa agrícola - (Generalitat de Catalunya).

Accés - Visitat el 03/05/2013:

El trobarem entre els PK 801 / 802, un tram urbà de la carretera N-420 - Gandesa - Corbera d'Ebre / Mora d'Ebre.

Localització: N 41 03 17.8 E 00 26 25.3 - Altitud: 362 m.

Altres: De la pàgina web de la (Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Març 2018) :

" Descripció

El cos principal de l'edificació consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent altura amb cobertes de volta de maó de pla carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics.

La coberta, a diferents nivells, deixa petites obertures d'il·luminació intercalades entre les voltes.

Hi ha dues naus més, transversals a les anteriors, la primera d'elles amb arcs, on es troba la sala de màquines, i l'altra, amb dos pilars centrals i voltes força complexes, que serveix com a sala d'exposició dels productes del celler.

Sobre la nau més posterior s'alcen dos dipòsits d'aigua cilíndrics, sostinguts per un peu d'obra vista i coronats per una teulada cònica sobre petites voltes equilibrades en voladís, fetes també de maó.

Les obertures són finestres d'arc de mig punt, dividida cadascuna per dos pilarets de maó.

Emmarcades amb maó vist, es repeteixen harmònicament al llarg de les façanes.

La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i la porta d'accés, un segon nivell de parament llis pintat de blanc on es troben les finestres superiors emmarcades en maó a plec de llibre i on destaca el fris ceràmic, i un tercer nivell de coronament de l'edifici que permet llegir la formalització de la coberta.

És especialment notable la coberta de volta de maó de pla a diferents altures, que permet la il·luminació amb petites obertures.

En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrat.

Noticies històriques

El Celler Cooperatiu de Gandesa és situat a l'entrada d'aquesta població des de Móra d'Ebre.

Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet entre 1919 i 1920 per encàrrec del Sindicat de Cooperació Agrícola de Gandesa, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.

Hi van col·laborar l'enòleg Isidre Campllonch i segurament també el tècnic oleícola Emili Rovirosa.

Era destinat a l'elaboració del vi i l'oli.

Quan les primeres obres del celler eren tot just finalitzades, li encomanaren fer-ne una ampliació en un solar situat a l'altra banda del camí posterior.

D'aquest segon projecte es construïren els dipòsits subterranis i el molí d'oli, i la resta s'acabà sense participació de l'arquitecte.

El 1980, l'arquitecte Manuel Ribas Piera, seguint el projecte de Martinell, construí una taverna a la part posterior.

En aquest edifici, Martinell va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats.

L'èxit del sistema va fer que Martinell decidís aplicar el mateix mètode a altres cellers, com ara el de Pinell de Brai.

El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers.

Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers; en aquest cas introdueix, a més, la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics.

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la Guerra Civil. "

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines: