Les següent galeries de fotografies no guarden cap ordre en concret amb relació a la visita efectuada.
Les fotografies amb text són dels plafons informatius que hi ha situats als llocs oportuns.
F O T O S
Fortalesa
Plafons
Curiositats - Unes estranyes figures es passegen pel fossat de la fortalesa ...
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d’Arbeca, població i municipi del mateix nom, a la comarca de les Garrigues (Lleida).
Època: Segle VIII a. de la n.e. A data de la visita, no hi ha cap informació a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Protecció: BCIN
Estat: S’hi han portat a terme importants treballs que han tret a la superfície les restes d’aquesta notable edificació. Visitable.
Altres noms:
Accés – Visitada el 17/02/2018:
Hem sortit d’Arbeca per dirigir-nos a un lloc a tocar de la fita del PK nº 72 de la carretera C-233, situat a (0) - 41 33 34.8 00 55 42.2, que ha estat el punt d’inici de la descoberta d’avui. Aquí prenem una sortida d’aquesta carretera, indicada per anar a la fortalesa.
Deixarem a l’esquerra la Bassa del Tossalet. Circularem una estona acompanyats per la dreta pel Canal d’Urgell, fins arribar a un punt situat a (1) - 41 33 51 00 56 53 on hi ha una indicació que ens invita a continuar per l’esquerra. Deixem una petita edificació a la dreta.
Ben aviat, al davant, a la dreta, trobem l’entrada al terreny on hi ha el (2) - Punt de Recepció de visitants, venda d’entrades i zona d’aparcament: N 41 34 09.7 E 0 57 10.2
Facilitem un mapa d’aquest recorregut confeccionat MANUALMENT, doncs Google Maps no el genera correctament .
Localització: N 41 34 06.7 E 00 57 14.4 – Altitud: Uns 302 m. Aproximadament.
Altres:
- Fem constar que aquest punt de partida ha estat el mateix punt d’inici que el que hem fet servir per anar a l’Església de Sant Miquel de les Borgetes, també indicat.
- A la data de la nostra visita, no hi ha cap informació a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
- De la pàgina web dels Vilars, ens complau extreure les següents informacions - (Febrer 2018):
Un sistema defensiu inexpugnable
“ El sistema defensiu dels Vilars feia la Fortalesa inexpugnable. Consta de 4 elements: la muralla, reforçada per catorze torres; el camp frisi de pedres clavades i un fossat.
Aquests elements van patir una evolució complexa que comença durant la primera edat del ferro amb la construcció d’un primer mur i de dotze o tretze torres. Encara durant aquesta època, Vilars I, s’hi va afegir un segon mur, les torres es van reforçar amb un folre i es construí el camp frisó. Finalment, s’hi van incorporar dos nous murs i dues de les torres van tornar a folrar-se. Durant l’ibèric antic, les pedres clavades s’havien anat colmatant, de manera que a l’ibèric ple ja no se’n devia veure cap. És en aquest moment, però, que es construeix un nou fossat que envoltava tota la Fortalesa.
El recinte té un disseny predeterminat que es va traçar amb cordill i estaques sobre el terreny i presenta una tendència ovalada. La visualització mental i la representació gràfica en forma de plànols van fer possible l’obra i la distribució de l’espai que ocuparien les línies defensives, com també l’organització interior de carrers, cases, equipaments i accessos. La construcció es va començar aixecant un mur de poc menys d’un metre de gruix que descrivia l’oval del recinte, protegit per dotze o tretze bastions massissos regularment distribuïts. Amb el pas dels anys, havent doblat el mur en tres ocasions i convertits els bastions en poderoses torres, la impressionant muralla torrejada arribaria a assolir cinc metres d’ample i almenys quatre o cinc d’alçada.
L’esforç que va suposar la seva construcció devia ser important, tenint en compte que a l’entorn immediat no hi ha pedra i calia proveir-se’n a pedreres situades a uns 2 km de l’assentament, com també el fet que es tractava d’una comunitat reduïda, entorn d’unes 150-175 persones. Aquests fets denoten que es tractava clarament d’un grup amb una estructura jerarquitzada que va permetre concebre i construir una fortificació tan descomunal, destinada a garantir la submissió dels llogarets que coronaven alguns dels tossals escampats pel territori i dels seus habitants, que restarien obligats a tributar amb part de les seves collites i, molt probablement, amb força de treball, carretejant pedra, excavant el fossat o aixecant murs.
La Fortalesa dels Vilars va ser construïda per pobladors autòctons de la plana occidental catalana. La seva estructura defensiva responia tant a una necessitat de protecció dels seus ocupants com, sobretot, de manifestació exhibicionista del seu poder i control sobre el territori. Qualsevol intent d’assalt havia de ser infructuós, i la Fortalesa, com la Troia homèrica, només seria vulnerable a la traïció o l’èxit improbable d’un atac de sorpresa que les pedres clavades i més tard el fossat obstaculitzaven.
Durant l’edat del ferro i els primers temps de l’època ibèrica —període de vida de la Fortalesa dels Vilars—, la guerra tribal es converteix en la guerra heroica o aristocràtica. L’estratègia militar era força rudimentària: es basava en ràtzies sobre el territori enemic i enfrontaments a camp obert, generalment de petita escala, l’objectiu dels quals era el botí (metalls i objectes de valor, dones, esclaus, bestiar, gra i queviures). Podien ser més sagnants i pretendre l’ocupació del territori, però no es feien guerres de setge i no existien els enginys d’assalt (torres i rampes mòbils, ariets) ni les màquines de guerra (catapultes de ballesta i de torsió) pròpies de la guerra complexa dels estats hel·lenístics a partir del segle IV a.n.E.
La lluita era cos a cos, un assumpte quasi personal quan s’entrava en combat, i es desenvolupava a peu. Els exèrcits no eren permanents, és a dir, formats per mercenaris o professionals, sinó que els constituïen pagesos que canviaven l’arada per l’espasa quan era necessari. Els diferents pobles, fins i tot els clans, és a dir, grups de famílies que pretenien descendir d’un avantpassat comú i reconeixien l’autoritat d’un cap, formaven al camp de batalla agrupats sota els seus estendards i penons, en lloc de fer-ho segons l’armament, l’especialització dels grups de combatents i consideracions tàctiques.
El cavall servia per portar l’aristòcrata al camp de batalla, però no hi havia una veritable força de cavalleria, la qual cosa no ens ha d’estranyar, si recordem que es coneixia l’esperó, però no l’estrep ni la sella de muntar; no obstant, cada cop sembla més evident l'existència de cavalleria ibèrica durant el segle IV a.n.e. i, a Vilars, és una línia de recerca que es manté oberta.
La panòplia del guerrer constava d’armes ofensives (llances, espases, punyals) i defensives (escuts, cuirasses, cascs, gamberes); l’arc, conegut des de molt antic i emprat durant l’edat del bronze i el primer ferro, sembla haver estat menyspreat per la ideologia aristocràtica ibera, com ho demostra el fet que no aparegui mai en la iconografia escultòrica o sobre els vasos pintats.
Què podia fer, armat d’aquesta manera, un estol de guerrers davant dels murs de la Fortalesa?”.
“ Si bé l’existència de restes era coneguda d’antuvi pels habitants d’Arbeca, arqueològicament el jaciment fou descobert l’any 1975. No va ser, però, fins als anys 1985-86 que es van dur a terme les primeres intervencions, quan bona part de les fases ibèriques ja havien estat arrasades pels treballs agrícoles.
A partir del 1987 passà a ser un projecte del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, el qual es dedica a estudiar l’evolució del poblament a la plana occidental catalana entre el tercer i el primer mil·lenni a. de la n. e.
No fou fins al 1998 que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. És a dir, en l’actualitat és un monument protegit per la llei i tutelat pel govern català.
L’excavació i buidament del gran fossat la tardor de 2007 ha retornat a la Fortalesa bona part de la seva antiga grandiositat i el descobriment encara més recent, a cavall entre 2008 y 2009, d’un altre fossat avançat davant de l’accés fortificat ens remet a les sorpreses que encara guarda el camp situat al nord.
Els treballs de consolidació i restauració es desenvolupen amb el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya (Direcció General del Patrimoni Cultural i Servei d’Ocupació de Catalunya), la Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment.
Durant aquests anys les línies de recerca s’han englobat en un marc general d’investigació definit per diversos programes de R+D (recerca i desenvolupament) finançats pel Ministeri d’Educació i Ciència.
L’ajuntament d’Arbeca i la Universitat de Lleida promouen el projecte de recuperació i presentació al públic del conjunt arqueològic.
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Lleida, Catalunya, Espanya), 775 B.C.-300 B.C., constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, muralla torrejada, "chevaux-de-frise" i fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.
La Universitat de Lleida desenvolupa un projecte, que te per objectiu la investigació integral, la restauració del monument i la museïtzació i presentació al públic. L'equip investigador dels Vilars et convida a penetrar en la fortalesa i a acompanyar-nos en el seu estudi.
- De la pàgina web de l’Ajuntament d’Arbeca, ens complau extreure la següent informació:
“ La fortalesa dels Vilars fou habitada ininterrompudament durant 400 anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.
La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d’Aixaragall, controlant l’aigua i les terres al·luvials.
Des d’un primer moment la fortalesa va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bàsics. Una muralla de cinc metres d’amplada, una dotzena de torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat la feien pràcticament inexpugnable.
A l’est s’obria un accés en una torre-porta quadrangular, amb un estret passadís pavimentat i una porta d’un únic batent, mentre a l’oest ho feia una poterna.
La fortalesa protegia els seus habitants, segurament entre 175 i 200, era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d’un cabdill o príncep.
L’urbanisme interior s’organitzava radialment al voltant d’una plaça presidida per una gran cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual surten radial vies radials vers la plaça i les portes d’accés al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l’oest, s’obrí una porta protegida per torres al nord i s’implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.
El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa sembla segura: l’espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d’ésser de l’assentament, segles més tard esdevingueren un obstacle per al seu creixement.
Des de 1985, amb el patrocini del Servei d’Arqueologia de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca, la Universitat de Lleida excava aquest conjunt arqueològic excepcional.
L’any 1998 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, la categoria de Zona Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya.
Webs d'Interès:
Associació Amics de Vilars www.amicsdevilars.com
Grup d'Investigació Prehistòrica www.vilars.cat
Els estudiosos del tema es poden dirigir també a una pàgina web de la Generalitat de Catalunya – Pat Mapa, on trobaran força més informació al respecte.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Revista Sàpiens - 7 curiositats sobre els Vilars d'Arbeca
- Els Vilars - El naixement d’una civilització
- Ruta dels Ibers
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
