F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la vora de Montcortès de Segarra, nucli de població del municipi dels Plans de Sió (La Segarra) – Lleida.
Època: romana - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: No hi consta - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Per l’edat que té, es pot considerar que gaudeix d’una envejable salut. Lliurament accessible. Aparcament al voral del camí d'accés.
Altres noms:
Accés – Visitat el 24/12/2012:
Circulant per la carretera L-303, des de Cervera en sentit Agramunt, entre els PK 5-6, a la dreta, trobarem una desviació per on s’accedeix al llogaret de Montcortès de Segarra, on hi ha el Castell de Montcortès.
Davant per davant d’aquest lloc, a l’altra banda de la carretera hi ha un camí sense asfaltar. Però per entrar-hi hem d'invertir el sentit de la marxa (Ara en sentit Cervera) aprofitant aquesta entrada a Montcortès, i uns metres més endavant, a la dreta de la carretera, hi ha l’inici d’aquest camí (41 42 13.36 01 13 52.69), degudament indicat: castell de l’Aranyó. Circularem uns metres en paral·lel a la L-303 i de nou en sentit invers.
Després de passar pel costat d’un grup de cases, (Cabana de Cal Cunyer), trobarem un trencall a mà esquerra, (Seguint recte aniríem a l’Aranyó) per on continuarem i ben aviat veurem el columbari, a la dreta del camí.
Localització: N 41 42 13.54 E 01 13 24.24 – Altitud: 455 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Pat Mapa, ens complau extreure – parcialment - la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
El jaciment es localitza en un tossal situat a 455 m d’altitud, que fou anivellat per a la realització de pràctiques agrícoles i on hi aflora la roca mare.
Antigament el territori havia estat dedicat sobretot a la vinya, l’olivera i l’ametller, però aquests conreus han anat desapareixent i només es poden observar en indrets molt puntuals.
Actualment, l’activitat econòmica més important és el conreu de cereal, sobretot blat, ordi i civada, tot i que a tocar del camí encara hi ha una petita llenca de bosc d’alzina de forma allargassada.
Aquest, juntament amb el bosc de l’Aranyó, situat a 130 m direcció sud, constitueix un dels escassos exemples de bosc que encara avui en dia subsisteixen en aquesta zona.
Des d’aquest punt es domina visualment tot l’entorn, del qual en destaca, a 450 m direcció al sud-oest, el poble de Montcortès de Segarra i a 400 m direcció sud-est, el poble de l’Aranyó.
Es troba molt proper al Clot de l’Aranyó i al torrent del Clot de Pols, situat a uns 1000 m al sud.
Es tracta d’un indret on hi ha diverses restes arqueològiques corresponents a l’època romana i medieval.
Al vessant meridional del promontori, en el sector sud-oest d’aquesta petita serra i excavades en la roca mare a 1 m d’alçada, hi ha vuit fornícules.
Tradicionalment s’ha considerat que estarien relacionades amb l’activitat apicultora, però la seva morfologia permet establir la hipòtesi que es tracta d’elements d’època romana, concretament, d’un columbari.
Tenen forma quadrangular, i les seves mides són 50 x 50 cm d'obertura x 60 cm de profunditat.
Tenen un encaix que devia servir per a posar-hi una tapa de material perible.
Antigament devien estar completament alineades, però una fractura de la veta ha provocat que la part central de la roca sorrenca s’hagi desplaçat direcció sud fins a 50 cm, i que quatre fornícules es trobin completament desplaçades.
Damunt d’aquestes, excavades en el mateix aflorament rocós, es troba una necròpolis d’època altmedieval formada per cinc enterraments de tipus banyera, dels quals, en la revisió de la Carta Arqueològica de 2006, es podien observar tan sols tres.
Les tombes es troben separades uns pocs metres entre elles, exceptuant-ne dues, fet que podria indicar algun tipus de vinculació familiar.
Estan orientades est-oest, i corresponen a individus adults (amb una longitud aproximada de 1,70 m i una amplada de 40 cm).
Una esquerda longitudinal les recorre d’est a oest i les separa del cingle principal.
Una de les sepultures té el cap diferenciat i sense connexió amb la resta de la tomba degut precisament a aquesta fracturació de la roca.
Tant les fornícules com les tombes han estat objecte, en època imprecisa, d’espoliacions que n'han buidat completament l'interior.
Les estructures conservades testimonien una ocupació humana en aquesta zona d'ampli ventall cronològic, que aniria des d’època romana fins a època altmedieval.
La manca de material associat impedeix precisar amb detall la cronologia corresponent a les estructures, però per la seva tipologia es podrien situar entre els segles I i II dC i els segles VIII i XII.
Context
Situat 400 m al SE de l'Aranyó, i a 600 m aproximadament l'O de Montcortès.
Es troba damunt un tossal anivellat per l’ús continu de l'agricultura (462 m).”
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació del Columbari romà:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
