F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Banyoles, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona).
Època: Segle IX – “Realitzada en varies etapes, l'església primitiva fou aixecada l'any 822 – “L’edificació actual és una obra del segle XIX (1849) i és d'estil neoclàssic” - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms: Santa Maria del Turario - Generalitat de Catalunya.*
Accés – Visitada el 14/10 /2017:
La trobarem a la plaça de Santa Maria.
Localització: N 42 07 10.4 E 02 46 00.5 – Altitud: 169 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2017):
“ Descripció
La fisonomia de l'església va anar canviant, del primitiu visigòtic al romànic (del que se'n va fer dues reconstruccions).
Malgrat tot, és va mantenir dins dels paràmetres romànics fins que a partir el s. XV es van fer reformes tot dotant-li un cert regust gòtic -menys la portalada occidental, un afegit que és va dur a terme en el s. XIX (1849)-.
Construïda amb pedra de Banyoles, presenta planta basilical d'una nau segons les normes arquitectòniques del gòtic meridional i de via clàssica.
Actualment presenta una disposició de tres naus (disposició que queda reflectida a l'exterior) i que obeí a les necessitat d'engrandiment de l'església.
L'any 1559 s'afegí la nau del cantó de l'evangeli, amb obertures ogivals, i quedant separada de la central per sengles pilastres de secció quadrangular.
La nau lateral del costat de l'epístola no fou oberta fins a mitjans del s. XIX, i de li dóna una forma idèntica a l'altre nau; respectivament i inscrites en els murs de les naus laterals, en sentit longitudinal, s'observen les capelles dedicades a distintes advocacions.
Per altra banda, cinc arcades ogivals reparteixen la nau lateral en cinc trams quadripartits.
El primer tram, on s'hi troba el reracor, s'observa en la clau de volta, on convergeixen les nervadures, l'escut de Banyoles, mentre als altres no hi ha ornamentació.
El conjunt es manifesta dintre l'estil gòtic català, de sentit orientalitzant i de prolongats i enèrgics reforços, contraforts, que abasten quasi la totalitat de l'edifici.
La portada lateral sud de l'església, es tracta d'una porta practicada en esbocinat, coberta per una gran arcada de mig punt lleugerament apuntada, i adovellada.
A la part superior es troba tancada per una motllura en sobresortit que segueix la mateixa direccionalitat de l'arc.
Cinc arcs apuntats i concèntrics emmarquen el timpà on s'hi troba una pintura de difícil lectura, donat el dolent estat de conservació, però, on s'hi percep un escena del calvari flanquejat per dues figures, atribuïdes a Sant Pau i Sant Bartomeu.
A la llinda s'observa una total absència d'ornamentació, no succeeix el mateix a les impostes i capitells que configuren l'obertura de la porta.
Aquestes presenten una detallada ornamentació floral i animalística.
A cada extrem de l'imposta, un element esculturat marca l'acabament de la motllura que cobreix l'arc de la porta.
Dos grans pilastres situades a l'intradós de l'obertura de la porta, tenen el suport de la llinda, i presenten dos elements esculturats ornamentals en forma de capitells.
Sobre el conjunt que configura el senzill ingrés, s'hi troba un gablet sense ornamentació, i allargant la configuració de la façana, i on sembla que s'allotjava una escultura de considerables dimensions a jutjar per les restes del pedestal i dosseret que encara avui s'hi poden veure.
La façana protegeix, en el seu registre superior, amb un seguit de petites arqueres cegues i apuntades i de molt esvelta factura, que transcorren en sentit horitzontal, omplint totalment els dos espais que flanquegen aquest registre superior de la portada, on s'hi poden veure distribuïts, de manera simètrica, quatre pinacles que coronen tot el conjunt.
El pòrtic occidental de l'església, forma part d'un nucli afegit a la façana amb la finalitat de conferir importància a l'entrada, situada a la part occidental de l'edifici.
És una obra del segle XIX (1849) i és d'estil neoclàssic, propi de les tendències arquitectòniques de Catalunya durant el mateix segle.
En aquest estil, els elements barrocs i neoclàssics sovint coincidien en el mateix nucli o monument d'un altre estil o una altra època.
Queda adossat a la façana pels seus extrems laterals (esquerra i dreta), avança vers l'exterior en un pronunciat sobresortint, formant un gran vestíbul.
És de planta poligonal, presenta tots els seus angles, grans columnes sobre pòdiums adossades al mur i acabades amb un ampli àbac; una cornisa emmotllurada separa el mur de la balustrada.
Notícies històriques
Realitzada en varies etapes, l'església primitiva fou aixecada l'any 822 per l'abat Benito de Banyoles, primer abat del Monestir de Sant Esteve, essent llavors la susdita església filial del Monestir.
Les obres es varen paralitzar i es prosseguiren a l'any 1330 degut a l'iniciativa del Bisbe de Girona, Gastó de Montcada.
Posteriorment se'n va fer càrrec l'abat del Monestir, un tal Guillem de Pau, qui demanar al consistori un préstec especial (1431) per continuar les obres de la parròquia.
A partir d'aquestes dades es té notícia de que l'església parroquial era, ja, administrada per un patronat de la vila composat per tres Jurat i un capella major.
La portalada forma part de les obres iniciades el segle XIII per a l'edificació de la nova església.
Durant el segle XIV s'acaba aquesta portalada lateral sud. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
