F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: Al terme municipal de Gombrèn (Ripollès) – Girona.
Època: Segles XI-XII - Romànic - Generalitat de Catalunya*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya*
Estat: Malmès. Restaurat. Visitable, de pagament.
Al davant hi ha l'Ermita de Sant Joan de Mataplana, l'església del castell (Romànic, segles XII – XIII), restaurada.
El castell fou abandonat cap al segle XIV. A partir de llavors va entrar en un prolongat període de decadència que va comportar pràcticament la seva desaparició, fins el punt de que es va arribar a qüestionar la seva existència (Al segle XX, no es veia altra cosa que un monticle de terra cobert amb una espessa vegetació).
Les excavacions practicades a partir de l'any 1986, van posar al descobert aquesta interessant edificació.
Altres noms:
Accés - Visitat el 26/02/2012:
Procedents de Ripoll i circulant per la carretera GI-402 en sentit La Pobla de Lillet, travessarem la localitat de Gombrèn, i després, entre els PK 2-3 d'aquest vial, trobarem un trencall a mà dreta, (42 15 09.93 02 04 11.06) amb uns cartells indicadors: Castellar de N’Hug i Santuari de Montgrony i un altre de més petit, al Castell de Mataplana, des d'on s’inicia una carretereta de muntanya, asfaltada, per on continuarem.
Al cap de poc cal estar atents per veure una petita indicació, assenyalant la situació del Gorg dels Banyuts a mà dreta de la carretera. Visita opcional. Es pot aparcar en una planura una mica més endavant i baixar després al llit del riu, per unes escales equipades amb baranes de fusta, per veure un dels indrets de les malifetes del Comte Arnau.
Després, continuarem carretera amunt fins un lloc on a l'esquerra veurem la porta d'entrada al recinte clos on hi ha el castell, la fesomia del qual ha estat visible una mica abans.
Si anem en grup, uns metres abans hi ha un ampli voral a la carretera on hi ha espai suficient per aparcar els vehicles
i dirigir-nos després a peu, carretera amunt, cap a la citada porta d’entrada.
Localització: N 42 15 44.34 E 02 03 39.36 - Altitud: 1.168 m.
Altres: Si a la visita guiada teniu la sort de trobar-vos com a guia a en Pau, teniu garantit passar una estona molt grata. Aquest home, un enamorat de la història, converteix aquesta visita en un apassionat relat, meitat real, meitat llegenda ( O no ... ?) .
Des d’aquesta pàgina, volem transmetre'l una cordial salutació.
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* , ens complau extreure la següent informació - (Desembre 2017):
Descripció
A la Vall de l'Espluga, al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, queden notables restes de mur de l'antic castell, prop de la capella de Sant Joan de Mataplana.
Les excavacions arqueològiques iniciades l'any 1986 sota la direcció de Manuel Riu han posat al descobert el conjunt fortificat.
Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug.
El segon castell data del segle XI i XIV i té com a peça bàsica la gran torre rectangular del costat oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades.
La planta baixa tenia una volta de canó seguit.
Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental.
La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que és possible endevinar que devia estar coberta per un sostre embigat.
El teulat era a dos vessants, inicialment completat amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab.
A aquesta torre ben aviat s'adossà pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres.
La muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est.
Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional.
Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó.
Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.
Notícies històriques
Castell termenat documentat el 1076.
El llinatge Mataplana, sovint representat per un individu de nom Hug, es troba instal·lat aquí al segle XI.
Sembla que procedeix d'Hug Dalmau, baró del comtat de Cerdanya durant la segona meitat de la centúria esmentada.
El comtat de Cerdanya no trigà a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona.
Els vescomtes de Bergadà eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis.
Vers el 1185, cert Huguet de Mataplana casat amb Sança, inicià una altra branca de la família Mataplana.
Hug de Mataplana i muller Guillema de Sales (vers el 1200) "reproduïren en el seu castell les famoses Corts d'amor de la Provença".
S'hi refereix un famós poema del trobador Ramon Vidal de Besalú.
Creiem que el moment més esplendorós del casal dels Mataplana s'esdevingué en aquestes dates, quan la mansió, havia esdevingut punt de trobadors i de barons.
"El castell de Mataplana era centre de reunió de dames i cavallers, de trobadors i joglars.
Duraren aquestes festes fins que el baró Hug acompanyà el rei Pere a les guerres de Tolosa i caigué amb ell a la trista jornada de Muret" (Comerma).
El 1246, el rei Jaume I vengué a Galveran d'Urg (o d'Urtx), casat amb Blanca de Mataplana, el domini alodial que tenia el rei en aquest castell i que havia adquirit d'una germana de la referida Blanca.
Al llarg del segle XIII, la família Mataplana habità al castell i el 1278 instà la població del lloc de "Gomsen" (Gombrèn).
Cap al 1320, els senyors de Mataplana abandonaren definitivament aquesta residència castellana, i passaren a residir a la Pobla de Llillet.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
- Castell de Blancafort o de les Dames (Desaparegut)
- Castell de Montgrony (Desaparegut)
- Castell de Puigbó
- Ermita de Sant Joan de Mataplana
Altres pàgines:
- Turisme:
- Cultura:
- Bibliografia:
- El castell de Mataplana i del comte Arnau (Manuel Riu Riu, Eudald Maideu Puig, Lluís Bayona Prats, i Daniel Puig Maideu. ISBN 84-921381-6-5. © 1999).
- Televisió:
- Altres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Ripollès : Veure en un mapa més gran.
