F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Pinell de Solsonès, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida):
Època: Segle XII – Romànic - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: No hi consta - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Ruïnós total. Lliurament accessible, tot i que s’han de tenir ganes per pujar-hi ... És perillós passejar-se entre mig de les runes.
Altres noms: Sant Antoni de Can Llobet - (Generalitat de Catalunya).
Accés – Visitada el 28/07/2017:
(0) – El punt d’inici ha estat un lloc - (41 58 26.7 01 17 50.2), situat entre els PK 131 / 130, de la carretera C-14 (Seu d’Urgell / Tarragona) on hem pres una sortida indicada per anar, entre altres, a Llovet – 3,3 km.
(1) - A 41 58 10.4 1 19 06.4 deixem la carretera per la que anàvem circulant per una sortida indicada i entrem a un camí de graveta, transitable e indicat: Llobet.
(2) - Localització: N 41 58 04.1 E 01 18 39.5 – Altitud: 575 m.
M A P A del recorregut – Distància aproximada: 3,2 km.
Quan hem arribat a la masia Llobet hem trobat al propietari a qui hem exposat el nostre desig de visitar la capella de Sant Antoni. A més de permetre’ns aparcar el cotxe en aquest lloc, ens ha indicat el camí per accedir a la capella.
Des d’aquesta pàgina, el saludem de nou ben cordialment, agraint-l’hi la seva gentilesa.
Camí que no ha estat gens fàcil. És una senda poc fresada, fonedissa i amb força pendent. Si la pujada ens ha costat, la baixada ha estat èpica. Hem perdut la referència del camí, i hem hagut de baixar de qualsevol manera.
A dalt és difícil moure’s. La vegetació es mestressa i senyora de les ruïnes, que a més presenten un estat tal de precarietat que constitueixen un risc evident.
O sigui, que cal anar amb compte. NO ÉS UNA EXCURSIÓ FAMILIAR.
Altres: De la pàgina web Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2017):
“Descripció
Església d'una nau i absis rodó (5,70 x17) orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó, però avui està ensorrada gairebé totalment.
Té un arc presbiterals i tres arcs torals, de mig punt. Coincidint amb els arcs torals, exteriorment, hi ha contraforts.
El parament és de grans pedres tallades en filades.
La zona dels peus ha desaparegut i, posteriorment, s'ha construït un mur en l'últim arc toral; per sota d'aquest hi ha un arc apuntat tapiat. Té la porta al sud, d'arc adovellat de mig punt.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
