F O T O S
Santuari
Hostal
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Pinós, entitat de població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XIV – Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Actualment hi ha una hostatgeria i en aquest context, es pot accedir fins el rebedor del Santuari. Des de la vidriera, es pot veure l'interior del temple.
Altres noms:
Accés – Visitada el 10/06/2017:
El Punt d'inici és el mateix des d'on hem enfilat cap a l’Església de Sant Vicenç de Pinós: un lloc (0) – (41 49 28.2 01 32 29.3) de la carretera B-300 (Vallmanya / Calaf) , obviant en aquest cas la sortida que indicàvem, continuant per la carretera B-300, fent cas de l'indicador corresponent, fins arribar a destinació.
(1) - Localització: N 41 50 16.9 E 01 32 24.9 – Altitud: 905 m.
M A P A d'aquest recorregut
- Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juny 2017):
“ Descripció
Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal.
Al portal , al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres.
Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici.
Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes, avui abandonades.
Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.
Notícies històriques
Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 mts. d'altitud, dominant una magnífica panoràmica.
El Santuari fou edificat per els templers l'any 1312 i molt aviat passà als hospitalers.
El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que el administrador Mn. Arcís Garriga sol·licita a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa.
El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada. “
- Pinós es considera el Centre geogràfic de Catalunya.
- Situada encara una mica més amunt del Santuari, trobarem una rosa dels vents esculpida en pedra.
- Creu de terme
Creu de terme: creu de pedra llatina, col·locada sobre un octògon en cornises i sobrealçat en una pilastra de sis cares. Tot el conjunt de la creu reposa a partir del fust en una gran base poligonal i en uns esgraons de planta de planta circular i poligonal.
La part més interessant de la creu és el nus o llanterna, situat entre el fust (o arbre poligonal) i la creu; és l'element del conjunt decorat amb elements figuratius; vuit personatges, molt malmesos i de difícil identificació, ocupen cadascuna de les vuit cares del nus, col·locats sota petits arcs de mig punt.
Podria tractar-se d'un tema que al·ludís al peregrinatge.
- Gastronomia: Si us cal buscar un lloc per menjar, per aquesta zona, a l'hostal hi trobareu una bona relació qualitat / preu. (Visitat).
- Les fotografies de l'interior del Santuari s'han obtingut adossant l'objectiu de la màquina de fotografiar al vidre de la porta d’entrada. Prèviament hem introduït a la ranura disposada a l'efecte les corresponents monedes d’un euro, que permeten encendre la il·luminació del temple.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- “Relativament” a prop hi ha l’Església de Sant Vicenç de Pinós.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
