Capella de Sant Nazari de la Garriga – Oristà / Lluçanès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys d'Oristà, localitat i municipi de la comarca del Lluçanès (Barcelona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo, restaurada. No és accessible lliurament.  

Altres noms:

Accés – Visitada el 27/05/2017:

(0) - Punt d'inici: Circulant per la carretera B-670, (C-25 – Oristà, i circulant en aquest sentit), en un lloc situat a 41 55 33.6 02 04 10.9, trobem una sortida d’aquesta via, a l'esquerra,  que accedeix a un camí de terra, ample i d'aspecte ben transitable (**).  Hi ha una indicació: Sant Nazari – S XII.

Continuem per aquí. 

(1) – A 41 55 03.5 02 03 49.7 Trobem una desviació. Continuem recte, deixant una baixada a l'esquerra.

Durant la propera part del recorregut se’ns incorporaran o marxaran de la ruta altres camins. A manca d'indicacions, caldrà seguir intuïtivament per la pista principal, la més transitada.

(2) – A 41 54 15.3 02 03 15.4 – Desviació indicada: Sant Nazari. Aparquem el cotxe. Continuem per l'esquerra, seguint les instruccions del cartell. El camí, de terra, ara es fa més estret.

(3) – Uns metres més endavant, a 41 54 14.3 02 03 15.2 trobem una altra desviació. No hi ha cap indicador. Seguim per l'esquerra.

(4) – A 41 54 12 02 03 15, a l'esquerra neix un discret camí, 

més evident després, 

per on hem de continuar a peu.

Hi ha un senyal vermell en un arbre. Ens hem permés fer encara més evident amb pintura, aquesta senyal vermella ...

En pocs minuts arribarem a l’església que busquem.

Com que aquesta zona no és visible en el nostre mapa de Google, ens permetem fer una captura de pantalla d’aquesta part del camí, que complementem amb anotacions manuals i que us oferim a continuació:

En aquest mapa apareix un recorregut amb cotxe. Avui en dia, és totalment impracticable.

(5) - Localització: N 41 54 06.0 E 02 03 17.7 – Altitud aproximada: 567 m.

Observacions:

  • Tot i que en aquest punt (**) diem que el camí sembla transitable, més endavant trobem uns “tobogans” que potser ja no ho són tant ...
  • A dia d'avui ens trobem que s'han portat a terme importants treballs de tala d'arbres que han deixat impracticables els camins.

  • Però en qualsevol cas, recomanem el camí a peu que hem detallat.

M A P A generat automàticament per Google, des del punt (0) al punt (3). Després ja no reconeix com a transitable la resta del recorregut.


Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):

“ Descripció

La capella de Sant Nazari és situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en un lloc de difícil accés anomenat La Garriga.

 La capella és d'una sola nau amb absis semicircular. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons.

Les parets són de carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que a la superior. Coberta de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis.

 A la façana de ponent hi ha l'accés per una porta adovellada, una finestra en forma de creu i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls.

Situades davant la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a la cel·la de l'ermità de la capella

i d'un molí d'oli per a ús d'aquesta.

 Les restes conservades corresponen a la part inferior dels murs, fets amb pedres tallades regularment lligades amb morter.

Del molí es conserven dues moles, una situada davant l'església i l'altre fent de cantonera a la banqueta que recorre l'exterior de la capella.

 

 

 

 

 

 

 

  

Notícies històriques

L'església apareix documentada el 1284 quan el rector d'Oristà Berenguer de Vilarnau feu un acord amb Ramona de ciutat, deodonada de Sant Nazari de la Garriga de la parròquia d'Oristà, i amb tots els seus successors, deodonants de l'esmentada església de Sant Nazari, amb motiu d'unes compres que Ramona havia fet per la capella.

L'any 1686 el bisbe Antoni Pasqual constatà que no tenia ni fonts baptismals, ni sagrari ni fossar, era vinculada a la parròquia de Sant Andreu d'Oristà i sols s'hi deia missa cada quinze dies. El bisbe tornà a visitar-la el 1692 i manà emblanquinar-la interiorment.

El 1746 s'hi deia missa tots els dies de festa i mantingué el culte fins el 1936. 

Actualment s'hi diu missa una vegada l'any. “


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: