F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Dalt d’un turó que presideix la localitat d'Oristà, a la comarca del Lluçanès (Barcelona).
Època: Segle XIV – Obra Popular - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Boniques vistes als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada el 27/05/2017:
El punt d’inici és un lloc de la carretera B-433, que en aquest punt és pràcticament un tram urbà d’Oristà – (0) - ( 41 56 02.2 02 03 41.7 ), on hi ha el començament d’un camí, que enfilant-se vertiginosament ens porta dalt de tot del cim del turó on es troba aquesta edificació.
Tot i que aquest camí és perfectament transitable, i no hi ha cap senyal que ho prohibeixi, nosaltres, humilment, si és possible, recomanaríem pujar-hi a peu.
Gaudiríem poc a poc d’aquestes extenses vistes i no faríem malbé l'herba de la plana on hi ha l’església ...
(1) - Localització: N 41 56 02.5 E 02 03 45.9 – Altitud: 526 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Descripció
Església d'una sola nau, sense absis i amb el teulat a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal.
Murs de pedres irregulars arrebossats per l'exterior i enguixats per l'interior.
A la part esquerra de la façana, que presenta una porta amb llinda i un petit ull de bou, hi ha adossat un petit campanar de planta quadrada que s'alça per sobre l'església i es cobreix amb una teulada a quatre vessants de forma piramidal.
Al portal d'entrada hi ha una llinda amb la data 1522 i damunt seu, una dovella inserida a la paret amb un relleu de Sant Cristòfol.
L'església fou reconstruïda el segle XVIII aprofitant antics elements com aquesta dovella.
Notícies històriques
L'església de Sant Sebastià possiblement sigui l'herència de l'antiga capella de Sant Cristòfol, documentada des del 923.
Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà poder construir de nou l'església a l'antic puig de Sant Joan.
L'edifici havia de contenir un altar dedicat a Sant Cristòfol i un altre dedicat a Sant Sebastià.
A partir del 1600 ja s'anomena de Sant Sebastià. El 1686 s'hi deia missa cada diumenge.
No hi havia fonts baptismals, ni sagrari, ni fossar. Hi havia un altar dedicat a Sant Roc i un altre a Sant Sebastià.
El 1692, a més de repetir-se l'ordre de renovar els retaurles de papers, es manava confeccionar ornaments i enrajolar la capella.
El 1737 es disposa dir missa sols per Sant Sebastià i Sant Roc.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Vistes des de l'Ermita de Sant Sebastià – Oristà:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
