Aquesta propietat té arrels força antigues, tant pel que es refereix al terreny, com a les edificacions
- “La finca té els orígens a l'edat mitjana, però no és fins al 1564 que apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca, a causa de la presència d'una torre de defensa que es trobava on ara hi ha el laberint.”
“S'hi trobava la Capella de Santa Anna, modificada el darrer terç del segle passat en fer-se al seu costat un Palau d'estil neogòtic, avui enderrocat.
F O T O S
Les fotografies d'aquest reportatge, no guarden cap ordre en concret.
1
2
3
4
5
I T I N E R A R I 
Situació: El Parc de Torreblanca és un parc enjardinat d'unes 12 hectàrees de l’àrea metropolitana de Barcelona, al municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), tot i que també ocupa part de Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat podent-s'hi accedir per qualsevol d'aquestes localitats – (Wikipedia).
Època: Segles XIX – XX - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Perfecte estat. Visitable. Aparcament als voltants.
Altres noms: Jardins Torreblanca – (Patrimoni.Gencat)
Accés – Visitat el 11/04/2017:
Accessible per diferents itineraris, segons procedència del viatger. Vegi's el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Una de les possibles maneres d'arribar-hi és amb el tramvia - (TRAM).
Localització: Les dades que facilitem a continuació, son les d'un lloc on hi ha una de les portes d'entrada al parc i que disposa d'unes quantes places públiques d'aparcament:
Coordenades: 41 22 45.8 02 03 15.4 - Altitud aproximada: 41 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Abril 2017):
“ Descripció
Jardins de la finca Torreblanca que, millorat el seu estat de conservació, conserva bona part de la seva esplendidesa.
S'hi trobava la Capella de Santa Anna, modificada el darrer terç del segle passat en fer-se al seu costat un Palau d'estil neogòtic, avui enderrocat.
La capella s'enderrocà en la rehabilitació del 1983.
El centre dels jardins és ocupat per un estany quasi sec rodejat de diversos elements d'interès arquitectònic, dues coves artificials de caire romàntic, una amb embarcador.
Damunt hi ha un templet eclèctic d'inspiració grega, envoltat per vuit columnes estriades d'estil corinti i pedestals de granit grisenc amb daus esculpits.
Són de marbre blanc coronades per capitell del mateix material.
Entorn al llac hi ha una torre mirador formada per paredat antic i coronada per merlets de maó, on es puja per una escala de caragol que conté un pou dins l'ull de l'escala.
Finalment, un pont romàntic imitant fusta travessa un sector del llac.
Notícies històriques
L'any 1910 és la data que figura en el Cadastre.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el següent text (Febrer 2017):
El Parc de Torreblanca està situat en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí i té una extensió de 12 hectàrees.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona, en coordinació amb els ajuntaments, s'encarrega de la gestió i manteniment integral del parc.
La història de Torreblanca ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat.
La finca té els orígens a l'edat mitjana, però no és fins al 1564 que apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca, a causa de la presència d'una torre de defensa que es trobava on ara hi ha el laberint.
Els propietaris, els marquesos de Monistrol d'Anoia, a final del segle XIX, van fer-hi una gran transformació i van construir un palau i uns grans jardins.
És per aquest motiu que al cor del parc podem admirar el magnífic jardí romàntic, el qual ens introdueix en un món ple d'encant i misteri.
Durant la Guerra Civil la finca va quedar molt malmesa, la qual cosa va provocar que el palau fos enderrocat l'any 1958.
Finalment, l'any 1982 la finca passa a ser de titularitat pública, es converteix en seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat i es crea el parc metropolità que podem gaudir en l'actualitat.
Al cor del parc hi ha un magnífic jardí històric del segle XIX.
El seu disseny fantasiós parteix d'imitar les formes i els elements propis de la natura, com ara grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa.
Els seus rosers recorden que Torreblanca va ser un dels centres productors de roses més important del país.
Així, a tocar dels jardins romàntics, podem trobar-hi el parc modern, el qual segueix la traça dels antics camps de conreu de roses de la finca, amb una estructura de grans plataformes i on s’hi incorporen diversos espais de trobada amb grans places i arbredes i s’hi instal·len jocs infantils, mobiliari urbà i fonts.
Entre les espècies vegetals presents al parc, destaquem per l'extensió que ocupen el plataner i el pi, però en trobem moltes més com: roures, palmeres, til·lers, acàcies, moreres, xiprers, el margalló, l’alzina, etc.
- Per tal de reblar encara una mica més la informació, transcrivim tot seguit fragments del text que figura a la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat:
Entre els termes municipals de Sant Joan Despí i Sant Just Desvern i a tocar de Sant Feliu de Llobregat, Torreblanca ha estat des de sempre un lloc privilegiat de trobada dels tres municipis, dels quals n'ha esdevingut el parc central.
Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri.
El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc.
Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins.
Horaris i característiques generals:
Tancat dilluns no festius
Gener, Febrer, Març, Octubre, Novembre i Desembre, obert de 10.00 h* a 17.45 h**
Abril, Maig i Setembre, obert de 10.00 h* a 19.45 h**
Juny, Juliol i Agost, obert de 10.00 h* a 21.45 h**
El parc té quatre accessos:
* La primera porta que s'obre (10.00 h) és la que està situada al C. Torreblanca (aparcament públic)
** La darrera porta que es tanca (depenent de l'època de l'any) és la que està situada a la rotonda del TramBaix.
El tancament del parc s'avisa mitjançant toc de sirena.
Parc d'interès històric-arquitectònic, espai catalogat com d’especial interès amb vegetació singular que cal tenir cura i protegir, jardí històric, escultura, llac, estany, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet, aparcament, cafeteria, WC. a estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins.
Inauguració: 2005
Superfície: 9,6 ha
Prohibida la circulació de vehicles.
No existeix zona pícnic.
Els gossos han d'anar lligats.
WC
Servei de bar:
Horari estiu (juny, juliol i agost): Dissabtes, diumenges i festius de 10:00 a 15:00.
Resta de l’any: Dissabtes, diumenges i festius de 12:00 a 15:00. Altres horaris: concertar trucant al Telf. 686737342 (aniversaris, events...)
La visita del parc és gratuïta, subjecta a la normativa d'horaris aprovada.
Estan obligats al pagament del preu públic regulat en les ordenances les persones físiques o jurídiques que utilitzin els diferents espais del recinte de manera privativa i/o captin imatges amb finalitats comercials o potencialment comercials, en tot cas prèvia autorització del Consell Comarcal del Baix Llobregat.”
Remarca de Catalunya Medieval – Parc de Torreblanca.
No entra en els nostres plantejaments actualitzar sistemàticament les dades anteriors referides a horaris i/o altres detalls. Així doncs, en cada ocasió, caldrà, confirmar aquestes dades a la pàgina del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Finalment, de la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ens complau extreure un interessant treball - (Abril 2017):
Història del Parc Torreblanca:
Pagesos, nobles i ciutadans
La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem.
La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla.
Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar.
S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.
Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca.
La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes.
Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona.
En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella.
És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna).
Terra campa, vinya, bosc i erms
Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms.
La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella.
La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte.
La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.
Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona.
La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes.
L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia.
A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.
El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint.
Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor.
La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis.
Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.
Espais avui del Consell
L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters.
Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals.
Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.
Greu impacte de la guerra civil
La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna.
La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament.
Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses.
Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.
Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada.
La capella restà dempeus fins el 1982.
La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col•lectiu.
L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983.
Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.”
Antigues fotografies del
Palau dels Marquesos de Monistrol – Façana de migdia
Palau dels Marquesos de Monistrol – Façana nord
Propietaris del Palau de Torre Blanca
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Parc de Torreblanca – Wikipedia
- Consell Comarcal del Baix Llobregat – Horaris i característiques generals
- Consell Comarcal del Baix Llobregat – Història del Parc Torreblanca.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
