F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Bellcaire d'Empordà, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle IX – Preromànic - (Patrimoni.Gencat).
“ L'església de Sant Joan in Bedenga (antic topònim de Bellcaire) és citada l'any 1002.”
“ En un moment entre els segles XVII i XVIII, la parròquia de Sant Joan fou traslladada al castell de Bellcaire.”
“Havia arribat a un estat d'abandó molt lamentable quan s'hi iniciaren unes obres de consolidació l'any 1960 que aviat quedaren interrompudes.”
“La restauració definitiva s'ha dut a terme -pels serveis de la Diputació de Girona amb la participació de la Generalitat- als anys 80.”
“ Les obres, amb la reobertura al culte de l'església, s'inauguraren el 1984.” - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Restaurada. No és accessible lliurament, tot i que les portes exteriors estan proveïdes d'uns vidres que permeten la visió de l'interior, amb permís dels reflexos de la llum i del sol, que a estones ho impedeixen. Aparcament als voltants.
Altres noms: Sant Joan de Bedenga / Església Vella - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 04/11/2016:
La trobarem entre els PK nº 2 / 3 de la carretera GI / 6321, que en aquest punt discorre per un tram urbà de Bellcaire.
Localització: N 42 04 53.8 E 03 05 44.5 – Altitud: 20 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
L'església de Sant Joan es troba prop de la carretera d'Albons als peus del pujol on es situa el poble de Bellcaire d'Empordà coronat pel castell gòtic.
La construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un absis semicircular precedit per un espai presbiterial.
Presenta sectors i elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació preromànica.
La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle. Els arcs formers eren de ferradura però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas. El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera romànica actual, del segle XI.
La formen un tram cobert amb volta de canó i l'absis de quart d'esfera. A l'exterior posseeix decoració llombarda formada per arcuacions que emmarquen finestres cegues.
De la capçalera preromànica -absis central rectangular i absidioles semicirculars- queden restes de l'absidiola del costat nord.
Les obres de restauració recents han descobert els fonaments de l'antic absis central, carrat.
Al subsòl de la nau central han aparegut restes d'una edificació de planta rectangular.
El parament de les naus es de lloses de gres, amb algunes filades d'espiga; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la capçalera és de petits carreus, escairats.
Hi ha dues portes laterals i algunes finestres preromàniques. Les obertures del frontis -portada, rosetó- pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en aquest lloc.
Els fragments de pintura mural van ser recuperats i es troben en part al Museu d'Art de Girona i en part en una col·lecció particular.
Notícies històriques
L'església de Sant Joan in Bedenga (antic topònim de Bellcaire) és citada l'any 1002 com a possessió de la Seu de Girona en una butlla del papa Silvestre II.
L'any 1182, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Ullà és concedida a aquesta canònica agustina, la possessió de la parròquia de Sant Joan de Bidinga.
En un moment entre els segles XVII i XVIII, la parròquia de Sant Joan fou traslladada al castell de Bellcaire, convertint una de les seves ales -la sala major- en església.
Aquest antic temple restà com a capella del cementiri -situat al seu costat de migdia.
Havia arribat a un estat d'abandó molt lamentable quan s'hi iniciaren unes obres de consolidació l'any 1960 que aviat quedaren interrompudes; el cementiri havia estat desafectat.
La restauració definitiva s'ha dut a terme -pels serveis de la Diputació de Girona amb la participació de la Generalitat- als anys 80.
Les obres, amb la reobertura al culte de l'església, s'inauguraren el 1984.
El temple es dreça en un indret ja ocupat en època romana. Es veuen carreus romans reaprofitats a les naus i una columneta estriada a les finestres cegues de la capçalera.
Les obres recents no han anat seguides de treballs arqueològics complets com hauria estat convenient, però s'han recuperat materials des d'època romana a la Baixa Edat Mitjana.
No s'ha estudiat la necròpolis amb sepultures de lloses (s.XI-XIII) que es descobrí al sud del temple.
Els testimonis arquitectònics explorats -antic absis central, edifici sota les naus- s'han deixat en un espai accessible, gràcies als mòduls de fusta que formen part de la nova pavimentació del temple.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
