F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Calonge, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XII – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat a la vora.
Altres noms:
Accés – Visitada el 01/11 i el 31/12/2016:
La trobarem al carrer Àngel Guimerà, entre les places Major i de la Doma.
Localització: N 41 51 44.5 E 03 04 24.1 - Altitud aproximada: 36 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“ Descripció
“ L'edifici és d'una sola nau, molt ampla, amb 8 capelles laterals comunicades entre sí de manera que semblen formar dues naus laterals.
Dues de les capelles més allargades formen una espècie de creuer. La de l'esquera és l'anomenada de la Mare de Déu del Roser.
La capçalera és poligonal. Està coberta amb volta de mig punt amb llunetes i els arcs formers són de mig punt i alguns lleugerament apuntats.
A la façana, orientada a llevant, destaca l'elegant portalada.
Tot el parament interior és emblanquinant; a les capelles hi ha frescos amb representació d'imatges de sants.
Protegint l'entrada hi ha un cancell de fusta. En la part meridional del temple s'aixeca la torre - campanar, de planta quadrada.
Campanar
És de planta quadrada i una bona part de la seva estructura és romànica.
Tanmateix, en la part baixa i mur meridional s'hi troben restes de carreus antics, una porta lateral barroca i una part d'una finestra d'arc de mig punt.
El campanar consta de tres pisos. Entre el parament i la volta de la part inferior del campanar es veuen restes de la coberta de la nau lateral romànica.
Notícies històriques
Les notícies documentals més antigues fan referència als temples preromànic i romànic.
Al segle XVIII Calonge coneix una gran prosperitat que permet erigir una nova església dins de l'estil imperant.
Del temple romànic es va derruir la nau central i nord amb l'objecte de convertir-les en una única nau.
Per construir l'edificació barroca fou necessari enderrocar moltes construccions anteriors, aprofitant-ne algunes i reutilitzant nombrosos materials.
A l'arxiu del castell resta un plànol projecte (de mitjans del segle XVIII) de la reforma que va ser duta a la pràctica sense masses modificacions.
L'últim pis del campanar i la capella del Roser són de datació posterior.
L'any 1936 l'església fou destruïda i desaparegué un interessant retaule neoclàssic amb forma de templet semicircular bastit amb fusta estucada i daurada, que ha estat substituït per la reforma, poc afortunada, de l'altar, de Ramon Reig (1940).
L'agost del 1992 es trobaren en curs les obres de restauració de les cobertes.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de PatrimoniGencat – Arqueologia, el següent text (Novembre 2016):
“ Descripció
L'església de Sant Martí de Calonge apareix documentada per primera vegada en una donació feta l'any 944 pels comtes Sunyer i Riquilda de Barcelona-Girona d'un alou proper a aquesta església.
L'església actual es bastí entre els anys 1734 i 1767.
L'any 2002 es va dur a terme una excavació arqueològica i un seguiment d'obres a l'església de Sant Martí de Calonge, degut a les obres d'instal·lació d'un sistema de calefacció. Aquesta excavació va afectar la part més moderna de l'església, que data de mitjans del segle XVIII, deixant també al descobert diverses estructures d'èpoques anteriors.
L'excavació es va dividir en tres zones, la zona 1, situada a la nau central i les zones 2 i 3, a la banda dreta del creuer .
A la zona 1 es van poder documentar quatre tombes, dos làpides i un ossari probablement corresponents al segle XVIII. No es va poder trobar cap material que certifiqués la cronologia, excepte les làpides, ja que tota la zona havia estat remoguda amb anterioritat i els materials que es van trobar són resultat dels abocaments de material modern, que daten del moment en que es produí la remodelació del paviment actual, l'any 1963.
Les dues làpides eren de granit polit i amb inscripcions. En la primera d'elles, datada de 1763, s'hi llegeix PRESBITER SEPHUS ARTCAS ET PERRER. La segona, datada en 1753, presenta una inscripció gairebé inintel·ligible.
En sortir de la nau central hi havia tot un seguit d'estructures anteriors al moment en que es va construir l'església, de les quals no es pot determinar la seva funció.
D'una banda, es podria datar la canalització excavada al gres cap a mitjans del segle XVII, ja que en una de les seves parets va aparèixer un fragment de ceràmica blava ditada. La funció d'aquesta construcció seria la de transportar aigua de la pluja o aigua neta, ja que no es va trobar cap rastre de brutícia al seu interior.
En aquesta zona també es localitzà una sitja. El material que hi havia dins la sitja no permet establir amb claredat una cronologia, encara que es podria situar en una època anterior al moment en que es construí l'església, perquè sobre la sitja han aparegut, recolzant-s'hi, els fonaments de l'església. La funció de la sitja també és difícil de determinar: hi ha una ranura que la creua de nord a sud a partir d'un forat irregular obert a la part superior i que aparegué tot ple de fang.
Sota els fonaments de l'església també es trobà un mur elaborat amb argamassa de color ataronjat, situat en el límit en què el gres canvia de nivell de forma natural a la zona 2. És una estructura que podria relacionar-se amb un mur trobat a la zona 3.
Els dos murs documentats a les zones 2 i 3 podrien formar part d'una mateixa estructura i ambdós foren reutilitzats com a banqueta en el moment en que es construïren els murs de l'església actual. Totes les estructures documentades es troben sota els fonaments de l'església del segle XVIII.
També és interessant observar que els estrats que cobrien aquestes dues zones són de composició molt semblant i que entre el material que va aparèixer en ambdós hi havia ceràmica amb reflexos metàl·lics i també ceràmica blava ditada (datada de la meitat del segle XVII), fet que permet relacionar-les amb la canalització.”
- Gràficament, l'hem documentada molt poc aquesta edificació. No la teníem posada a la nostra “agenda”, no havíem planificat aquest treball i l'hem trobat d'esquitllada.
- Resta pendent, per a una altra ocasió, completar aquesta tasca.
- NOVA VISITA el 31/12/2016 - Hi hem afegit una galeria amb dotze fotografies.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
