F O T O S

Darrere del xiprer que apareix al bell mig de la fotografia, es pot veure la casa anomenada Mas Castell.

I T I N E R A R I

Situació: A Porqueres, a tocar del llac de Banyoles (Pla de L’Estany) – Girona.

Època: Segle X - Sense estil definit - Generalitat de Catalunya *

Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya *

Estat: El Mas Castell és el nom actual d’aquesta antiga edificació. Situat dins d’una propietat privada, a penes és visible exteriorment. Còmode aparcament .

Altres noms: Mas Castell - Generalitat de Catalunya. *

Accés - Visitat el 12/08/2009:

Situat a la carretera GIV-5248.

Localització: N 42 07 19 E 02 44 53. Altitud: 180 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2017):

Descripció

Aquest mas es troba situat a la carretera de Porqueres de circumval·lació a l'estany, davant de l'església de Santa Maria de Porqueres.

Té planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants de teula àrab.

L'interior està estructurat en tres cossos amb sala central; a la planta baixa hi ha un conjunt d'arcuacions que potser havien estat un pati central amb escala al fons.

La façana principal té un gran numero d'obertures, algunes d'elles són rectangulars amb la llinda i brancals de pedra, i altres, com les dues portes de la planta baixa i la galeria del primer pis, són d'arc de mig punt adovellades.

La gran majoria d'aquestes obertures han estat refetes en el segle XX.

Es conserva, damunt d'una porta, l'escut de l'abat Dimes Malla.

Notícies històriques

El castell de Porqueres es citat en la documentació des de l'any 957.

Els senyors del castell consten des de l'any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres; aquesta família es començà a cognomenar Porqueres a partir del segle XI.

El 25 de novembre de 1250, Ramon Ademar va vendre el castell a l'abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

A mitjan dels del segle XVII el castell es trobava en mal estat i, a partir del 1700, fou reconstruït per l'abat de Banyoles Dimes Malla i Gualbes.

El 1844 és desamortitzat com a possessió del monestir.

L'any 1981 fou rehabilitat per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.