F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Llagostera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XVI – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Parcialment adossada a un mas habitat. No és accessible lliurament, és una propietat privada. És una de les masies més importants de Llagostera, lligada a la noblesa local. Té una capella gòtica annexa (Vegi's fotografia a continuació).
Altres noms:
Accés – Visitada el 26/07/2016:
Ocupa un extens terreny amb forma de triangle, delimitat pels carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms de carrer Albertí, carrer Barcelona, carrer de la Constància i carrer Canalejas, aquest darrer també dit carretera C253-a.
Es pot donar una completa volta a peu, pel perímetre exterior d'aquest terreny. D'aquesta manera hem obtingut les quatre fotografies d'aquest reportatge. Aparcament als voltants.
Al davant hi ha un parc públic.(Vegi's fotografia a continuació).
Localització: N 41 49 36.8 E 02 53 24.7 – Altitud: 127 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Juliol 2016):
“Descripció
Els mas Albertí agrupa diverses edificacions i coberts entorn l'edifici principal, entre els quals la masoveria i una capella.
L'edifici és de planta rectangular, d'uns 17 per 15 metres, amb el carener centrat i la coberta a dues aigües perpendicular a les façanes.
Destaca per la singularitat de disposar de les dues façanes pràcticament simètriques, tant respecte a l'existència de portes com de finestres, una encarant al sud i l'altra al nord.
La façana sud sembla ser la principal, almenys en època més recent, a jutjar per la decoració esgrafiada amb motius geomètrics de diamants i rectangles i l'existència de l'escut familiar dels Albertí a la llinda de la finestra central, sobre la porta, absent en la façana nord.
L'edifici s'organitza en planta baixa i pis, destacant en ambdues façanes tres finestres renaixentistes al primer pis i les portes adovellades.
A la façana sud en el coronament de l'angle sud-est, hi ha una garita defensiva, d'obra de maons sobre una base nervada de pedra encaixada al parament. Disposa de tres espitlleres per arma de foc i de tres petites finestres.
Entre les edificacions del mas, hi trobem una torre de defensa situada a l'angle nord-oest de la masia, parcialment integrada en el volum de la masia. Es tracta d'una torre de planta lleugerament rectangular, aproximadament de 4,30 per 3,70 metres, composada per planta baixa i tres pisos.
A la façana de llevant hi ha una tronera espitllerada a la planta baixa i una finestra espitllerada al primer pis. Al costat de tramuntana hi ha petit un cos afegit, adossat a la torre, de planta baixa i pis, que també compta amb una espitllera de pal.
A la resta de finestres existents en tots els pisos, totes de carreus, i en totes les façanes, actualment no s'hi observa cap més element defensiu. El parament de torre és arrebossat de morter, sense ser visible el tipus d'obra, a excepció de les cadenes cantoneres de carreus, remarcades. En el coronament, la torre presenta merlets esglaonats, possiblement decoratius.
A la façana nord de la masia, la finestra central, renaixentista, disposa d'una tronera espitllerada sota l'ampit. Aquest fet i l'existència de la torre flanquejant aquesta façana permet plantejar que la façana nord fos, almenys en el segle XVI, la principal.
Notícies històriques
Es té coneixement de la família Albertí a Llagostera des del segle XV, essent masovers a Riudaura. En Pere Albertí fou nomenat Cavaller l'any 1541 pel Baró de Llagostera.
L'any 1548 els Albertí van adquirir els terrenys que envolten la masia i van edificar la torre de defensa.
La capella fou construïda per Pere Albertí en morir-se el seu fill Pere l'any 1588.
La masia va ser residència del Procurador General de la Batllia de Llagostera entre els segles XVI i XVII.
A principis de segle la casa era propietat del senyor Delàs i actualment és dels vescomtes de Stoles.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
