F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat.
Altres noms:
Accés – Visitat el 09/04/2016:
Situat a la Plaça dels Apòstols, al davant de la ---> Catedral de Girona.
Localització: N 41 59 12.6 E 02 49 33.8 – Altitud: 94 m. aprox.
Mobilitat:
- A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
- Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):
“Descripció
El Palau Episcopal és l'edifici adjacent pel costat sud de la catedral de Girona amb una imponent façana que s'obre a la plaça dels Apòstols.
L'edifici ofereix una accentuada heterogeneïtat fruit de l'evolució històrica en les construccions que el constitueixen, un fet que ja és apreciable pels constants canvis en l'aparell, encara que sempre es mantingui la pedra.
Malgrat la irregularitat de la planta, el conjunt el dominen quatre grans cossos, els quals estan acompanyats per la resta de dependències subsidiàries.
A la part nord, tocant a la Seu, s'aixeca el primer cos amb tres capelles sobremuntades i un volum on es marquen nivells a través de les obertures practicades en diferents èpoques (finestres geminades i galeria de 4 arcs amb columnes d'estil gòtic; també finestres renaixentistes).
La torre central de la façana dóna a l'edifici un caràcter marcadament militar (espitlleres a la part baixa), reduït més amunt per la presència d'elegants balcons i d'un gran escut renaixentista.
Els dos darrers volums se situen a l'extrem sud (Torre de la Presó) i a l'est (Saló del Tro, amb sostre de fusta sostingut per arcs diafragmàtics), i pertanyen a l'estil gòtic.
Centrant tot el conjunt apareix el pati, on destaquen les finestres renaixentistes.
Capella de Sant Salvador
És la capella superior de les tres que hi ha sobremuntades a la part nord-est del Palau Episcopal, tocant el costat sud de la Catedral. Presenta dos tipus d'aparell: l'absis amb carreus uniformes de mida mitjana i els altres murs vestits amb pedres irregulars: paredat. Té una sola nau i un absis semicircular amb tres petites finestres. S'utilitzen arcs diafragmàtics per suportar una volta ogival. A l'exterior la coberta és de dos vessants. Al sostre hi ha pintures murals on es representen escenes profanes (personatge davant un castell) i sagrades (àngels); la seva fragmentació no permet copsar el programa iconogràfic del conjunt. Si bé l'aparell dels murs fa pensar en una construcció preexistent d'estil preromànic, l'absis i, sobretot els arcs diafragmàtics ens condueixen a una data constructiva d'inicis del segle XIII. Per la seva banda, les pintures cal situar-les dins l'estil gòtic segurament foren realitzades a meitat del segle XV.
Notícies històriques
L'existència prop de la Seu d'un edifici que servís de residència episcopal data del segle X.
De l'època romànica han restat poques parts, encara que varis murs de la capella de Santa Maria (segle XIII) són testimonis d'aquell moment.
A inicis del segle XIV es realitzà una ampliació important del Palau en direcció a migdia.
Amb la torre del centre de la façana, la torre de la presó i el Saló del tron, l'edifici va adquirir l'aspecte d'una fortificació (el 1467 fou refugi de les forces de la Generalitat en el transcurs de la Guerra Civil).
L'època del Renaixement suposà, per contra, l'habilitació del conjunt com a Palau.
Els bisbes Boïl, Margarit i Cassador, s'esmerçaren en ampliar les dependències i decorar façanes amb finestres, balcons, escuts, etc. A partir d'aquest moment, les actuacions no afectaren l'estructura essencial del conjunt. Cal esmentar el trasllat dels arcs de la galeria romànica a la façana principal (segle XVIII).
Els interiors han estat reformats per tal d'allotjar el Museu d'Art de Girona i l'administració episcopal.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
