D’entrada, potser caldria esbrinar que és o que significa “Pabordia”:
Segons wikipedia, és una administració depenent d'una catedral o d'un monestir que s'encarregava d'administrar un grup de béns i propietats.
En els grans monestirs, era una casa monàstica petita i equivalia a un títol inferior al de priorat.
Alguns exemples són les pabordies de Castellterçol o les de Caselles, dependents del monestir de Santa Maria de l'Estany, i les pabordies d'Aja (Cerdanya) i de Palau (Osona) del monestir de Ripoll.
A les catedrals es van crear pabordies al segle XII. Sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l'any. Cada paborde cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i tenia l'obligació de mantenir els canonges durant el mes que li corresponia.
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XIII – Gòtic -(Patrimoni.Gencat).
Protecció: - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Presenta un relatiu bon estat.
Altres noms:
Accés – Visitada el 09/04/2016:
La trobarem al carrer Pujada de la Catedral, nº 4.
Localització: N 41 59 11.2 E 02 49 31.6 – Altitud: 88 m. aprox.
Mobilitat:
- A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
- Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):
“ Descripció
Edifici situat entre dos carrers. La part de la placeta de Sant Llorenç. L'entrada es fa a través d'una porta classicitzant de frontó de pedra, igual que els brancals.
La façana és mig arrebossada i té obertures, dos balcons, amb guardapols de petxines. Un dels balcons és de llosana i l'altre de balustres.
La darrera part és nova, amb finestres que segueixen els models antics.
L'edifici s'estructura entorn del pati al que aboca la porta anterior descrita. El pati té una escala que dóna a un jardí elevat sobre la Pda. de la Catedral.
La part del darrera és el c/ Oliva i Prat, amb un altre jardí des del pati d'entrada. La porta té una estatueta al damunt, una fornícula amb la Mare de Déu.
L'edifici central és de planta baixa i dos pisos. Al costat de la porta d'accés s'ha obert una altra a la botiga, seguint models de Carlo Scarpa. A l'entrada es troba l'escala que baixa al que es creu eren banys del segle XIII.
Pati
S'hi accedeix des de la Pujada de la catedral, a través d'una entrada de volta de canó de pedruscall i a través de dos arcs carpanells s'entra al pati.
Hi ha una escala de pedra (amb barana posterior) a l'esquerra i que serveix per accedir al jardí elevat. La façana lateral dreta té un porxo gòtic de tres arcs rebaixats aguantats per dos columnetes esveltes, amb basa i capitells.
La resta de la façana presenta una finestra conopial al primer pis i la resta de llinda planera. Tanca amb uns badius de pilars rectangulars. Els teulats són de teula àrab. Pel porxo s'accedeix a un altre jardí posterior. Hi ha un pou de pedra i la façana del fons presenta dues finestres d'esqueixada.
Notícies històriques
El solar havia pertangut a la Sagristia Major de la Catedral. El 2 de juny pertanyia al jueu Vidal. Sembla que el 31 d'agost de 1245 el paborde de la Seu, Pere de Pedrinyà, es ven el solat a un grup d'11 jueus. El solar anava de la Pia Almoina fins la Pabordia, i les escales de la Pera o Pda. De la Catedral no existien.
Vers el 1530 s'obren les escales anteriors. Al 1492 passà a ser de nou de la Sagristia de la Catedral. A partir d'ací anirà passant de propietaris en propietaris, fins i tot venent-se trossos de terreny. Per herència ha passat a Pere Llosas i Bosch. Antigament hi havia uns possibles banys sota el jardí elevat (segle XIII) Potser a la fi del segle XIV s'amplià la casa i es creà el pati. Al segle XVIII es feren ampliacions.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
