Tot i haver estat segurament l’antiga església del castell de Montsonís, l’actual és una edificació del segle XVIII
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Montsonís, entitat de població de la Foradada, poble i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).
Època: Segle XVIII – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Cal aparcar fora del poble, en les zones indicades a l'efecte.
Al costat mateix, adossat, hi ha el ---> Castell de Montsonís – Visitable.
Altres noms: Antiga església del Castell de Montsonís - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 18/03/2016:
Procedents de Ponts, circulant per la carretera C-14, i poc abans d'entrar a Artesa de Segre, en un punt situat a 41 53 22.5 01 02 59.5 deixem una benzinera a mà dreta, i continuem per l'esquerra (Hi ha una indicació: Castell de Montsonís), pel carrer que al Google Maps s'identifica amb el nom de carrer Poliesportiu i que ben aviat ens aboca a la carretera LV-9138, per on continuem, per l'esquerra. Deixarem a la nostra dreta, una escola.
Durant el proper recorregut sols trobarem un parell de sortides a mà esquerra, que intuïtivament ja es veu que s'han d'obviar. Circularem tota l'estona per terreny asfaltat, fins arribar a un lloc situat a 41 53 23 01 02 13.6, on trobem una derivació amb uns indicadors: per l'esquerra a Montsonís, per la dreta al Santuari de la Mare de Déu de Salgar.
Continuem per l'esquerra.
Localització: N 41 53 13.6 E 01 01 20.1 – Altitud: 390 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):
“ Descripció
L'església parroquial de Montsonís està emplaçada al nord del nucli de Montsonís, situat al vessant de llevant de la serra del mateix nom, a prop de l'entrada del congost del Salgar al nord i dominant la vall d'Artesa de Segre.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular adossat al vessant sud-oest del castell de Montsonís, que consisteix en una església d'una sola nau, orientada de nord-oest a sud-est, amb capelles laterals adossades a la façana sud-oest, capçalera recta, campanar d'espadanya i façana d'accés que afronta amb la plaça de l'Església, adjacent a la del castell, al sud-est.
Està construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular lligada amb abundant morter de calç i sorra mentre que les cantonades estan fetes amb carreus rectangulars de gres que configuren una cadena vertical.
La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i ràfec disposat en tres nivells de maó i teula.
La façana principal té l'únic accés, que consisteix en una portalada d'arc de mig punt de dovelles amb un escut d'armes a la clau i la data de 1787.
A mitja alçada i sobre la porta hi ha obert un rosetó sense cap mena d'ornamentació i la façana és rematada amb l'espadanya feta amb carreus de pedra, de dos ulls d'arc de mig punt, i coronada amb motius decoratius d'esfera flamígera als flancs i un cor invertit amb un remat esfèric a sobre.
Els relleus decoratius d'aquesta espadanya es troben molt erosionats.
L'interior es resol amb quatre trams de volta de quasi creueria separats per arcs torals.
El primer tram comunica a la dreta amb el castell i el segon i tercer a l'esquerra amb les capelles laterals. Al fons de la capçalera rectangular, s'obre la sagristia adossada al cantó nord-oest.
Notícies històriques
A la fi del s. XI el castell de Montsonís pertanyia als vescomtes d'Àger, hereus d'Arnau Mir de Tost.
El 1131, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera féu donació del castell i el seu terme a l'abadia de Sant Pere d'Àger.
Des del segle XI l'edifici que complia les funcions de parròquia de Montsonís era l'antiga església romànica de Santa Maria o Sant Urbà (núm. 22225), que va estar subjecta a l'arxiprestat d'Àger fins 1783-84.
En aquesta època, el deteriorament de l'edifici romànic recomanà bastir una nova església adossada al castell i abandonar la vella.
La nova església parroquial, possiblement construïda sobre l'antiga església del castell, entrà en funcionament des de finals del segle XVIII.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
