F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys de Tossa de Mar, població i municipi de la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle X. És una edificació de planta semicircular del segle XVI, fonamentada sobre una altra d'anterior del segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Malmesa. Lliurament accessible.
Altres noms: Torre de cala Salionç - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el dia 05/02/2016:
Hem enfilat per la carretera B-682 (Malgrat – Blanes – Lloret de Mar – Tossa de Mar – La Pola i Giverola). Quan aquest vial creua el riu La Tordera, canvia de denominació a GI-682.
Ens hem de dirigir a un lloc situat una mica més endavant del PK nº 28 d'aquesta carretera, a 41 44 13.0 02 57 00.0 on trobem una tanca que ens barra la continuació de l'itinerari. Aquí hi ha el Giverola Resort.
Hem aparcat el cotxe en aquest lloc i ens hem disposat a continuar el camí, a peu.
Camí que al cap d'un recorregut aproximat d'uns 500 metres, en suau ascens, ens situa a tocar de la torre, a l'esquerra de la carretera, uns metres endins, enfilada dalt d'un roquerar, però fàcilment accessible.
Localització: N 41 44 03.2 E 02 57 11.5 – Altitud: 110 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
Al cim del promontori de roca de Pola trobem les restes vivents d'una torre de guaita de planta semicircular, amb una petita protuberància que aflorava en la part frontal, i que podríem datar del segle XVI.
Simultàniament la torre es fonamentaria sobre una altra fortificació de planta quadrangular, molt més antiga que ella i que hauríem de datar a mitjans del segle X, entorn del 966.
La torre estava ubicada en un punt estratègic i defensiu vital, ja que permetia establir contacte visual directa amb el castell de Tossa - avui far-.
Això permet arribar a una doble conclusió: per una banda, els emplaçaments on s'ubicaven aquests eixos defensius no eren escollits a l'atzar, sinó que eren absolutament premeditats i estudiats. Mentre que per l'altra, aquests sistemes defensius eren programats per al compliment d'una doble finalitat defensiva i de vigilància.
Notícies històriques
Ja el 966, al puig o roca de Pola hi havia construccions, segurament de caràcter defensiu i de guaita. I és que una roca era primerament això: un emplaçament natural amb valor estratègic, un niu d'àligues fàcilment defensable i molt apropiat per a bastir-hi fortificacions o castells.
Amb molta probabilitat, la roca de Pola, a més de tenir una finalitat defensiva i de vigilància, assegurava la defensa i protecció dels tossencs en la part nord-est del terme.
EL 1218, apareix amb el nom prou significatiu, de puig de Guàrdia Pola (podium de Guarda Pola) en l'establiment d'una gran extensió boscosa situada a llevant del terme de Tossa.
Així, la roca de Pola (ss.X-XI), amb el castell de Sant Joan de Lloret (1079) i el de Forcadell de Blanes (1001), situats a la frontera marítima, eren els punts més avançats del poblament selvatà.
No sembla que al segle X hi hagués altres construccions, com podien ser torres de guaita, a la costa de Tossa.
En l'actualitat Agulla de Pola ha esdevingut senyal Geodèsic del Institut Cartogràfic de Catalunya, amb el número de registre 308-109-017.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació: