F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Lloret de Mar, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XIX – Modernisme - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Conviuen en perfecta harmonia les velles i les noves tombes.
Altres noms:
Accés – Visitat el 05/02/2016:
En un lloc de Lloret, situat al carrer Xino Xano (41 42 07.3 02 50 05.3), hi ha la porta d'entrada al cementiri. En aquest mateix punt hem aparcat el vehicle.
Localització: Un punt qualsevol: N 41 42 06.3 E 02 50 10.4 – Altitud: 31 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
En el Cementiri Municipal de Lloret de Mar hi ha uns dels conjunts d'escultura funerària modernista més importants del país.
En ell hi convergeixen totes les tendències artístiques, conferint així un bell mostrari d'estils de principis del segle XX: formes orgàniques, influències gaudinianes, sarcòfags clàssics, tombes eclèctiques.
A Lloret es confonen els desigs dels artistes amb els objectius dels clients: passar a la posteritat. Hi ha tanta densitat artística concentrada que esdevé un vertader museu a l'aire lliure.
Aquest cementiri que en el transcurs dels anys ha estat objecte de successives ampliacions, continua tenint en l'avinguda Principal i en la de Sant Josep (lateral esquerra), el conjunt de sepultures més interessants, la majoria de les quals estan realitzades amb pedra de Montjuïc (Barcelona) o de Girona, i amb marbre, en alguns casos de Carrara (Itàlia).
Només s'han de pujar uns quants esglaons per accedir a l'avinguda Principal i a banda i banda d'un curt traçat s'aixequen ostentosament les sepultures ricament esculpides dels rics lloretencs: indianos que havien arribat de fer fortuna, metges, notaris i rendistes.
Els seus autors, tal com consta en unes discretes cartel·les informatives adossades als monuments, són arquitectes i artistes molt importants.
Hi ha obres projectades pels arquitectes Bonavenutura Conill i Montobbio (1876-1946), que esdevé l'autor més prolífic al cementiri de Lloret de Mar, Vicenç Artigues i Albertí (1876-1963), Josep Puig i Cadafalch (1862-1957) i Antoni Gallissà (1861-1903); i esculpides, entres d'altres, per Ismael Smith i Marí, autor d'una de les obres més destacades del conjunt de Lloret de Mar, com és l'hipogeu de la família Camps i Nonell.
Altres conjunts importants són els tres projectats per Bonaventura Conill: la de Durall i Surís, la Durall i Carreras i la d'Esqueu i Vilallonga.
La primera, es va projectar l'any 1903 i incorpora el tema de l'àngel i la creu com a elements funeraris, en aquest cas de grans dimensions i entrellaçats amb una ondulada harmonia.
La segona, vas ser projectada el 1904, i s'hi recupera altra vegada el tema de l'àngel però aquesta vegada des d'una perspectiva molt diferent; l'angel de grans dimensions, que amb la seva única presència omple tot l'espai, mig agenollat, resant sobre la tomba i amb les ales plegades a l'esquena, darrera una túnica que mostra uns plecs marcats i suaus a l'hora. D'aquest àngel cal remarcar la utilització de dos materials que donen dues tonalitats contrarestades que no deixen indiferent ningú: el blanc marbri en el rostre i l'escot, i el negre de la pedra de Montjuïc a la resta de la figura.
La tercera també va ser projectada en els primers anys dels segle XX i recorda profundament l'arquitectura modernista; en aquest cas la gran protagonista és una important creu que s'alça i descansa sobre un cercle on hi ha la sepultura, vigilada en un dels seus flancs per un drac ferotge.
Al marge dels altres tres i per desmarcar-nos de la temàtica iconogràfica angelical, cal destacar el magnífic Panteó Casanovas i Terrats projectat per l'arquitecte Antoni Gallissà i Soqué entre 1901-1903. I és que ens trobem davant d'un magnífic exemplar que es desmarca completament dels altres, pel que fa a la seva tipologia, amb aquest sarcòfag fabulosament esculpit amb diverses figures d'alt relleu i coronat amb una trasseria d'inspiració gòtica i medieval, que descansa directament sobre el sarcòfag a través de quatre columnetes de fust acanalat, en la qual es dona cabuda i es combina tant l'ornamentació d'inspiració vegetal i floral com les gàrgoles en forma d'àguiles amb les ales plegades.
Al final de l'avinguda Principal trobem la capella del Cementiri la qual està siguent objecte, en l'actualitat, d'unes obres importants de restauració i transformació, com així ho acrediten el gran entramat d'andamis que es trobem desplegats al seu voltant.
Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una sola nau, ubicada sobre una petita terrassa o plataforma, a la qual s'hi accedeix per mitjà de tres esglaons.
La capella està supeditada a una configuració eclèctica que acomoda esquemes d'un barroc popular sota la dominant de la senzillesa.
Presenta a la porta d'entrada un acabament a la manera de gablet. La façana està àmpliament ornamentada com així ho acrediten tant el portal d'accés d'arc de mig punt, com el rematament triangular del portal i el coronament semicircular de l'edifici - frontó corbat o de volta rodona-.
Tots tres elements estan àmpliament ornamentats amb unes profuses motllures, molt clares i nítides, que s'han materialitzat a la pràctica en format tant de pilastres llises, coronades per capitells molt austers i discrets que es prolonguen fins al coronament de l'edifici, com per àmplies cornises, les quals són sustentades per aquestes pilastres que arrenquen des del basament.
El cementiri civil de Lloret de Mar és de dimensions més reduïdes i es troba a un nivell inferior.
En aquest lloc reposen estrangers de religió protestant que s'havien afincat a Lloret de Mar, i també maçons i lliurepensadors.
Hi resten algunes làpides preciosistes on hi ha esculpits en relleu símbols maçònics o símbols més originals com un vaixell i un peix, o làpides molt més modernes amb inscripcions molt evocadores i emotives.
Notícies històriques
El 10 de desembre de 1891 es considerava per primer cop, d'una forma oficial - fent-ho constar a les Actes de l'Ajuntament - la necessitat d'edificar un nou cementiri. Es justificà el fet al·legant que la construcció era totalment necessària i indispensable.
Tanmateix ja molt abans del desembre de 1891 es té notícia de la promoció de la idea per a una nova zona d'enterrament. Cal constatar l'existència d'un document datat l'any 1874, on es recullen gran quantitat de signatures, i que efectua explícitament la demanda d'un nou cementiri. Les raons que s'esgrimeixen són la situació del vell cementiri en una zona que pot perjudicar a la població, consideració d'aquell com a possible focus d'epidèmies, etc.
Finalment el terreny escollit per a la construcció del nou cementiri va ser el situat al lloc anomenat Mas d'en Bot, al costat del camí rural que condueix a la capella de St. Quirze (Veure la fitxa de l'ermita de St. Quirze) i que pertanyia al Sr. Salvador Bianchi. Aquesta decisió fou presa el dia 11 de desembre de 1891.
A partir de 1896 s'haurà de parlar del procés de construcció i configuració del recinte, doncs el 29 de juny es posa la primera pedra i es dóna per iniciada l'obra, segons consta a les actes de l'Ajuntament i segons publicarà "El Distrito Farnense".
El 29 de juny es va celebrar l'acte d'inauguració de les obres. La construcció del cementiri s'inicia en teoria el 1896, però a la pràctica aquesta situació varia molt, ja que les obres no comencen físicament fins el 1899.
Arran de l'escàs pressupost que tenia l'Ajuntament, les arques del qual passaven per un mal moment, les obres van ser molt escrupoloses i la seva otorgació va recaure a mode de subhastes. Així la projecció de la capella va caure a Joaquim Artau, mentre que la pertinent construcció a Joan Soliguer. Una construcció que es va demorar sensiblement, fins a l'abril del 1903, és a dir que fins dos anys després de la inauguració del cementiri no es va culminar definitivament la construcció de la capella.
Finalment la inauguració del nou cementiri va ser programada pel 3 d'octubre de 1901, però no tindrà lloc fins el 2 de novembre del mateix any a dos quarts de dues, hora en què es va acudir al cementiri per tal de procedir a la seva benedicció i altres actes commemoratius del fet. El rector mossèn Francesc Magí, fou l'encarregat de la major part de la cerimònia.
Pel que fa als panteons i hipogeus de primera classe, aquests varen ser encomanats majoritàriament a arquitectes.
Si s'estudia la cronologia de les seves intervencions s'haurà de tenir en compte que Gallissà i Puig i Cadafalch serien els primers a dur a terme projectes per a la nova Necròpoli. Immediatament apareix un projectista més Vicenç Artigas i Albertí, i en el decurs del mateix any, el 1903, Bonaventura Conill i Montobbio s'afegeix al grup. Els dos últims continuaran treballant al cementiri de forma regular i la major part de les obres que configuren el conjunt seran, per tant, part important de la seva producció.
L'any 1905 trobem un altra nom per afegir a la llista dels ja esmentats. Ramon Ma. Ruidor, arquitecte que participà de manera puntual a Lloret, deixant-hi l'empremta d'un projecte per a panteó.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- A 200 metres hi trobem l’Ermita de Sant Quirze
Altres pàgines:
Altres cementiris modernistes a Catalunya Medieval: Cementiri d'Arenys de Mar
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
