Santuari del Tallat – Vallbona de les Monges / Urgell

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al cim d'un turó de la serra del Tallat, en terrenys de Vallbona de les Monges, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell (Lleida).

Època: Segle XV – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Sembla ser que s'hi ha fet i segurament s'hi estan fent encara, treballs de restauració.

Durant la seva existència ha sofert tot tipus d'espolis: Des de la desaparició d'elements ornamentals, arrencats, posats a la venda i que ara llueixen en altres llocs, fins a les pedres que varen servir per bastir un (*) observatori d'artilleria durant la Guerra Civil Espanyola, al costat del Santuari.

Desconeixem si és possible visitar el seu interior. Hem aparcat al davant.

Altres noms:

Accés - Visitat el 16/01/2016:

(0) - Havent visitat amb anterioritat l’Església de Sant Andreu de Montblanquet, i estant situats a l'entrada d'aquest llogaret (41 29 38.1 01 06 54), veiem un cartell que ens indica per anar al Santuari del Tallat.

Introduïm les coordenades de destinació al nostre TomTom i ens confirma la bondat d'aquesta indicació, aixó sí, advertint-nos que cal anar per un camí de terra, que neix aquí mateix.

Ens posem en marxa a veure que trobem. Els primers metres son asfaltats.

Durant el proper recorregut, d'uns 3,2 km. aproximadament, segons el nostre comptaquilòmetres, hem anat trobant alguns indicadors. Hem seguit sempre intuïtivament la pista principal, amb evidents senyals de ser la més transitada. De tant en tant, se'ns incorporen o marxen alguns camins. No té cap més importància, llevat que cal tenir-ho en compte a la tornada, si ho fem pel mateix camí.

Al final, podem confirmar que es tracta d'un recorregut, a dia d'avui, perfectament transitable, que ens situa correctament al nostre destí.

De totes maneres, com en altres ocasions, passem a  informar d'uns quants punts del recorregut, que poden servir per confirmar que anem en la bona direcció.

(1) – A 41 29 30.7 01 07 19.3, trobem una desviació. Continuem per l'esquerra.

(2) – A 41 29 11.2 01 07 50.1, se'ns incorpora un camí per l'esquerra. Continuem per la dreta.

(3) – A 41 29 04.0 01 07 57.0 se'ns incorpora un camí per la dreta. Continuem per l'esquerra.

(4) – A 41 29 05.5 01 08 07.0 se'ns incorpora un camí per la dreta. Hi ha una indicació que diu que és apropiat per a caminants i bicicletes. Nosaltres continuem per l'esquerra, el camí més transitat.

(5) – A 41 29 10.5 01 08 18.8 se'ns incorpora un camí per l'esquerra. Continuem per la dreta.

(6) – A 41 29 05.6 01 08 23.9 hi ha una desviació, indicada. Continuem per la dreta, entrant a un camí asfaltat que al cap de ben poc ens situa al davant del santuari.


Traslladades aquestes dades a Google Maps, comporten la formació del següent

Mapa del recorregut per anar al Santuari del Tallat


Vistes des del Santuari del Tallat


A L T R E S


Alternativa / Variant

A l'arribar al Santuari hi vàrem trobar un parell de vehicles de turisme. Durant la curta estada hi va haver-hi uns quants moviments d'arribades i sortides.

Vàrem pensar que segurament, potser no a tothom els il·lusiona la idea de circular per un camí de terra, i que possiblement hi hauria una manera més “urbanita” d'arribar-hi.

Així doncs, vàrem decidir fer el camí de tornada per la carretera asfaltada, a veure a on anava a parar.

I vàrem descobrir que va a parar a un punt (41 29 01.2 01 09 48.5) de la carretera que al mapa de Google s'identifica com a LP-2335, que a la seva vegada, a continuació, desemboca en un punt (41 29 06.3 01 10 45.5) de la carretera C-14 (Tàrrega / Montblanc).


Localització: N 41 28 55.7 E 01 08 15.3 - Altitud: 782 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Gener 2016):

“ Descripció

Les restes conservades i la documentació disponible permeten de reconstruir a grans trets la seva fesomia.

 L'edifici, que ja era pràcticament acabat el 1509, formava un conjunt compacte, tancat, de planta rectangular.

 Les dependències s'organitzaven a partir d'un pati, que tenia una galeria porticada al costat N, i al qual s'obria l'església, reedificada el 1804-1805.

 Així, el Tallat presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo de la seva galeria són encara magnífics exponents del darrer gòtic.

 Aquests elements ornamentals, testimoni de la seva passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda a principis d'aquest segle.

 Actualment es troben repartits entre el Palau Maricel de Sitges (el portal d'entrada, a més de portes i finestres), Reus (la creu de la Misericòrdia) i, sobretot, el castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, on Domènech i Montaner tornà a muntar la galeria de set arcs apuntats i un portal gòtic florit, així com diversos portals i finestres

Des de fa uns anys les runes es troben en curs de consolidació.

 L'àmbit de l'església s'ha recuperat mitjançant uns bastiments de ferro i vidre. S'hi ha trobat la sepultura de Ramon Berenguer de Llorac, fundador del santuari, i s'hi han reprès aplecs i romiatges dels pobles veïns.

Notícies històriques

L'antic priorat i santuari marià del Tallat es troba situat al capdamunt de la serra del Tallat, a 787 m. d'alt, al límit de l'Urgell amb la Conca de Barberà.

 El 1354 s'hi construí la capella de Santa Maria del Puig del Tallat, que fou destruïda probablement durant la guerra contra Joan II. Aquest n'autoritzà la reconstrucció el 1475, moment en què segons la tradició fou trobada la marededéu (avui venerada a la parròquia de Rocallaura).

 La construcció del nou santuari fou promoguda pel senyor de Solivella i comptà amb el suport material del rei Ferran II, qui arribà a visitar les obres el 1493. El 1509 el mateix Ferran disposà que els monjos de Poblet es fessin càrrec del santuari, amb el títol de priorat.

Aquesta dependència subsistí fins a l'exclaustració de Poblet el 1822, en què el Tallat fou abandonat i començà la seva ruïna inexorable.”


Altres: Us oferim un enllaç a la nostra pàgina del Castell de Santa Florentina, a l'haver estat citat al text anterior.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres:


(*) - A tocar de les parets del Santuari hi ha un estrany (?) búnquer: petit, estret, claustrofòbic. Tot i que té les característiques d'aquets tipus de construccions, en realitat es tracta d'una obra inusual: un observatori d’artilleria.

Estem al davant d'un Espai de Memòria.

Enfront de l'entrada hi ha un plafó informatiu, que presenta el text que tot seguit us oferim: