Valoració: 2 vots.

espereu…

F O T O S

Aparcament.

I T I N E R A R I

Situació: A Els Casots, entitat de població del municipi de Subirats (Alt Penedès) – Barcelona.

Època: Segle X.

Estat: Malmès. L’interior no és accessible lliurament. Està encerclat per una tanca de filferro i hi ha un cartell que ho prohibeix expressament. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitat el 18/11/2006 i 07/02/2007:

Procedents de la localitat de l’Ordal, i circulant per la carretera N-340 en direcció a Vilafranca del Penedès, a l’arribar al llogaret de El Pago, a la dreta, hi ha una desviació amb direcció a Sant Sadurní d’Anoia, per on continuarem i que ens conduirà al llogaret de Els Casots.

Arribats a aquest lloc, trobarem un parell de cartells (A la dreta de la carretera), que ens indiquen perfectament el camí a seguir, sempre asfaltat.

A l’arribar, trobarem un ampli lloc per aparcar.

Localització: N 41 24 57 E 01 49 02. Altitud: 305 m.

Altres:

De la pàgina web de Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):

"Descripció

Situat dalt del cim d'un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d'Anoia. El castell és compost d'una torre i algunes dependències, a la part occidental de la fortificació, i per un recinte de planta bàsicament rectangular, situat al costat oriental d'un petit turó.

La torre ha sofert força canvis. Té, a l'interior, una planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes; a l'exterior, però, són més arrodonits o molt oberts, element característic de la construcció. En aquesta torre es veuen almenys tres sostres; s'endevinen pels rengles horitzontals de forats destinats a encabir-hi bigues.

Al costat meridional de la torre hi ha una sèrie de construccions d'èpoques diverses, sovint malmeses i refetes. Al sud-oest hi ha una cambra que actualment té tota la paret occidental enderrocada. Al costat sud d'aquesta sala, hi ha una altra cambra que segurament feia de cisterna. Només era oberta per dalt. A l'est de la cisterna hi ha encara altres dependències, potser més antigues.

Després d'aquest conjunt d'edificis, a l'est, hi ha una vall, més enllà del qual comença un segon recinte, tancat a l'extrem oriental per un mur, al centre del qual hi ha una bestorre circular.

A l'extrem nord d'aquest mur de llevant potser hi havia una construcció trapezoïdal. Així mateix, a l'extrem sud hi havia una altra construcció, ara modificada i restaurada.

Al mig del recinte hi ha una construcció en forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud; li manca la cara occidental. És un edifici singular, fet amb carreus grossos, que encara es conserva en una alçària d'uns 4'3m. El seu interior és massís. Tot i que pot ésser medieval, no podem descartar que no sigui un edifici anterior a l'edat mitjana, tal com s'esdevé al proper castell de Castellví de Rosanes o el d'Olèrdols, on les fortificacions medievals es bastiren aprofitant-ne d'anteriors.

Prop del castell, en un pla inferior, hi ha l'església de Sant Pere del Castell, avui convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta.

És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i arcs torals ogivals. L'absis semicircular està mig excavat a la roca. El portal de la façana sud va ser afegit en la restauració dels anys 1970 sobre l'antic portal barroc i imita l'estil romànic amb arquivolta i capitells esculpits.

Té dues capelles laterals, adossades a banda i banda al segle XVIII. El campanar és d'espadanya, de dues arcades, i es veu a mig fer després de que es suprimís l'acabament d'època barroca.

Sarcòfag.

Sarcòfag en forma de caixa paral·lelepipèdica de 2,40 metres de llargada per 0,60 metres d'amplada. Es troba fragmentat en diversos trossos i sembla ser, probablement, un mil·liari romà buidat degut a què en un dels seus extrems presenta una cara esculturada de difícil interpretació com sarcòfag. Fou trobat ple de restes humanes d'època relativament recent pel que es creu que fou reutilitzat en diferent èpoques.

Notícies històriques

Subirats és un dels castells més antics del Penedès. De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament.

El 917 consta com a residència del vescomte de Barcelona, Ermerand, i del seu germà Odalard. L'indret era un territori acabat d'aprisar, en el qual reberen terres els monjos de Sant Cugat. La família vescomtal posseí el domini del terme durant tot el segle X.

Al principi del segle XI en tenia la potestat Geribert, fill del vescomte Guitard. Ermengarda, la seva muller va heretar la fortalesa i ella mateixa l'any 1030 la cedí en el seu testament al seu fill, d'aquesta manera els Santmartí passen a senyorejar el castell. D'aquesta fortalesa en sorgí una família de castlans vassalls dels Santmartí coneguda des de la segona meitat del segle XII.

Durant els segles XIII i XIV, el domini eminent del castell estigué en mans de diverses famílies, fins que el 1372 Pere el cerimoniós vengué el terme a Ramon Alemany de Cervelló, família que el conservà fins al final de la guerra contra Joan II. A causa de la infidelitat dels Alemany de Cervelló envers la corona durant la guerra civil catalana (1462- 72), el rei Ferran II, el 1493, va incorporar el terme al patrimoni reial. Aquest mateix monarca, però, va alienar el castell a favor de Miquel- Joan Gralla, mestre nacional de Catalunya i ambaixador del rei.

Tanmateix, pocs anys més tard el terme passà a la corona definitivament. Els Gralla, continuaren, però, conservant alguns drets al terme.

Aquest castell fou fet enderrocat durant la guerra de Separació pel marquès de los Vélez.

L'església de Sant Pere apareix documentada des de l'any 917, data en que era dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan. Fou parròquia del terme de Subirats fins al 1930, quan restà convertida en santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, perquè l'any 1726 hi havia estat traslladada la imatge que es venerava a la capella que hi havia a la font de la Salut, al peu del castell.

L'edifici va ser bastit als segles XII-XIII i al segle XVII es van fer alguns afegits barrocs.

Sarcòfag. Aquest sarcòfag fou trobat a un dos metres de profunditat al fer-se obres a la part lateral esquerra de l'entrada de l'església en un lloc utilitzat com a cementiri de temps immemorial."

Edificacions properes: Dins del terme municipal de Subirats, podem trobar fins a deu edificacions, però no precisament a la vora les unes de les altres. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Castell de Subirats
Església de Sant Joan Salerm
Església de Sant Joan Sesrovires
Església de Sant Pau d’Ordal
Església de Sant Pere del Castell de Subirats
Torre del Telègraf de l’Ordal
Torre-ramona
Torrota de Can Llopart
Torrota de Can Pinya
Torrota del moro

Altres pàgines:

Paisatges de l’Alt Penedès

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:

Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S

Església de Sant Pere del Castell:

Església de Sant Pere del Castell. Des de l

Església de Sant Pere del Castell. Des de l

Església de Sant Pere del Castell. Des de l

"Situada en un pla inferior, proper al castell de Subirats, hi ha l'església de Sant Pere del Castell, documentada, com aquest, des del 917, data en què era dedicada a Santa Maria, sant Pere i sant Joan.

Fou parròquia del terme de Subirats fins el 1930, que esdevingué el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, ja que hi havia estat traslladada la imatge venerada a la capella que hi havia el 1726 a la font de la Salut, al peu del castell. L'església, romànica, fou beneïda el 29 d'abril de 1973.

L'església de Sant Pere del Castell és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta apuntada. L'absis semicircular és mig excavat en la roca i és cobert amb volta de canó. La porta és del 1807 i hi ha capelles laterals del segle XVIII. L'1 de maig s'hi celebra l'aplec de la Mare de Déu de la Fontsanta i la festa del Pa i l'Empenta. A llevant de l'església hi ha un petit cementiri. També hi aparegué un sarcòfag. El 1977 s'hi instal·là una petita comunitat de benedictines dependent de Sant Pere de les Puelles."

Informació extreta de l’Enciclopèdia Catalana.