F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir femení de l'orde del Cister situat en un tossal a 590 metres d'altitud al terme municipal de Guimerà, a la comarca de l'Urgell (Lleida).
Època: Segle XV – Barroc - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment aparenta un bon estat. No és accessible lliurament. Visitable, segons instruccions que hi ha a la pàgina web de l'Ajuntament de Guimerà.
Altres noms:
Accés - Visitada el 29/12/2015:
Avui, directament, com en altres ocasions, li hem encomanat a Google Maps la confecció d'un itinerari. Li hem donat les coordenades dels llocs de sortida i d'arribada, i ens ha proposat el següent
M A P A del ITINERARI dissenyat per Google Maps.
No cal dir que el recorregut ha resultat correctament planificat.
Després de visitar Verdú (*) i circulant per la carretera C-14 (Tàrrega / Montblanc) en sentit sud, en un lloc situat entre els PK 64 i 63, prenem una desviació indicada, per anar a Guimerà (*) - (No hi arribarem necessàriament), que ens aboca a la carretera L-241, després de travessar un parell de rotondes, i per on continuarem fins un lloc proper, situat entre els PK 1 i 2 d'aquesta darrera via, a 41 33 52.5 01 08 51.1, on prenem una sortida a mà esquerra, indicada per anar a Montornès.
Llavors ens trobarem circulant per un ampli camí de terra, perfectament transitable.
A 41 34 07.3 01 09 15.4 se'ns incorpora un camí per l'esquerra, sense cap més incidència, llevat que caldrà tenir-ho en compte a la tornada, si ho fem pel mateix camí.
Finalment, a 41 34 10.7 01 09 46.8 prenem una desviació pronunciada a mà esquerra. Davant nostre, enfilada dalt d’un turonet, ja veurem l’ermita. Uns xipresos ens “marquen” la situació.
Haurem circulat uns 1500 metres per camí de terra. Curiosament, el darrer tram del camí, des d’aquí fins dalt a l’ermita, tornem a trepitjar asfalt. Al cap d'uns 500 metres aproximadament, arribem al destí desitjat.
Aparcament al davant.
Localització: N 41 34 12.9 E 01 09 30.7 - Altitud: 590 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):
“ Descripció
Del seu passat medieval conserva, només, part d'una galeria de claustre, de finals del segle XII o principis del XIII, que es troba a l'interior de la casa de l'ermità, on també són visibles les restes d'una antiga torre de defensa aixecada el 1438.
El conjunt fou restaurat a finals del segle XV. D'aquesta època daten el retaule de la Mare de Déu de la Bovera, de Francesc Olives (1481, avui al Museu Episcopal de Vic), i el pòrtic renaixentista de la casa de l'ermità, construït potser ja al segle XVI.
L'església adossada a la casa de l'ermità, fou bastida de bell nou entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau, mestre d'obres de Guimerà, per encàrrec dels ducs d'Ixart, senyors del lloc.
És un edifici barroc d'una nau amb dues capelles laterals per banda, presbiteri poligonal i volta de canó amb llunetes.
La façana, feta amb carreus ben tallats, reaprofitats de la construcció anterior, té un portal de tipus classicista, amb frontó partit.
Finalment, el 1799 fou refeta la casa de l'ermità, aprofitant materials antics i integrant els elements ja esmentats. Deshabitat des del 1965, actualment s'hi fan obres de consolidació i restauració.
La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Bovera que es pot veure a l'altar major és una còpia de la original, d'alabastre policromat i realitzada al segle XV, que actualment es guarda a una casa particular.
Al seu interior es conseven dos retaules del segle XVIII, un a la segona capella de l'esquerra i l'altre a la de la dreta. Estan fets d'estuc policromat.
Notícies històriques
L'Ermita o Santuari de la Bovera ocupa el lloc d'un antic monestir de monges cistercenques, filial del de Vallbona de les Monges, i fundat vers el 1176 pel cavaller Pere de Tàrrega.
El 1237 les monges abandonaren per falta d'aigua el cenobi. Una part de la comunitat anà a fundar el monestir de Valldaura d'Olvan, al Berguedà, mentre que la resta edificà - al peu mateix del Puig de la Bovera - el nou monestir de la Vallsanta, que ja era habitat el 1249.
La Bovera restà des d'aleshores com a ermita o santuari marià.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
(*) Des de aquestes dues poblacions, relativament a la vora les unes de les altres, es poden veure les següent edificacions medievals:
- Castell de Ciutadilla - visitable – €
- Castell de Guimerà- visita lliure
- Castell de Verdú- visitable - €
- Ermita de Sant Miquel - Verdú
- Església parroquial de Santa Maria de Verdú
- Església de Santa Maria de Guimerà
- Monestir Cistercenc de Santa Maria de Vallsanta - Guimerà
Altres pàgines:
- Ermita de la Bovera - Guimerà.info
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
