F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom, capital de la comarca del Segrià, i també capital de la província de Lleida.

Època: Segle XIII – Romànic – (Patrimoni.Gencat

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat

Estat: Bo. Des de l’any 1383, acull la Casa de la Vila. Visitable.

Altres noms:

Accés - Visitat el 19/09/2015:

A la Plaça de la Paeria, en un racó del carrer Major - (Casc antic de Lleida). És zona peatonal.

Localització: N 41 36 52.9 E 00 37 36.5 – Altitud:144 m.

Altres:

De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2015):

“ Descripció

L'edifici de la Paeria s'organitza entorn d'un pati central de planta quadrada, amb unes galeries d'arc de mig punt a la planta baixa i amb uns finestrals triforats, d'arcs de mig punt, a la planta noble, que també es repeteixen a la façana.

La distribució del palau és la mateixa que tindran els casals gòtics catalans dels segles XIV-XV, però la seva configuració i decoració segueixen fidels encara a unes pautes de tradició romànica.

La sumptuositat ornamental de les motllures-cornisa i guardapols dels arquets i capitells cal relacionar-la precisament amb els tallers d'escultura que treballaven aleshores a la Seu.

La façana de la plaça de la Paeria és fruit en bona part de la restauració neomedievalista feta el 1927 per l'arquitecte Ramon Argilés.

La planta baixa fou completament reordenada, i s'obrí un portal d'arc de mig punt adovellat, similar al de la casa dels marquesos de la Floresta a Tàrrega (que després seria restaurada a imitació de la Paeria) - (veure-ho a Catalunya medieval), en lloc dels tres portals d'arc rebaixat existents anteriorment.

Sobre la cornisa amb mènsules esculturades que remata el pis de les finestres s'afegí una galeria neogòtica.

També es bastí el cos lateral de la dreta que allotja una escala, i se'n modificà l'interior.

La façana posterior, que dóna al riu, fou remodelada el 1868 en urbanitzar-se la riba del Segre.

L'arquitecte Agàpit Lamarca projectà una façana neoclàssica, de planta i pis, així com el pis superior de la façana antiga (que després va ser substituït per la galeria ja esmentada).

El 1929-30 la façana neoclàssica fou també modificada, amb l'addició de dos pisos més, ritmats per una columnada de caire monumentalista.

Notícies històriques

El Palau de la Paeria de Lleida, que allotja la Casa de la Vila des del 1383, és un dels millors edificis del romànic civil tardà conservats a Catalunya, bé que ha estat molt restaurat.

El palau, bastit el segle XIII, fou originalment residència dels Sanaüja, senyors de les Borges Blanques, que el vengueren al Comú o Paeria el 1342.

Des d'aleshores ha sofert importants reformes.”

Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Turisme de Lleida, el següent text (Setembre 2015):

“ El Palau de la Paeria és la seu del govern municipal de la ciutat i se situa al bell mig de l'Eix Comercial.

El terme "paer" prové del llatí "patiari" que significa home de pau, i té el seu origen en el privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264.

És un edifici de doble façana: una dóna a la plaça Paeria i és d'estil romànic civil, i l'altra, d'estil neoclàssic i remodelació neomedieval de 1929, al riu Segre.

El resultat és una construcció perfectament equilibrada.

L'edifici s'alça sobre "estrats" d'història que els tècnics municipals i de la Universitat de Lleida han posat al descobert després de successives excavacions.

L'edifici va ser construït a principis del segle XIII, i el 1383, els propietaris, els Senyors de Sanaüja, el cediren a la ciutat per tal que aquest es convertís en la seu del govern municipal.

El Palau de la Paeria, l'obra més representativa de l'arquitectura civil romànica a Lleida, també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya.

Avui dia, la Paeria, tal com la coneixen els lleidatans, és a dir, la casa del paer en cap (alcalde), acull nombrosos tresors que reflecteixen la identitat de la ciutat.”

“ La Morra

El 1486 es van reformar els soterranis de la Paeria per crear una presó amb estances separades per a homes i dones.

La Morra és el nom amb què es coneix la cambra destinada als presos condemnats a mort.

Els carreus de les parets de la presó recullen nombrosos grafits que daten dels segles XVI o XVII i representen la crucifixió i claus en senyal de devoció religiosa i manca de llibertat.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Al centre històric de Lleida i voltants, hi ha un bon grapat d'interessants edificacions, segons es pot descobrir al mapa que oferim a continuació, extret d'un fulletó de mà que ens han ofert amb motiu de les festes de l'Obert Centre històric.