F O T O S
La primera imatge de la següent galeria ha estat extreta de turóseuvella
I T I N E R A R I 
Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Segle XVIII – (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es mantenen. Visita exterior lliure
Altres noms:
Accés - Visitades el 23/08/2015:
Hem efectuat, el mateix dia, la visita a les edificacions que integren el conjunt monumental format per la Seu Vella, el Castell de la Suda i les Fortificacions.
- A la pàgina web Turisme de Lleida es diu:
“ Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.”
En el nostre cas, hem introduït les següents coordenades al nostre navegador: 41 36 57.1 00 37 27.9 i aquest magnífic col·laborador ens ha situat al carrer Sant Martí cantonada plaça Guifré I.
En aquest lloc hi ha una zona blava de pagament, on hem aparcat còmodament el cotxe i després, ja a peu, hem continuat fins passar per la propera Porta del Lleó i tot seguit ens hem dirigit cap a la part superior del turó de la Seu, on hem adquirit les entrades per la visita.
Imatge extreta de turoseuvella
Localització: Com es lògic, aquestes construccions s'estenen per bona part del perímetre de la ciutat. Unes coordenades d'un lloc qualsevol, podrien ser les següents: N 41 37 01.1 E 00 37 35.2 - Altitud: 190 m.
Altres: Durant la seva història, Lleida ha patit nombrosos enfrontaments. Aquestes edificacions n'han estat testimoni fefaent.
PLANOL - Fotografia extreta de turóseuvella
- De la pàgina web turóseuvella, ens complau extreure les següents informacions - (Agost 2015):
“ Fortificació
El recinte fortificat que envolta el turó amb els seus baluards de defensa, panys de muralla, camins de ronda, túnels, etc., és el resultat de diferents intervencions portades a terme en el context dels conflictes bèl•lics d’època moderna i contemporània.
Tanmateix, no són les úniques estructures defensives que la ciutat de Lleida ha conegut.
La ciutat romana d’Ilerda i la Larida musulmana ja foren fortificades.
El fet que es tracti de ciutats acròpoli les obligà a disposar d'una ciutadella al capdamunt del turó i muralles que encerclaven el nucli urbà estès als seus vessants mirant en direcció al riu Segre.
El mateix passà amb la Lleida medieval, on la muralla amb diferents torres i portes aprofità les estructures andalusines i les amplià tímidament.
Això no obstant, l'aparença d'inexpugnabilitat quedà en evidència durant la segona meitat del segle XV en el marc de la guerra civil contra Joan II, amb una desfeta del turó i de les seves defenses.
S'imposà a partir d'aleshores la necessitat de millorar la fortificació, necessitat que es féu del tot palesa amb l'arribada de l'època moderna i de l'artilleria pesant a escala europea.”
“ Segle XVII. Guerra dels Segadors - Wikipedia.
En el marc de la guerra dels Segadors contra el rei Felip IV, Catalunya s'acollí a la protecció de França i la ciutat de Lleida es convertí en punt de màxim interès per als contendents.
Aquest fet suposà l’arribada d’enginyers francesos a Lleida amb la intenció de fortificar-la i adequar-la als nous temps.
El resultat fou demolidor.
S’enderrocà pràcticament tot el barri de la Suda i les edificacions fora muralla més properes, fonamentalment convents i monestirs.
Entre 1641 i 1644 es construïren diferents baluards units entre si per trams de muralla: el baluard del Francès, el Punxegut, el del Rei i el de l’Assumpció.
Entre 1644 i 1649 les obres foren represes pels governadors espanyols, i d'aquest moment són la contramuralla que envoltarà el Castell Reial i el baluard de Cantelmo, conegut posteriorment com el baluard de Louvigny”
“ Segle XVIII. Guerra de Successió -Wikipedia
Iniciada la militarització del turó, i amb el Castell del Rei ja funcionant com a caserna, les següents intervencions es produïren després de la caiguda de Lleida davant les tropes borbòniques de Felip V l’any 1707.
La catedral fou ràpidament tancada al culte i entre 1707 i 1725 es remodelà el baluard de Cantelmo i l’espai més proper, que donà lloc al baluard i contrabaluard de Louvigny.
A més a més, es construí el revellí de la Mitja Lluna amb la clara intenció d'avançar la defensa i protegir la part més alta.
Sota el baluard de l'Assumpció s'obrí el Portal de Bernats i troneres a tots els murs de la ciutadella.
Nous baluards s’afegiren als ja existents: el de la Reina, el de Rodamilans o Punta de Diamant i, finalment, el de la Llengua de Serp.”
“ Segle XIX. Guerra del Francès - Wikipedia
La fortificació, plantejada i ampliada durant els segles anteriors, acabà de perfilar-se durant el segle XIX.
Abans de l'esclat del conflicte, ja s'havia allargat la contramuralla del vessant sud-est del turó fins a la Llengua de Serp i s'havia construït un mur de tàpia al baluard del Rei que el dividí en dues meitats.
Durant el conflicte calgué reparar les destrosses que l'explosió del polvorí instal•lat a l’interior del Castell del Rei ocasionà l'any 1812.
Malgrat tot, la intervenció més destacada d'aquest període fou el tancament occidental de la ciutadella amb la construcció d’una nova muralla entre la Punta de Diamant i la Llengua de Serp.
La Porta del Lleó, a mig camí entre un baluard i l'altre, fou a partir de 1826 la nova entrada a la ciutadella.”
“ Segle XX. Guerra Civil - Wikipedia
Seguint la dinàmica dels segles anteriors, el turó fou novament un escenari bèl·lic.
Completada l'obra de fortificació, les intervencions seran mínimes en el decurs del conflicte (1936-1939), per bé que convé destacar la instal•lació de bateries antiaèries als baluards del Rei i de la Reina o el destí d'alguns espais del turó com a zones d'afusellament.
També hi hagué petites obres, com la construcció del refugi antibombardeig situat sota el Castell del Rei o la del búnquer construït a la banda del baluard de Louvigny, ambdues encara avui visibles.
Finalment, la catedral fou convertida en un camp de concentració a partir del mes d’abril de 1938.”
- Al mateix temps, invitem als lectors interessats en aquest tema, a visitar aquesta darrera pàgina, doncs tracta amb detall altres particularitats, plànol, restes arqueològiques i petites històries.
- A efectes de classificar aquestes construccions a les nostres pàgines, ho fem amb l'etiqueta de “Muralles”.
Finalment, i per reblar aquest tema, de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya ens complau extreure la següent informació - Abril 2020:
Descripció
El turó de la Seu Vella està format per tres terrasses: la Roca Sobirana, on es troba la Suda, la Roca Mitjana, amb la Seu Vella, i la Roqueta que tanca el recinte actual.
La porta principal a tot el recinte és la Porta del Lleó, al costat oest.
El sistema Vauban fa referència a una nova manera de construir les fortificacions, ideada pel marquès de Vauban, que neix com a resposta a l'aparició de l'artilleria.
Aquestes construccions es caracteritzaven per la seva planta amb forma d'estrella i l'aparició de baluards.
Malgrat que les obres que es van realitzar a partir del 1640 per enginyers francesos son molt primerenques per poder situar-les dins del sistema Vauban, ja apareixen alguns punt en comú fruit d'una tradició anterior.
Els que si es poden considerar dins d'aquesta tipologia són les muralles i baluards de la Llengua de Serp, de la Reina, de Louvigny i la Punta de Diamant.
El baluard de la Llengua de Serp es troba en l'extrem sud-occidental del recinte murat i rep el seu nom per el seu traçat estret i allargat.
En aquest indret hi havia el barri de la Suda, el qual es va destruir al 1710 per la construcció d'aquest baluard. La construcció finalitzà al 1730.
La Punta de Diamant es troba al nord-oest i, juntament amb el baluard de la Llengua de Serp, domina la vall de la ciutat medieval de la Suda.
El baluard i la contraguàrdia de la Reina es troben a l'est, molt a prop de la Seu.
Es va construir sobre els fonaments, cisternes i cellers del Palau Episcopal medieval.
Té la característica forma de punta del sistema Vauban, a l'igual que el baluard de Louvigny, situat al nord del turó.
Aquest últim, anteriorment s'anomenava baluard de Cantelmo però va ser destruït al 1707 i, quan es van fer les obres de restitució, van canviar el nom.
Un túnel unia aquest baluard amb la plataforma inferior.
Aquests dos baluards juntament amb el de l'Assumpció i el del Rei, formen els quatre extrems del sistema de fortificació francès.
Tots ells van reforçar els seus murs amb troneres.
Notícies històriques
El turó de la Seu Vella va ser ocupat des d'antic tal i com demostren les excavacions arqueològiques on s'han trobat restes romanes i andalusines.
En època medieval es van construir unes muralles que tancaven el barri de la Suda i, a inicis del segle XVII, es va fer la falsa braga que protegia el flanc sud.
Durant la Guerra dels Segadors, Catalunya s'acollí a la protecció de França, i això farà que arribin enginyers francesos per reforçar les muralles d'aquest lloc estratègic.
A partir de 1940 es va enderrocar tot el barri de la Suda i les construccions fora muralles més properes per convertir el turó en una ciutadella.
Seguint un projecte de M. De Saint Pol, es va substituir l'antiga cortina de muralles per diferents baluards units entre si per trams de muralla: el baluard del Francès, el Punxegut, el del Rei i el de l'Assumpció.
Entre 1644 i 1649 les obres foren represes pels governadors espanyols, i d'aquest moment són la contramuralla que envoltarà el Castell Reial i el baluard de Cantelmo, conegut posteriorment com el baluard de Louvigny.
El recinte es va habilitar exclusivament com a fortí militar i es va construir un túnel que uní la Roqueta amb la Roca Mitjana.
Després de la caiguda de Lleida durant la Guerra de Successió, al 1707, la catedral es va tancar al culte i es van fer noves intervencions en el sistema defensiu del turó com la construcció del revellí de la Mitja Lluna, la obertura del Portal de Bernats sota el baluard de l'Assumpció, la obertura de troneres a tots els murs i la construcció de nous baluards: el de la Reina, el de Rodamilans o Punta de Diamant i, finalment, el de la Llengua de Serp.
La fortificació s'acabà de perfilar durant el segle XIX amb la construcció d'alguns trams de muralla i, a partir del 1826, la Porta del Lleó es convertí en la nova entrada al recinte.
Al segle XX, en el context de la Guerra Civil, es van fer algunes intervencions com la instal·lació de bateries antiaèries o la construcció d'un búnquer.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turó Seu Vella
- Castell de la Suda – Wikipedia
- Turisme de Lleida – La Paeria
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
