F O T O S
Les següents fotografies no guarden necessàriament un ordre rigorós, més aviat són fruit de passes sense rumb determinat, deambulant de manera anàrquica, recorrent tots els racons d'aquesta església.
Turó de la Seu Vella
Seu Vella – Exterior
Seu Vella – La Canonja
- De la pàgina web Turoseuvella, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
“ Canonja
És el conjunt d’edificacions que albergà les estances del capítol, així com els òrgans de govern i de gestió de la catedral.
Quedà instituïda formalment l’any 1168 juntament amb la Pia Almoina, institució benèfica destinada a l’alimentació de pobres i pelegrins al seu pas per la ciutat de Lleida.
La Canonja és el resultat d’un llarg procés constructiu que abasta des de la segona meitat del segle XII fins al segle XVI.
Situada al costat del claustre, s’organitza en diferents naus, on amb el pas dels anys se situaren la capella de Santa Maria l’Antiga, la Pia Almoina, la Sala Capitular, la Degania, la Llibreria o l’Arxiu Notarial.
Tots són avui espais diàfans, però en el seu moment foren de gran riquesa, com ho demostren les pintures murals procedents de la Pia Almoina avui conservades al Museu de Lleida: diocesà i comarcal, les empremtes d’una magnífica balconada encara visibles a la façana de l’edifici o les portes renaixentistes de la Sala Capitular i de Santa Maria l’Antiga.
Incorporada recentment a la visita (2008), la Canonja torna a acollir òrgans de govern i de gestió no només de la catedral, sinó de tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella.”
Seu Vella – Interior
Seu Vella – Claustre
- De la pàgina web Turoseuvella, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
“Claustre
Les seves dimensions són espectaculars, motiu pel qual és considerat un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea.
A més de gran, també destaca per la seva riquesa compositiva.
Les traceries dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen en un espai de parada obligada.
De planta lleugerament trapezoïdal, el claustre queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen, de manera totalment excepcional, oberts a la ciutat, fent de la galeria sud-est un mirador privilegiat.
Dels disset finestrals, quinze són diferents.
De forma totalment atípica, es troba situat als peus del temple per manca d’espai.
Aquest fet comportà el sacrifici de la façana romànica i l’obligatorietat de construir, enfront d’aquesta, la façana gòtica dels Apòstols.
A la banda contrària del mirador, s'hi troben les portes de comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes, la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria l'Antiga, considerada el millor exponent d'aquest nou llenguatge a les terres de Ponent.
De la mateixa manera que l’església, el claustre fou cementiri i espai de culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants, mestres d’obra, etc., buscaren el descans etern.”
I T I N E R A R I 
Situació: A Lleida, ciutat i municipi del mateix nom i capital de la comarca del Segrià (Lleida).
Època: Segle XII – Romànic – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Restaurada. Visitable.
Altres noms: Santa Maria de Lleida - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 23/08/2015:
Hem efectuat, el mateix dia, la visita a les edificacions que integren el conjunt monumental format per la Seu Vella, el Castell de la Suda i les Fortificacions.
A la pàgina web Turisme de Lleida es diu:
“ Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.”
En el nostre cas, hem introduït les següents coordenades al nostre navegador: 41 36 57.1 00 37 27.9 i aquest magnífic col·laborador ens ha situat al carrer Sant Martí cantonada plaça Guifré I.
En aquest lloc hi ha una zona blava de pagament, on hem aparcat còmodament el cotxe i després, ja a peu, hem continuat fins passar per la propera Porta del Lleó i tot seguit ens hem dirigit cap a la part superior del turó de la Seu, on hem adquirit les entrades per la visita.
Imatge extreta de turóseuvella
Localització: N 41 37 05.3 E 00 37 37.1 - Altitud: 216 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
“ Descripció
La Seu Vella de Lleida, que constitueix l'element més singular del paisatge urbà de Lleida, presideix la ciutat des del seu emplaçament elevat, al Puig del Castell. Per la seva cronologia i per les seves característiques tipològiques i constructives, la Seu Vella constitueix l'epígon de l'arquitectura romànica catalana.
Construïda en un temps relativament curt (1203-1278), és una obra molt unitària, amb una gran homogeneïtat d'estructures i solucions.
La Seu Vella fou programada des del principi amb la configuració que avui presenta, llevat d'algunes petites transformacions.
És un edifici de tres naus, amb el creuer ben remarcat en planta i en alçat, i una capçalera amb cinc absis de proporcions decreixents a partir de l'absis major (les dues absidioles del costat S foren substituïdes per unes altres d'estil flamíger entre 1325 i 1328).
Les cobertes són de voltes de creueria, sostingudes per pilars cruciformes amb columnes adossades.
Com en la seu de Tarragona, l'ús de la tècnica gòtica de cobrir els edificis no va suposar un canvi en la concepció arquitectònica de l'obra, de tradició clarament romànica, que no va ser alterada tampoc pel cimbori gòtic i per les esmentades absidioles.
Un dels elements més remarcables de la Seu Vella és la seva decoració escultòrica.
S'hi coneixen dos tallers d'escultura.
El primer, originari de la Toscana, aporta un grup de capitells historiats que es troben a les parts més antigues de l'edifici, com ara el creuer, i que demostren una derivació directa de l'obra de Benedetto d'Antelami.
Els límits cronològics d'aquest taller s'estableixen entre 1210 i 1215.
Abans del 1215, féu acte de presència un segon taller tolosà, que s'imposà fins a l'acabament del temple i part del claustre al darrer quart del segle XIII, i que donà lloc a l'anomenada "escola lleidatana".
Hi predominen els valors plans i els valors decoratius i els ornamentals estan per damunt dels figuratius.
La intervenció tolosana és especialment notable a les portades, on es combinen diverses influències: l'estructura, que deriva d'algunes portades del segle XII, els frisos, capitells i algunes arquivoltes, d'arrel tolosana, i altres arquivoltes, amb motius geomètrics relacionats amb motius anglo-normands (dels quals es desconeix la manera com arribaren a Lleida).
Claustre
El claustre és situat, per raó de la topografia, a ponent, davant la façana de l'església.
De planta rectangular i de grans proporcions, té grans finestrals calats que s'obren al pati central i també a l'altra banda de la galeria de migjorn, magnífic mirador sobre la ciutat.
L'ala més antiga és la de vora el temple i fou iniciada per Berenguer de Prenafeta (1278-86).
Després l'obra s'interrompé i no fou prosseguida fins al 1334, amb solucions ja netament gòtiques.
En destaca el portal dels Apòstols, començat per Guillem Solivella (1391-94), continuat per Rotllí Gautier (1432-41) i seguit per Jordi Safont (esclau llibert de Marc Safont), que esculpí les estàtues dels apòstols (destruïdes el 1936) i la imatge de la Mare de Déu del Blau (conservat a la sagristia de la seu Nova), feta en col·laboració amb el seu deixeble Bertran de la Borda.
Són molt interessants les portalades romàniques sant Berenguer, de l'Anunciata, i dels Fillols, clars exemples de la famosa "Escola romànica de Lleida" la influència de la qual es va estendre per un ampli territori que abasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel de Foces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València).
Aquestes portalades es caracteritzen per mancar de timpà i estar construïdes amb un cos sortint del mur principal, l'objectiu del qual és el d'augmentar el nombre d'arquivoltes, les quals mostren una minuciosa decoració a base d'entrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, de clara influència islàmica.
Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus que donen al claustre.
I a la façana oest, que dona accés al claustre es troba la porta dels Apòstols formant part del recinte claustral.
Campanar
El campanar de torre, de planta octogonal, fou bastit a l'angle SW del claustre per Jaume Cascalls a partir del 1364, però no fou acabat fins al 1416 pel mestre Carlí.
Consta de planta octogonal amb dos cossos de diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre de nou, el primer format per quatre plantes amb finestrals formats per columnes i traceries calades i el segon cos amb galeries.
A l'última planta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquesta última part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí a començaments del segle XV.
Posseeix una escala de cargol amb 238 graons per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.
Al seu interior es conserven dues imatges de Crist: una romànica del Crist de Perves, procedent de Sant Fruitós de Perves, situada a l'absis de la nau central i una gòtica del Crist de la Capella del Jesús, al mur de l'epístola.
Notícies històriques
La construcció d'una catedral nova (l'antiga era instal·lada des de la conquesta de la ciutat de Lleida el 1149 a la mesquita major, situada probablement al mateix indret) fou iniciada el 1193, quan el capítol contractà el mestre d'obres solsoní Pere de Coma.
La primera pedra fou posada el 1203, en presència del rei Pere I, del comte d'Urgell, del bisbe d'Urgell i del mateix Pere de Coma.
A la mort d'aquest (1220), la capçalera i el creuer ja eren acabats.
Hom desconeix el nom del successor de Coma, però quan l'església fou consagrada el 1278, n'era mestre d'obres Berenguer de Prenafeta, artífex de l'acabament de la seu, probablement des del 1250.
Si bé el temple és un magnífic exponent dels darrers moments de l'arquitectura romànica amb alguns elements, el claustre i el campanar, cal situar-los dins d'un context ja plenament gòtic (segles XIV-XV).
La catedral de Lleida fou progressivament abandonada en favor de les parròquies de la ciutat, més accessibles.
A partir del segle XVII, començà a ser voltada de fortificacions.
Quan les tropes de Felip V ocuparen la ciutat, la Seu fou convertida en caserna, i tot el conjunt molt modificat i alterat.
Tot i que fou declarada monument l'any 1918, la seva recuperació no s'inicià fins el 1947.
Dos anys després començaren les obres de restauració, dirigides per l'arquitecte Alexandre Ferrant i continuades per F. Pons Sorolla.
Actualment ha estat refeta la part més fonamental del monument.”
En aquesta mateixa pàgina, hi trobareu un bon grapat de referències bibliogràfiques.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Lleida – La Paeria, el següent text (Agost 2015):
“Conjunt monumental de la Seu Vella i Castell del Rei – Suda.
“ La visita al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat des del Baluard de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina.
Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.
La Seu Vella – coneguda també com “el Castell de Lleida”– és el monument amb el qual, sens dubte, s'identifica a la ciutat de Lleida.
Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó des d'on s'albira, no només la ciutat, sinó també gran part de la comarca del Segrià i de la plana de Lleida.
La seva construcció, iniciada l'any 1203, es va perllongar durant més de dos segles fins que el 1431 es va finalitzar el campanar.
Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s'alçava una mesquita musulmana, sent el primer mestre d'obra Pere de Coma.
La gran obra es va iniciar amb la construcció del temple, dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i que va ser consagrat al culte l'any 1278.
De l'interior del temple destaquen l'escultura de les naus de gran influència toscana, tolosana i provençal que suposa una mostra dels diferents tallers que van treballar en l'obra al llarg del segle XIII, i s'aprecien també restes de pintura mural que corresponen a l'època gòtica.
Després de la consagració del temple en l'últim terç del segle XIII, l'obra no es va interrompre i així, durant el segle XIV es va finalitzar el claustre.
En aquest mateix segle es van iniciar les obres de construcció del campanar que van finalitzar el 1431.
En l'actualitat, la Seu Vella forma part de la Ruta de 1714, Guerra de Secessió Espanyola.”
- Per complementar i/o contrastar, encara més, les informacions anteriors, ens complau extreure de la pàgina web Turóseuvella, el següent text (Agost 2015):
“Seu Vella
És l’edifici més destacat del conjunt monumental del turó que porta el seu nom i la seva silueta, l’skyline de la ciutat.
És la catedral antiga de Lleida, però no l'única. Al centre urbà, al carrer Major, hi ha la Seu Nova. La fatalitat de l'una comportà el naixement de l'altra.
Definida com una de les millors produccions artístiques de l'arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l'arquitectura medieval europea, la Seu Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú.
L'arquitectura comparteix protagonisme amb una escultura d'altíssima qualitat conservada en capitells, cornises, mènsules, portalades...
Les importants restes de pintura mural conservades o les capelles construïdes per il·lustres nissagues o destacats membres eclesiàstics són, alhora, el reflex d’un edifici prestigiós amb un passat esplèndid.
Convertida en un destacadíssim centre artístic i en el referent visual d’una diòcesi rica, extensa i poderosa, la Seu Vella és, a més a més, una catedral carregada d'història.
Sobrietat, grandesa, espectacularitat... són alguns dels seus atributs. N’hi ha molts més.”
- Al mateix temps, invitem als lectors interessats en aquest tema, a visitar aquesta darrera pàgina, doncs tracta amb detall altres particularitats d'aquesta església: procés constructiu, escultura, pintura i altres.
- El campanar, de 60 metres d'altura és visitable. S'hi accedeix per una escala de cargol, superant 238 graons. Nosaltres hi varem pujar fa anys i encara ens fan mal els músculs de les cames, els bessons...
- Aquesta vegada, hem pujat quasi quasi tant amunt, com llavors. Des d'una terrassa del castell de la Suda encara es pot pujar una mica més... amb ascensor, competint amb l'alçada del campanar i gaudint d'unes vistes tant o més espectaculars
Curiositat:
- Sembla ser que Felip V (Versalles, França, 19/12/1683 - Madrid, Espanya, 9/7/1746) va manar destruir La Seu Vella. La catedral va estar a punt de ser enderrocada per un decret promulgat pel rei Felip V l’any 1746, decret que no s’executà per la mort inesperada del propi monarca.
- Aquesta anècdota té un cert paral·lelisme amb l'ordre que va donar Hitler de destruir casi tots els monuments de París en cas de que les tropes alemanyes no poguessin conservar la ciutat, durant aquesta etapa final de la guerra (Wikipedia).
- Afortunadament també, en aquest cas, Dietrich von Choltitz va desobeir aquesta ordre i va salvar Paris per a la posteritat.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turó Seu Vella
- La Seu Vella – Wikipedia
- Turisme de Lleida – La Paeria
- Ruta 1714
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
