F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Saldes, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic – (Patrimoni.Gencat)
Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat)
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Les fotografies de l'interior d'aquesta edificació que oferim en aquest reportatge, han estat fetes des del cancell d'entrada a l’església, situant l'objectiu de la màquina de fotografiar, frec a frec amb el vidre de la porta d'entrada.
Altres noms:
Accés - Visitada 25/08/2015:
Procedents de Berga i circulant per la carretera C-16, anem en direcció a Bagà, sense arribar-hi. A l'alçada del PK 113 prenem una sortida a l'esquerra (42 13 03.8 01 52 08.6) , indicada per anar a Saldes. Entrem a la carretera B-400 (Guardiola de Berguedà – Saldes – Gósol).
En un punt d'aquesta carretera, situat a 42 13 36.4 01 44 05.6, a tocar de la fita del PK nº 16 , prendrem una sortida a mà dreta, indicada, que ens introduirà a Saldes.
Trobarem aquesta edificació a la Plaça Sant Martí.
Localització: N 42 13 45.6 E 01 44 09.9 – Altitud: 1.214 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Agost 2015):
L'església actual conserva un traçat romànic. Disposa de campanar de torre i té una planta quadrada amb finestres d'arc de mig punt de to romànic. Edifici refet (any 1703) amb vestigis del l'absis romànic perfectament orientat.
A l'altar major de l'església, d'estil neoclàssic, s'hi guarda la imatge de la Mare de Déu de Gresolet (excessivament restaurada i probablement no anterior a la segona meitat del segle XIII). A les capelles laterals hi ha el retaule de la Mare de Déu, realitzat al segle XIX i d'estil neoclàssic tardà; el retaule del Sagrat Cor, de la mateixa època i estil; el retaule de Santa Seferina, i el del Sant Crist de Saldes, tots dos neoclàssics tardans del segle XIX.
Notícies històriques
L'any 839, es esmentada en l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell. El 857, concretament el 8 de desembre, es consagra dita església. Entre els segles XI-XII es construeix una nova església i amb posterioritat, en el segle XVII, s'aixeca bona part de l'obra actual sobre les restes romàniques. El 1947 es fan obres de restauració, per desprès, l'any 1971, descobrir els fonaments de l'absis (segle XIX, altars interiors).
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Església de Sant Martí - Wikipedia
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
