F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Arbúcies, població i municipi del mateix nom, a la comarca de La Selva (Girona).
Època: Segle IX – Preromànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: Altres – Data disposició: 30/01/2000 (?) - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No sabem si és accessible lliurament. El dia de la nostra visita, la porta d'entrada a la capelleta estava oberta.
No vàrem trobar a ningú, ni a dins, ni a fora.
Altres noms:
Accés - Visitada el 13/06/2015:
La vàrem trobar d'esquitllada. En aquesta data, no teníem pas previst localitzar aquesta edificació en concret.
Durant un dels nostres recorreguts, vàrem veure en un trencall una indicació, que va comportar que immediatament modifiquéssim l'itinerari.
Desprès, a casa, tafanejant per Internet, vàrem descobrir que havíem estat trepitjant els jardins i la capella d'una prestigiosa firma d'hostaleria: Mas Can Ferrer, situada dins del Parc Natural del Montseny.
A tocar del PK 7 de la carretera GI-543 (Arbúcies / Viladrau) (41 50 15.2 02 27 55.4) hi ha una desviació que accedeix a un camí de terra, perfectament transitable i indicat per anar a l’església romànica del segle XII Sant Pere Desplà.
Al cap d'un recorregut d'uns 2100 metres arribarem al lloc indicat. Aparcament.
Localització: N 41 50 29.7 E 02 28 28.3 – Altitud: 707 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2015):
“ Descripció
Situada al costat del mas Can Ferrer i enmig del Parc Natural de Montseny, a més de 700 metres d'altitud, l'església de Sant Pere Desplà és un dels exemples del romànic que encara avui es troba en perfecte estat.
Es tracta d'una església originalment preromànica, època de la qual es conserven alguns trams de mur aprofitats per a bastir una nova església al damunt.
El mur preromànic de migjorn preserva el costat superior esquerra de la porta i una finestra d'una sola esqueixada. Aquest canvi s'aprecia en l'aparell, format a base de petites pedres sense escairar col·locades de forma irregular i lligades amb argamassa, de la primera època.
La seva estructura actual és doncs, una conjunció d'obra preromànica i romànica.
L'edifici és d'una sola nau rectangular, amb un absis semicircular d'estil romànic pur, a la seva capçalera, el qual té una finestra de doble esqueixada i està cobert amb volta de quart d'esfera. Hi trobem també l'arc de mig punt presbiterial que s'obre a la nau i que seguia amb volta de canó.
En la fase de construcció del segle XIII es van reforçar els murs i es va doblar la paret interior damunt unes arcuacions també adossades que varen donar lloc als altars laterals. Gràcies a això les pintures es van conservar i avui ha desaparegut l'aparell romànic, deixant al descobert el mur preromànic i les arcuacions.
La volta de canó que cobria la nau no s'ha conservat però fins abans de la restauració, el 1983, la coberta era sostinguda per encavallades de fusta, fruit de la reparació del segle XVII, quan s'hi canvià la primitiva volta de pedra per una coberta de fusta i teules. Va ser llavors quan s'hi construí també el campanar d'espadanya de dos ulls, que orna l'austeritat del romànic. El parament a l'exterior és de carreus grans ben escairats.
Al mur oposat a l'entrada, hi ha dos contraforts que sustenten l'estructura de l'edifici.
La porta d'accés es troba en un mur lateral, i està composta de dues arquivoltes d'arc de mig punt, que descansen sobre impostes i muntants llisos i estan decorades amb motius geomètrics incisos. A l'interior, ja s'ha dit, que hi ha restes de pintures murals situades al mur de llevant, també n'hi devia haver a l'altre costat però degut a la humitat no s'han conservat, només s'aprecien en un petit tram. Es representen una sèrie de personatges sota arcades i elements vegetals, representacions pròpies de la pintura romànica catalana.
Notícies històriques
La primera notícia documental de l'església data del 923 en l'acta de consagració de Sant Quirze d'Arbúcies. El 1058, Sant Pere Desplà apareix en una dotació d'alous a favor del monestir de Sant Marçal del Montseny. Com a sufragània de Sant Quirze apareix en el document de 1162, en què es concedeixen les primícies i els delmes al monestir de Sant Salvador de Breda, i també en les confirmacions papals del 1185 i el 1246. Els anys 1279, 1280 i 1362 apareix "Sancti Petri di Plano" al "Llibre Verd" de la Catedral de Girona.
Es diu que al segle XV, degut a la infacció de la Pesta negra, l'església es va remolinar i convertir en hospital.
L'any 1918 l'edifici fou restaurat.
Durant la Guerra Civil espanyola, l'església es va utilitzar com a magatzem.
En la restauració que es va fer durant el període de 1983-1986, es descobriren unes pintures preromàniques que podrien datar-se dels segles IX i X.
En aquesta restauració, es varen enderrocar unes dependències que es trobaven davant l'església i servien de corrals i magatzems, també s'arreglà una esquerda de l'absis. En la fotografia antiga de la fitxa del Servei del Patrimoni arquitectònic feta per Anna Cros el 1983 es poden veure aquestes dependències i el tancat que les envoltava.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
