F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vila-rodona, població en cap del municipi del mateix nom, a la comarca de l’Alt Camp (Tarragona),
Època: Segle I a.c.- Època romana - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Wikipedia).
Estat: Restaurat. L’any 1976 el Columbari va ser adquirit pel municipi – (Diputació de Tarragona)
- Visitable: També de la mateixa pàgina web de la (Diputació de Tarragona), extraiem la següent informació:
- Ús i funció actual: Monument obert al públic
- Condicions de visita: Cal contactar amb l'ajuntament de Vila-rodona.
Altres noms:
Accés - Visitat el 05/12/2014:
En un lloc (41 18 27.9 01 21 20.5) dins de Vila-rodona (Que al mapa de Google s’identifica com a carretera TP-2003), hi ha el Pont Nou, que creua el riu Gaià. Aquí hi trobarem l’inici d’un camí de terra, indicat, on se’ns invita a continuar, a peu, al Columbari.
Així doncs, aparcarem el vehicle als voltants i continuarem la descoberta caminant pel bell mig d’un parc urbà, força arbrat, travessant una zona de picnic, i seguint les indicacions oportunes, arribarem a l’edificació que busquem.
Localització: N 41 18 22.1 E 01 21 22.6 – Altitud: 241 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2014):
“ Descripció
Per accedir al jaciment des de Vila-rodona cal recórrer el carrer Pau Robert i Rabadà en tota la seva extensió. Al final del carrer cal girar a la dreta, pel camí de Vila-rodona a Vilardida.
A escassos metres cal girar altre cop a la dreta (l'accés al Columbari està senyalitzat) i seguir-lo fins que mor als peus del mateix edifici funerari.
El monument funerari es localitza al marge dret del riu Gaià i està associat a un establiment rural tipus vil·la, les restes del qual es situen a pocs metres al nord del Columbari.
Es tracta d'un monument funerari familiar no aïllat sinó emmarcat en una propietat rural ("hredium").
El Columbari de Vila-rodona pertany a la tipologia de monuments sepulcrals en forma de temple, tipologia que reprodueix amb molta fidelitat la forma de temple i incorpora a la seva estructura un nombre important de formes i elements propis dels temples romans.
El Columbari és un edifici de planta rectangular de 10,10 m x 5,90 m amb absis a la seva part nord no manifestat a l'exterior.
L'accés al monument funerari es realitzava a través d'unes escales situades al centre del pòdium. El mur nord conserva l'antic arc i la semicúpula corresponent a l'absis. El cos central o "cella" s'alça sobre un pòdium decorat amb arquacions cegues i acabat en la seva part superior amb una motllura. La part inferior de les arquacions de descàrrega així com el seu arrencament està composta i decorada amb maons i maçoneria ("opus mixtum"). El parament del pòdium presenta un aspecte diferent al del cos superior de l'edifici.
L'obra d'aquest és de carreu petit i de diverses mides, de pedra arenisca ben esquadrada i amb grosses juntes de morter. Els murs del cos superior estaven recoberts exteriorment i interiorment per una capa de morter amb el qual es devien motllurar les cornises i els capitells toscans que decoren la part exterior del cos superior del Columbari. Encara es poden observar restes d'aquest revestiment de morter rogenc.
Pel que fa a l'interior, a cadascun dels murs laterals hi ha tres nínxols ("loculi") per a dipositar-hi urnes funeràries. Aquests nínxols es trobaven a una altura superior als dos metres respecte al nivell de l'actual terra, cosa que ens fa pensar que el paviment romà es trobava més elevat, a nivell de pòdium. Els murs estaven estucats i potser contenien decoració pictòrica.
L'any 1983 es van realitzar treballs de neteja i conservació dels fragments de pintura mural existents a l'interior del Columbari. Les restes de pintures es situen a la part superior de les dues parets laterals i dins de l'absis que forma la paret de tancament frontal. Les parets presentaven un revestiment pictòric que imitava un marbre fosc vetejat mentre que els nínxols eren lleugerament més clars. Les restes de pintures es situen a la part superior de les dues parets laterals i dins de l'absis que forma la paret de tancament frontal.
No disposem de dades sobre la coberta. La coberta probablement era a doble vessant. Puig i Cadafalch resolia la coberta de l'edifici mitjançant una teulada a doble vessant. La planimetria realitzada permet veure que la cobertura era de volta de canó i sobre aquesta es col·locava un entaulament a doble vessant constituïda per un embigat de fusta i el sistema tradicional de "tegulae" i "imbrices".
Pel que fa al seu estat de conservació, dels 10,10 m de llargada actual només 9 m conserven elements de fàbrica romana ja que la façana sud es va ensorrar i en el seu lloc se'n va construir una altra. El parament interior es conserva en tota la seva altura.
Pel que fa a la seva interpretació, la grandiositat del Columbari fa pensar en els possibles econòmics del "dominus" de la vil·la del Columbari i les seves motivacions d'autorepresentació i prestigi.
Possiblement l'enterrament del "paterfamilias" es trobaria en un lloc preeminent dins el mausoleu, segurament a l'absis. En un segon moment en el funcionament del monument funerari, la resta de la família col·locaria les seves cendres en uns nínxols habilitats per aquesta funció.
No es posseeïxen dades suficients que permetin fixar la data de construcció del Columbari.
No s'ha conservat el paviment original, cosa que demostra que consistia en un rebliment de terra. S'han perdut, doncs, els elements necessaris per efectuar un judici arqueològic acurat.
El monument s'ha datat mitjançant paral·lelismes amb d'altres conservats a Itàlia.
Actualment, l'estructura del Columbari ha estat restaurada i consolidada. També s'ha col·locat una coberta a doble vessant així com tirants de metall per a mantenir els murs estables. També s'ha senyalitzat correctament el monument.
És possible visitar l'interior del monument en hores convingudes.
Context
En una zona sobreelevada, al marge dret del riu Gaià. S'alça en l'angle format pel torrent de la Planol i el Gaià. Camps de vinya i horta.”
- Si cal, per complementar i/o contrastar la informació anterior, us invitem a visitar la pàgina web de la Diputació de Tarragona.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Col·legi d’arquitectes tècnics de Tarragona – Juny 2004 nº 34 – A les pàgines 28-29-30 hi ha un interessant i lleuger treball: Columbaris i colomars.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
