F O T O S
Arbres amb senyals, a la part final del camí
L'església ben emboscada
Façana, encarada a migdia
Porta d'entrada
Interior
Interior - sostre - esvoranc
Restes de piques de pedra
Entrada a la cripta
Interior de l'església. A la paret hi ha restes de pintures.
Vista de la porta d'entrada des de l'interior
Contrafort
Façana i porta d'entrada
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de La Pobla de Lillet, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt malmesa, tot i que encara conserva en peus els murs. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitada el 24/10/2014:
D’entrada ens ha despistat que a l’inici del camí s’indiqués aquesta edificació amb un gran cartell, dels que es fan servir per facilitar indicacions en una carretera.
Aquest cartell es troba en un lloc situat a 42 14 22.0 01 55 38.0 on entre els PK 4/5, hi ha una sortida de la carretera B-402 (Guardiola de Berguedà – La Pobla de Lillet - Gombrèn), circulant en aquest sentit, a l’esquerra, que accedeix a un petit racó. A l’esquerra hi ha lloc per aparcar-hi un o dos vehicles.
Per la dreta hi ha l’inici d’una pista de muntanya. Per aquí hem de continuar. Al terra, hi ha un (estrany ?) element dels que trobem a les carreteres en trams on es vol limitar la velocitat i s’insereixen aquest tipus d’elements al terra, per avisar o dissuadir als conductors. Pensem que, d’entrada, ja no es pot continuar per aquí en un vehicle de turisme, sense rascar la panxa del cotxe.
Així doncs, en un 4x4 continuem camí.
A 42 14 27.8 01 55 44.5 travessem una torrentera. Hi ha una desviació per on hauriem de continuar, a mà esquerra, però a dia d'avui està en molt mal estat. Seguim recte.
A 42 14 29.6 01 55 33.8 veiem a la dreta del camí dues pedres amb marques de pintura groga i una fletxa, que ens varen fer sospitar ... com que hi havia una incòmoda pendent, varem continuar uns metres més endavant.
Finalment, a 42 14 31.3 01 55 34.9 vàrem aparcar el cotxe al voral del camí. A la dreta, hi havia dos arbres amb marques de color groc. Passant entremig vàrem anar trobant altres arbres amb les mateixes senyals, que ens van dirigir a un túmul de terra, on una mica encimbellada, sense cap indicació, hi havia les restes de l’església que buscàvem.
Distància total de la descoberta, des de la carretera: 800 metres.
Llevat del primer, no hem trobat cap més cartell en tot el recorregut.
Localització: N 42 14 30.4 E 01 55 37.6 – Altitud: 865 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2014):
“ Descripció
Per arribar a l'església de Santa Cecília de Riutort s'ha d'agafar una curta pista des de la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, entre els Km. 67 i 68; passada l'antiga estació "Riutort-Gavarrós" del carrilet.
És un temple d'una sola nau, de reduïdes dimensions, i coberta amb volta de canó.
A llevant hi ha un arc triomfal tapiat que devia donar entrada a l'absis, actualment ensorrat.
La porta d'entrada, a migdia, disposa d'un arc de mig punt adovellat.
Queden les restes d'un campanar d'espadanya de dues arcades.
A l'exterior, el mur està reforçat amb dos grossos contraforts.
Al centre de la nau hi ha uns esglaons que baixen a una cripta que està coberta amb volta de canó i té un forat d'una sepultura.
L'edifici originàriament estava projectat que fos més espaiós, com es pot veure en el mur de tramuntana, que segueix més enllà que el mur de ponent, però es van canviar els plans originals i es va escurçar pel cantó de ponent.
Notícies històriques
El lloc de Riutort és esmentat per primera vegada l'any 880 com a lloc donat a Ripoll pel prevere Ariülf.
La primera menció a l'església és de l'any 1168, quan Arnau de Vilanova va vendre a carta de gràcia la tercera part del delme que rebia de Santa Cecília.
L'església depenia de la comunitat agustiniana de Sant Jaume de Frontanyà. L'any 1632, l'església de Santa Cecília era sufragània de Sant Martí de Brocà, situació que es mantenia encara al segle XVIII.
A començaments del segle XX, l'església ja no tenia culte.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Octubre 2014):
“ Descripció
Església en avançat estat d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació.
Es tracta d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva una part a l'extrem de ponent.
Està construïda amb un parament de petits carreus ben tallats i col·locats a trencajunt, disposats en filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida.
A migjorn trobem la porta d'entrada, formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra tosca.
A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts per reforçar l'edifici.
Al mur de ponent es pot observar una finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya de dos ulls.
També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la seva construcció, tot reduint-ne les dimensions o a un esfondrament.
A l'interior, en l'extrem de llevant hi ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés a l'absis.
A la banda nord trobem dues capelles de molt poca fondària, i al sud una fornícula.
Les parets presenten restes de motllures de guix, d'arrebossat i de pintures.
Al terra hi ha restes de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una sepultura.
Observacions:
La gran quantitat de vegetació que hi ha al voltant de l'edifici en dificulta la seva visibilitat.
Tot i que està sobre d'un turonet, actualment no es veu l'església fins que ets al davant.
Per això cal estar atent a que seguint la pista, passat unes quantes corbes, trobes uns petits agrupaments de pedres, a mode de fites, que indiquen el corriol, que tot i que està molt poc fresat, et permet arribar-hi.
Història
Les primeres dades documentals sobre Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els monestirs de Ripoll ( citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà ( el 983).
El 1.168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la primera referència documental directa del temple.
En origen l'església depenia del priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren durant tota l'edat mitjana.
Almenys entre 1.632 i el segle XVIII l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà.
L'església tingué culte regular fins a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort provocà el seu abandonament.
El 1.925 la campana fou robada i col·locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al monestir de Poblet.
Actualment l'edifici es presenta abandonat i en un estat de conservació ruïnós.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
