F O T O S
Garites, al camí d'accés a la fortalesa.
Porta d'entrada.
Primeres fortificacions que es troben a l’entrar al recinte.
Fossat.
Accedint al cor de la fortalesa.
Espectacular pati d'armes.
A continuació, edificacions als voltant del pati d'armes:
Visitants proveïts de cascos i llanternes, disposats a internar-se pels soterranis del castell, per fer un passeig en barca pel dipòsit d’aigua que hi ha sota el pati d’armes.
A continuació, diferents vistes de l'edificació:
No us perdeu visitar aquesta part del castell. Imponents, grandioses cavallerisses.
Estàncies arranjades per exhibir-hi documentació, maquetes, fotografies , etc.
Deixem el castell, amb Figueres als seus peus.
Imatge aèria de la fortalesa, extreta de GOOGLE MAPS.
I T I N E R A R I 
Situació: A la ciutat de Figueres (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XVIII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *
Estat: En general el seu estat és el d’una edificació malmesa, amb algunes estances restaurades i bonics racons per descobrir. Visitable. Aparcament en una zona pròxima disposada prèviament a l'efecte.
Accés - Visitat el 10/09/2005:
El localitzarem a la part alta de la ciutat, al final del carrer Pujada al castell. Durant el recorregut per Figueres, trobarem cartells indicatius.
Localització: N 42 16 22 E 02 57 01 - Altitud: 106 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - Agost 2020:
Descripció
El castell de Sant Ferran, situat en una elevació a tocar de Figueres, té un perímetre exterior, mesurat sobre el parapet del camí cobert, de 3.125 m, i un altre d'interior, mesurat sobre el cordó de la muralla, de 2.100 m.
Entre el camí cobert, dotat de travessos i espaioses places d'armes, i la pròpia muralla de la fortalesa, s'estén el fossat que, amb una superfície propera a les 10 ha., dóna espai a les obres defensives exteriors.
Aquestes obres defensives, conservades intactes i en la seva totalitat, són: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina.
Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m3.
El recinte interior és format per sis baluards de diferents mides, units per sengles panys de muralla.
En el gruix dels mateixos, es troben ubicades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i de serveis per a la tropa.
Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia i factura perfecta, capaç d'allotjar al seu dia 3 esquadrons de cavalleria -450 places.
L'espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis.
Finalment, sota el pati d'armes de 12.000 m2 de superfície, es troba situada la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa.
Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati.
Consta d'un circuit per omplir-se, quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m3 i un sistema de buidat a prova de sabotatges.
La superfície total de la fortalesa de Sant Ferran és de 320.000 m2, o de 550.000 m2 si hi afegim l'espai dels seus glacis.
A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos.
Notícies històriques:
Construcció del s. XVIII. 1753, col·locació de la primera pedra. 1766, inauguració de la fortificació. 1892, s'acaben definitivament les obres.
La malaurada entrada en servei actiu de Sant Ferran amb motiu de la Guerra Gran (1793-95), amb la seva polèmica capitulació el 1794, va difondre l'apel·latiu de "la Belle Inutile" amb el qual la va rebatejar l'exèrcit francès.
Origen aquest d'una no merescuda "llegenda negra" que ha acompanyat la fortalesa fins a enguany.
Durant la Guerra del Francès (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques.
En aquest període es va produir dins els seus murs la mort del general Álvarez de Castro, defensor de la ciutat de Girona durant el terrible setge de 1809.
Fet aquest que, emmarcat per la llegenda, ha passat a formar part de la memòria popular de la comarca.
Poc després de la mort del general, l'abril de 1811, el Castell de Sant Ferran és recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat, per mitjà d'un audaç cop de mà digne del millor film d'aventures i va romandre en poder de les mateixes per espai de cinc mesos.
Aquesta circumstància donà lloc al primer i únic setge formal patit per la fortalesa.
Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els esdeveniments polítics i socials del país des del seu paper de petita guarnició de província.
A més, en aquest castell s'hi va instal·lar una torre telegràfica del ramal de la línia civil, de la qual no resta cap vestigi.
Alguns autors la situen concretament a la porta principal del castell.
Aquesta torre de telegrafia comunicava amb l'anterior de l'Àngel (Pontós), a 9,5 km de distància, i amb la posterior de Mont-roig (Darnius), també situada a 9,5 km.
El ramal de telegrafia òptica de Barcelona a la Jonquera derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona.
La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850.
Als darrers moments de la Guerra Civil a Catalunya, Sant Ferran va ser seu del Govern de la República espanyola.
L'1 febrer de 1939 va tenir lloc a la fortalesa la darrera reunió en territori espanyol de les Corts republicanes.
Finalitzada la Guerra es convertí en gran aquarterament i posteriorment en presó militar.
En l'aspecte anecdòtic, cal esmentar l'estada com a recluta de Salvador Dalí el 1925 i l'empresonament d'alguns dels responsables de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
En el s. XX és habilitat com a presó (1908) i com a caserna militar (Guerra Civil).
Fins als anys noranta va funcionar com a presó militar i complement del centre d'instrucció militar de Sant Climent.
L'any 1997 s'obre al públic amb servei de visites, etc.
Altres: Unes pàgines de referència:
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
