F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Moià, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès - (Barcelona).
Època: Segle X - Preromànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).
Estat: Tot i que malmesa, s'hi han portat a terme treballs d'estabilització de les restes. Lliurament accessible, encara que, com que estan a tocar d'un habitatge particular, vàrem demanar autorització als seus habitants per creuar el seu terreny, fins arribar a l'església.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/05/2014:
Procedents de Moià i circulant per la carretera N-141c en sentit nord, en direcció a Vic, sense arribar-hi, entre els punts km 32-33 d'aquesta carretera, arribarem a un lloc situat a 41 49 06.5 02 09 22.3, on trobarem una sortida a mà dreta, on un cartell indica: a 300 m. El Gomar i Santa Eugènia del Gomar. Entrarem llavors a un camí de terra, perfectament transitable. L'església està darrera de la casa.
Pocs metres enrere hi ha una altra sortida d'aquesta carretera N-141c, també a la dreta, perfectament indicada, per accedir a les Coves del Toll - Visitables.
Localització: N 41 49 00.0 E 02 09 33.2 – Altitud:860 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya). ens complau extreure la següent informació (Maig 2014):
“ Descripció
Capella preromànica d'una sola nau.
Tan sols queda en peus part del mur Nord i quasi bé res del Sud.
La capçalera és coberta amb volta de canó i absis rectangular.
Situada a uns 200 m. del mas Gomar, avui abandonat.
La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavallada de fusta.
La porta era al mur sud. L'aparell és de pedres sense treballar però ben disposades en fileres iguales. Absis a llevant.
Notícies històriques
A. Pladevall ha suposat que l'església no existia encara l'any 939, car no es mencionada arran de la consagració de l'església de Moià.
Podria ja existir l'any 951 i ens consta certament des de principis del s. XI.
Fins a principis del s. XII funcionà com a parròquia.
Fou agregada a la parroquial de Collsuspina l'any 1878.
Des del s. XIII fou una simple capella emmarcada dins la seu de Sta. Coloma Sasserra.
Actualment es troba en un estat ruïnós.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Maig 2014), que sembla estar més actualitzat que l'anterior:
“Descripció
Capella preromànica d'una sola nau.
La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns
3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals.
Actualment l'absis esta cobert per una estructura de fusta a dues vessants moderna.
Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud.
La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta.
Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva.
L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguales.
L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval.
En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al Mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia Alt Medieval i vinculades a Santa Eugènia.
Observacions:
Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia dins del Moianès.
Es té constància que els voltants de l'ermita estan plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.
Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic.
Història
L'església de Santa Eugènia del Gomà apareix documentada en un document de l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons.
Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià.
A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'hi emmagatzemaven productes i excedents agrícoles.
És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomà.
Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins l'època Moderna.
El culte va cessar al s. XVII.
El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- A Moià i rodalies, hi ha un bon nombre d'edificacions d'època medieval.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
