F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Davant del Mas Vilarasa, una antiga edificació situada en terrenys de Talamanca, vila i municipi del mateix nom, a la comarca del Bages (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: De propietat privada, presenta un bon estat. L'any 1994 s'hi van fer intervencions puntuals. Té un petit cementiri al costat. No és accessible lliurament. Hem aparcat el cotxe, abans d'entrar als terrenys del mas.
Altres noms:
Accés - Visitada el 14/02/2014:
Procedents de Talamanca i circulant per la carretera BV-1221 en sentit Navarcles, en un lloc situat a 41 44 15.70 01 54 47.00, entre els PK 31-32 (Més aviat a tocar d'aquest darrer punt), trobarem una sortida a l'esquerra de la carretera, per on continuarem.
Hi ha un parell de cartells. Un d'ells indica la Pedrera de Sant Esteve.
Tota l'estona circularem per camins asfaltats fins arribar al davant del Mas, edificació que ha estat visible amb antelació, uns metres abans.
- A l'hora que hem arribat aquí, tard, a punt de fer-se de nit, no ens ha permès que les fotografies hagin sortit gaire lluïdes ...
Localització: N 41 43 55.10 E 01 54 27.50 – Altitud: 285 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2014):
“ Descripció
Petita capella situada dins de Masia de Sant Esteve de Vilarasa.
Consta d'una petita nau única de forma rectangular i de capçalera carrada.
El portal és adovellat; les dovelles són bastant grans i en una d'elles hi ha la data de 1636, any en que fou profundament modificada.
El campanar és d'espadanya doble per a dues campanes, i s'hi puja per unes escales de pedra, situades en un lateral.
Adossats a la nau hi ha uns engrandiments que serveixen de capelles laterals. Donen solidesa a l'edifici uns contraforts situats a l'exterior de la capçalera, els laterals i en la part frontal. L'aparell és recobert amb arrebossat.
Notícies històriques
Aquesta església es trobava dins l'antic terme de del castell de Talamanca i anteriorment dins el de Nèspola, en un lloc conegut com a Vilarasa.
El lloc de Vilarasa ja apareix documentat al 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola.
El primer document que parla de l'església és del 1017 i l'ubica al costat del riu Telario, que és l'actual riera de Talamanca o de Sant Esteve.
Al 1030 l'església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i al 1282 com a sufragània de la parroquial de Talamanca. La seva funció degué ser sempre la de sufragània de l'Església parroquial de Talamanca i en tenim constància en altres documents com el del 1685.
Al 1636, data que apareix al portal, l'església fou profundament remodelada. La capella fou víctima de la Guerra Civil al 1936 quan foren robades les campanes i la imatge del sant destruïda.
Darrerament, a l'any 1994, es retirà tota la vegetació que cobria la façana i es feren reconstruccions puntuals.
Actualment l'edifici no té culte habitual.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Febrer 2014):
“ Descripció
L'estructura de l'edifici actual és del s.XII, però l'edifici en si fou renovat el s.XVII.
Era una capella romànica, rectangular, de línies molt senzilles i mancada d'ornamentació que l'enriquís.
En els primers segles, la nau de la capella era complementada amb un absis situat a la cara de llevant. L'accés a ella era mitjançant un portal situat al mur de la cara nord, i la porta que ara dóna entrada a la sagristia era feta exclusivament per a accedir al cementiri.
L'altar era a l'interior de l'absis, actualment desaparegut, que es va convertir en la porta d'entrada a la capella. Les restes d'aquesta encara es poden veure a l'entorn de la porta.
Segurament pel pas dels segles, el pes de la coberta, que era feta pel sistema de volta de canó, va fer que els murs laterals perdessin verticalitat. Fou necessària la construcció d'uns contraforts per salvar tota l'obra. La volta de canó va desaparèixer per donar pas a la construcció d'una de nova.
L'absis fou enderrocat i la capella quedà amb una planta totalment rectangular. Per a substituir l'absis s'aixecà un nou mur, al mateix temps que es construïa el nou accés a la capella. Feta aquesta modificació, l'altar fou situat al mur de ponent, tal com és ara.
Segurament, al mateix temps que es feien aquestes importants modificacions es va construir el cor de fusta, que té una fondària de més de dos metres. L'escala té quatre esglaons de pedra i el segon tram, que era fet de fusta, ja no existeix.
A l'interior de la capella podem veure-hi les restes de les antigues pintures, uns ex-vots penjats en una de les parets, i la imatge de Sant Esteve que presideix l'altar. BALLBÈ (1997:74)
Així doncs, la capella consta d'una nau única, molt petita, rectangular, amb un portal adovellat, i en el carener espadanya doble per a dues campanes, a la qual s'hi accedeix per unes escales fetes en un lateral.
Al presbiteri hi ha un acabament carrat i pels costats uns engrandiments que serveixen de capelles laterals. VALDENEBRO (1994:54
Observacions:
Actualment no té culte habitual. La capella té un petit cementiri d'ús privat dels habitants del mas Sant Esteve. L'any 2003 s'hi va celebrar el darrer funeral, oficiat per el rector de Talamanca.
Història
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa. La funció de l'església no degué passar de sufragània.
El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola; posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca. L'església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario, que és l'actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s'aixeca l'església.
El 1030 l'església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el 1282 com a Sant Esteve de Talamanca. La seva funció degué ser sempre la de sufragània de la parroquial de Talamanca, tal com es documenta el 1685. L'edifici degué sofrir una profunda remodelació que podria ser que fos total, i cal datar-la el 1636 segons consta en el portal. BENET (1984:41)
Podem dir que la reedificació d'aquest any 1636 va comportar les següents modificacions: desaparició de l'absis i obertura de la nova porta, canvi de la coberta primitiva per una d'estil català a dues vessants, construcció dels contraforts i eliminació de la porta original, construcció d'una petita sagristia, aprofitant la porta d'accés al cementiri, construcció del campanar d'espadanya per a dues campanes i la necessària escala de pedra per a accedir-hi. També podria ser que l'enllosat de pedra de l'interior de la capella fos realitzat al mateix temps.
La capella també sofrí els efectes dels primers dies de la Guerra Civil el 1936, doncs les campanes foren robades i la imatge del sant, destruïda. BALLBÈ (1997:75)
Ignasi Plans, actual propietari de l'església, recorda que es celebraven dues misses familiars a l'any; una a l'agost, per Festa Major del poble, i l'altre al novembre, per Tots Sants. Actualment, ja fa uns anys que no es realitzen”.
- Una pàgina web de la Diputació de Barcelona, ofereix una extensa informació sobre el Mas de Sant Esteve, veí de l'esglesieta i documentat des del segle XII.
- Un fragment d'aquesta informació, diu:
“ Avui dia el mas encara està en mans de la família Plans. L'única activitat que es manté en actiu és l'explotació d'una gran pedrera que la família ha concedit a l'empresa Valsan S.A. La família va començar a treballar i vendre la pedra a finals del XIX, una activitat força generalitzada a la zona, quan calgué trobar sortida a l'estancament i crisi del treball al camp.”
Si no ho hem interpretat malament, la família Plans ja està documentada en aquest lloc, des de l'any 1196.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- En aquesta mateixa carretera, pocs quilòmetres més endarrere, trobarem la Capella de Santa Magdalena de Talamanca.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Bages : Veure en un mapa més gran.
