F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Les Roques d'Aguiló, petita entitat de població de Santa Coloma de Queralt, vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Mitja església, enderrocada. Reformada l’any 1870 i restaurada el 1960. L'any 1984 es realitzà una intervenció arqueològica (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).
Visitable. Un cartell fixat a la porta d'entrada, invita a les persones interessades a veure l'interior de l'església, a demanar les claus al Mas de Can Perelló.
Altres noms:
Accés - Visitada el 23/12/2013:
Diferents accessos segons procedència del viatger. En el cas d'avui, nosaltres hem pres l'autovia A-2 en sentit Lleida i hem confiat al nostre navegador la missió de conduir-nos a Argençola (Castell d'Argençola), acció que ha portat a terme perfectament, circulant per l'autovia primer i tot seguit, per la carretera BV-2231.
Després hem continuat en direcció sud, transitant ara per una carretera, que és continuació natural de l'anterior, la denominació de la qual no hem pogut localitzar ni a Google Maps ni al mapa de l’I.C.C., però que no hauria de presentar tampoc cap dificultat.
Sobrepassarem una desviació a l’esquerra, indicada per anar a Contrast (Torre Rodona – Església de Sant Maure), que obviarem, i poc després trobarem a l'esquerra una altra desviació (41 34 36.93 01 25 30.82), que serà la “bona”, per on continuarem, circulant una curta estona per un camí de terra, fins arribar a les edificacions del Mas de Can Perelló, on podrem aparcar en un lloc que respecti prudentment, els desitjos dels seus habitants.
Localització: N 41 34 34.89 E 01 25 38.71 – Altitud: 650 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2013):
“ Descripció
Presenta l'absis a llevant. La porta és dovellada amb arc de mig punt i nau sobrealçada. Diverses construccions es poden observar però totes emmarcades pel romànic.
Notícies històriques
Mitja església enderrocada. S'aprofita l'altra mitja pel culte. S'ha construït una paret per separar la part enderrocada i reforçar l'altra meitat.”
- Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el següent text (Desembre 2013):
“Descripció:
Edifici d'una sola nau acabada en la part del presbiteri per un absis semicircular.
Als peus es va bastir posteriorment una cripta semisubterrània de planta rectangular coberta amb volta de canó, amb accés des de l’exterior.
Quan es va ensorrar la coberta i part del mur exterior, es va construir un nou mur de tancament que actualment separa la part ben conservada de la part en ruïnes.
Originalment, l’església estava coberta per una volta de canó que arrancava directament dels murs però es va ensorrar totalment. En el tram de la nau immediatament anterior al presbiteri es bastí una cúpula sobre trompes, l’element més interessant de l’edifici. La part en ruïnes permet veure els bonics carreus de pedra i alguns arcs de mig punt actualment tapiats i que abans pertanyien a l’interior de l’església.
La porta de l’edifici no és l’originària i a la dovella central hi ha la data de la primera reforma, 1870; a sobre també hi figura la data de la restauració de 1960.
Al voltant del perímetre de l'església hi ha estris del camp.
Ressenya històrica:
Probablement cal identificar aquesta església amb una de documentada des del segle X anomenada Sant Pere de Vim. Posteriorment fou coneguda com a Sant Pere d’Aguiló i després Sant Pere de les Roques.
La primera notícia de Sant Pere de Vim fa referència a una donació anterior a l’any 986; Sal·la (de Conflent), difunt, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès la cel·la de Sant Pere que en deien Vim amb els delmes i les primícies i totes les seves pertinences com a dot de Daniel, monjo.
Español situa la construcció de l’església durant la segona meitat del segle XI, quan es va iniciar la colonització del terme del castell d’Aguiló. La primera notícia documental que fa referència directa al lloc, segons ella, correspon a l’any 1179, quan fou jurat un testament sacramental sobre un altar de l'església bastida a l'indret i dedicada a Sant Pere. L’església torna a ser esmentada en les dues llistes de parròquies de la seu de Vic durant la segona meitat del segle XII (entre 1146 i 1154). L'any 1196 fou jurat el testament de Guerau de Castelltort, mort el 1195, sobre l’altar de Sant Pere d’Aguiló.
No apareixen noves dades relatives a l’indret fins mitjan segle XIII, quan Pere de Queralt testà l’any 1282. La parròquia pertanyia al bisbat de Vic i fou visitada pel bisbe Galceran Çacosta l’any 1330. Al llarg del segle XIV hi ha més documentació i sabem que Sant Pere d’Aguiló pertanyia als Queralt, tot i que el tenia en feu la família Miró d’Igualada. No se sap quan deixà de tenir funciona parroquials però a les visites pastorals que feu el bisbe Antoni Pasqual a les parròquies entre 1685 i 1688, ja no i consta ni com a parròquia ni com a sufragània ni com a capella.
L’església fou reformada l’any 1870 i restaurada el 1960. L’any 1984 es realitzà una intervenció arqueològica de salvament dirigida per l’arqueòleg Jaume Massó a la cripta semisubterrània dels peus de l’església. Es van recuperar dos enterraments d’un matrimoni de certa categoria i encara resten in situ els dos sarcòfags de pedra.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Conca de Barberà : Veure en un mapa més gran.
