A N Y 2 0 0 5
F O T O S
El següent treball, és producte d'una visita realitzada durant l'any 2015 i és complementari d'una anterior estada que vàrem fer l'any 2005.
Veureu que hi ha un bon grapat de fotografies. Encara són poques. La majestuositat de les Catedrals, d'aquestes grans esglésies, depara l'oportunitat de descobrir un munt de racons, de detalls i detallets que fan necessari fer treballar de valent les màquines de retratar.
2 0 1 5
Catedral de Tarragona - Exterior
Catedral de Tarragona - Exterior - Detalls
Catedral de Tarragona - Interior
Catedral de Tarragona - Interior - Detalls
Catedral de Tarragona - Museu
Catedral de Tarragona - Claustre
Catedral de Tarragona - Claustre - Detalls
I T I N E R A R I
Situació: A Tarragona, ciutat i cap del municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic / Gòtic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Visitable, de pagament: Horaris i preus. A l'interior, es permés fer fotografies, sense flash.
Altres noms:
Accés - Visitada per darrera vegada, el 14/03/2015:
Trobarem aquesta construcció a la zona alta de Tarragona, al lloc conegut com a Pla de la Seu.
Com desplaçar-se:
Durant les nostres visites a Tarragona hem deixat aparcat el cotxe al pàrquing públic, de pagament, situat a l'entrada de la Plaça de la Font (41 07 00.4 01 15 21.3), on al cantó oposat hi ha l'Ajuntament de Tarragona.
Després ens hem desplaçat a peu pels carrers de la ciutat.
Localització: N 41 07 09.2 E 01 15 30.1 – Altitud: 69 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Març 2015):
“ Descripció
La catedral de Santa Maria de Tarragona és situada a la part alta de la ciutat, al recinte que en època romana ocupaven els edificis més importants.
Aquest emplaçament ha condicionat tant l'orientació de l'església com la situació del claustre, pel fet d'haver-se aprofitat restes d'edificis romans per a la construcció del conjunt.
La catedral de Tarragona fou iniciada amb esquemes romànics, conserva d'aquella època els absis, la part inferior del creuer, les dues portes laterals de la façana principal i el portal de comunicació entre el temple i el claustre.
Però el projecte inicial romànic de cinc naus va ser modificat, i el resultat va ser la planta basilical de tres naus (que manté, però, els cànons romànics), amb voltes de creueria.
El sector de la capçalera, quan ja era a punt per ser cobert amb volta romànica, va ser sobrealçat per assolir major altura.
També són d'època gòtica el cimbori vuitavat damunt petxines, algunes capelles laterals, així com la portada central (obra del gòtic inicial de Mestre Bartomeu de Girona, feta entre 1277 i 1291) amb la Mare de Déu del Mainell.
El campanar, situat entre la capçalera i l'ala de migdia del creuer, també mostra la superposició de romànic i gòtic: el primer cos és del segle XII i la resta del XIV.
El claustre (per al qual s'aprofitaren restes d'una gran construcció romana per fer els murs N i E) és de planta rectangular, d'aproximadament 46 per 47 metres, amb un pati central de 34 per 35 metres.
L'estructura és romànica fins als arcs dels pòrtics i gòtica a partir d'aquest nivell.
Cada costat té sis grans arcs apuntats sota els quals hi ha tres arcs de mig punt sobre columnes bessones amb capitells decorats amb una gran varietat de temes.
Cal remarcar la gran portalada romànica de marbre que comunica amb l'església amb un gran timpà esculpit que recolza sobre un mainell.
Al mur W hi havia un mihrab amb una inscripció àrab datada el 960 i que podria correspondre a la mesquita que va ocupar la primitiva basílica, actualment conservat al museu diocesà, a les dependències del claustre.
Entre les obres d'art conservades, cal destacar el retaule de Santa Maria dels Sastres, del segle XIV, el conjunt del presbiteri amb el frontal romànic d'altar, el mausoleu del patriarca-arquebisbe Joan d'Aragó, del segle XIV, i el retaule major, obra gòtica de l'escultor Pere Joan, de 1426-36.
Del segle XVI són les capelles del Santíssim Sagrament (feta a partir de la sala capitular del segle XIII), de Sant Fructuós i de Sant Joan Evangelista, obres dirigides per l'arquitecte renaixentista Pere Blai.
També del segle XVI és l'orgue major, obra de Pere Ostris i Jeroni Xanxo, de 1562-66.
De l'època barroca és la capella de la Concepció, projectada per Fra Josep de la Concepció i construïda per l'arquitecte Joan Costa.
Ja del segle XVIII és la capella de Santa Tecla, obra de l'arquitecte Josep Prats amb escultures de Carles Sales, d'estil neoclàssic.
Notícies històriques
Els edificis existents semblen indicar que damunt d'aquestes restes s'alçava la primitiva església de Tarragona, una basílica tardo-romana o visigòtica, destruïda pels sarraïns el segle VIII i substituïda per una mesquita, posteriorment cristianitzada, restaurada i dedicada al culte sota l'advocació de Santa Tecla.
Amb el temps aquesta basílica primitiva va fer-se insuficient per a la importància de la ciutat i es va projectar la construcció d'una catedral digna de la seu episcopal.
El procés de construcció, iniciat el darrer quart del segle XII, es plantejà encara dins de les estructures pròpies del romànic, que posteriorment es van veure modificades amb la introducció de formes gòtiques.
Ambdós estils defineixen la imatge dominant de la catedral, que no fou acabada fins a la primera meitat del segle XIV.
Posteriorment, s'hi afegiren altres elements i construccions.
La catedral fou iniciada el 1171 i consagrada el 1331.”
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona, el següent text (Març 2015):
“ La Catedral, dedicada a Santa Tecla, està situada aproximadament al mateix lloc que el temple romà.
El Fòrum Provincial, seu de l'administració pública de la província Tarraconense del segle I d.C., s'estructurava en dues places a diferents alçades; la superior (recinte de culte) estava envoltada d'un pòrtic del qual queden notables restes al claustre de la Catedral.
En posició axial, s'aixecava una aula, que s'ha identificat com la cel·la d'un grandiós temple de culte a l'emperador.
La Catedral es començà a construir el segle XII en estil romànic, es continuà en gòtic i es consagrà el 1331, però quedà inacabada a causa de la Pesta Negra.
La seva façana, amb la gran portalada i la rosassa, és una de les imatges més emblemàtiques de la ciutat.
Entrant pel claustre es pot visitar el Museu Diocesà i el retaule de Santa Tecla.
L'escultura del claustre és un dels conjunts més remarcables de la plàstica romànica a Catalunya, i es data a finals del segle XII i principis del XIII.
Pel que fa al Museu Diocesà, hi destaquen especialment les col·leccions d'art religiós d'època medieval i moderna procedents de Tarragona i de la seva diòcesi; retaules, escultures de pedra o tallades en fusta, orfebreria, forja, tèxtil, ceràmica, etc.”
- Curiositats
“ Enterrament del gat per les rates.
Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconseguís d'exterminar-les.
A un dinar en honor del rei, van aparèixer les rates, espantant les dames i menjant les viandes preparades a la taula.
El rei, indignat, va prometre no tornar fins que al palau no hi quedés cap rosegador.
El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles perquè s'amagaven dins dels seus caus petits, on el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiració potes enlaire.
Les rates van comprovar que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant-lo en una llitera i conduint-lo en processó fins a enterrar-lo.
Enmig del recorregut, quan més refiades estaven les rates, el gat va fer un salt i va matar-les totes.
Conta la llegenda que quan va morir el gat el seu amo va fer gravar a una pedra la seva història.
És la que podem veure esculpida als àbacs del claustre de la catedral de Tarragona.”
A continuació veurem una fotografia d'aquest àbac
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Capella de Sant Magí
- Església de Sant Llorenç
- Muralles de Tarragona
- Palau de la Cambreria
- Porxos del carrer Merceria
Altres pàgines:
Museus
Turisme
- Rutes per Tarragona – PDF llegible i/o descarregable
- Tarragona turisme
- Tarragona: Patrimoni mundial
- Com desplaçar-se per Tarragona - (Inclou Planell)
- Oficines de turisme
- “Tropecientas mil” fotografies de Tarragona
- El Conjunt arqueològic de Tarraco, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000, incloent-lo a la Llista del Patrimoni mundial.
- Llista del Patrimoni de la Humanitat - Espanya
- A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Tarragonès : Veure en un mapa més gran.
Imatges de Tarragona:
