F O T O S

I T I N E R A R I

Situació: Al terme municipal de Marganell, a la comarca del Bages (Barcelona).

Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Exteriorment presenta un bon estat. Incendiada l’any 1811 per l’exèrcit napoleònic, refeta l’any 1862 per en Francesc de Paula del Villar, fou restaurada per en Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1928 i 1930.

El dia de la nostra visita hi havia la porta oberta. Aparcament en una zona disposada davant de l’església.

Hi ha un casal veí, que ha estat refet quasi íntegrament, i que del 1900 al 1954 hi residí una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puel·les, que el 1954 es traslladà al nou monestir de Sant Benet de Montserrat.

Actualment ha estat convertit en refugi d'excursionistes i en local per a activitats juvenils.

Altres noms:

Accés - Visitada el 22/10/2012:

A la carretera BP-1103 (Coll de Can Massana – Monestir de Montserrat), entre els PK 5-6, degudament indicada.

Localització: N 41 36 41.42 E 01 49 01.93 – Altitud: 678 m.

Altres:

De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció

Església de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són les més curtes que la central. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles. Les naus són cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant 2 arcades de mig punt. En l'absis central s'obren 3 finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiola. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Es creu que antigament el sistema de coberta fou un embigat de fusta, que al substituir-se per les voltes significà l'haver d'engruixir els murs de la nau central. L'aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç. L'estat de conservació de l'església és bo i cuidat. Al cantó esquerre de l'absis, a l'interior, hi ha el graffiti d'una figura, probablement tardoromà.

Notícies històriques

La 1ª notícia coneguda de la casa de Sta. Cecília és del 900. El 25 -V-945 és la data de fundació del monestir de Sta. Cecília. El 957 el bisbe de Vic Guadamir consagrava l'esgl. Del monestir en honor a Sta. Cecília, que depenia canònicament del bisbe de Vic. Al 1023 l'abat Oliba intenta annexionar el monestir de Sta. Cecília al de Ripoll. Al 1058 Ramon Berenguer II de Barcelona en farà donació al de Sant Cugat del Vallès, malgrat l'oposició dels seus monjos. El 1103 recupera la independència, però S. Cugat iniciarà un plet que durarà anys. El 1539 fou definitivament unit al monestir de Montserrat.

Durant la Guerra del Francès (1811-12) el monestir i l'església foren incendiats i saquejats. L'abat Miquel Muntades, al 1862, féu la 1ª restauració, al 1930 se'n realitza una 2ª dirigida per J. Puig i Cadafalch.

Hom creu que del temple pre-romànic consagrat el 957 avui no en resta res i que l'actual és una construcció del segle XI, en què s'haurien d'assenyalar dos processos constructius.”

De la pàgina web Ajuntament de Marganell, ens complau extreure la següent informació (Abril 2013):

En data 12/12/2013, comprovem que aquest enllaç ja no funciona, i l'anulem.

" Santa Cecília de Montserrat
La primera documentació és de l'any 900 i indica una "casa de Santa Cecília". Sembla que l'origen del monestir va ser una petita comunitat eremítica o monàstica emigrada de terres hispàniques o ocupada pels sarraïns. Quaranta-cinc anys més tard amb l'abat Cesari, i amb la protecció del comte de Barcelona Sunyer i de la seva esposa Riquilda, va construir un nou edifici amb el permís del bisbe de Vic, el qual va exigir que visquessin a l'empara de la regla de sant Benet i que l'església fos dedicada a Sant Pere, Santa Maria i Santa Cecília, però al cap de poc temps va ser reconegut com a monestir de Santa Cecília.

Tots volien ser els amos de Santa Cecília i van sorgir disputes: d'una banda el monestir volia conservar la seva independència, i per un altre els bisbes, que la hi volien annexionar, un d'ells l'abat i bisbe Oliva, l'any 1023. Més tard el comte Ramon Berenguer II va fer donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els monjos van resistir amb fermesa a l'annexió, i malgrat que la donació va quedar confirmada en un judici, sembla que el cenobi va continuar mantenint la seva independència.

A partir del s. XIV hi ha una mena d'acord entre els monjos de Santa Cecília i els de Montserrat, acord que s'anirà convertint en una major dependència a través dels anys, al s. XVI ja pertany al monestir de Montserrat i només queda algun sacerdot, alguns servents i pagesos per conrear les terra. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir va ser incendiat i saquejat dues vegades per les tropes napoleòniques. Dins del mateix s. XIX s'inicia la restauració. Actualment només hi ha l'església del s. XI.

És un edifici de planta basilical de tres naus rematades per absis de planta semicircular i cobertes amb voltes de canó.

La peculiaritat de la planta d'aquest edifici consisteix en la major longitud de la nau central, que s'allarga cap a l'oest. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant dos arcades de mig punt, que es troben prop de la capçalera. L'absis central té dues fornícules obertes a cada costat. A l'exterior, els absis presenten decoració llombarda amb arcuacions i lesenes.

Hi ha dues portes d'accés al temple, ambdues a ponent, una a la nau central i l'altra a la nau sud. A la nau nord hi ha una altra porta tapiada i en un nivell més alt que el sòl actual, cosa que fa sospitar que es rebaix el nivell.

Hi ha un petit fragment de pintura mural a l'absis central, a la part esquerra, al costat mateix d'una de les fornícules. Sembla la figura d'un cap d'un bisbe, amb un barret triangular decorat amb unes creus vermelles."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.